Sentència de mort per Sant Vicenç de Calders

El passat 28 de novembre de 2007 es va celebrar un Ple extraordinari de l’Ajuntament del Vendrell. S’havien de votar un parell de punts però el realment important, i la raó per convocar aquest ple extraordinari, era el que feia referència a l’aprovació del pla parcial SUND-10. Aquest nom és el de la nova urbanització que es vol construir a la falda de Sant Vicenç de Calders i el projecte preveu la construcció de 37 habitatges nous i que podria gairebé doblar la població actual.

Com ja us vam informar anteriorment aquest punt ja s’havia votat en un ple anterior però al no obtenir la majoria absoluta de vots favorables, ja que CiU va ser l’única força en donar un vot positiu, el projecte SUND-10 havia quedat aturat.

Des del moment en que ens vam assabentar que l’aprovació d’aquest punt formava part de l’ordre del dia del Ple del dia 28 de novembre, vam tenir clar que CiU havia pactat el vot positiu d’altres partits de l’Ajuntament, ja que no s’arriscaria a presentar la moció un altre cop sinó tenia assegurat que aquesta sortiria endavant. I, efectivament, així va ser. Primer va ser el PP, que després de que l’anterior vegada votés en contra dient que era un projecte que no comptava amb el recolzament dels veïns, va anunciar que votaria si. El Ricard Jovanni va enraonar que el canvi d’opinió era resultat d’haver parlat amb la promotora i veure la documentació del projecte. L’altre grup que va canviar el sentit del seu vot respecte de l’anterior votació va ser el PSC, que va canviar l’abstenció per un si. En aquest cas la raó que van donar va ser que ja havien rebut uns informes i documents que havien demanat per tal de poder tirar endavant el projecte. El resultat final va ser l’aprovació de la urbanització de Sant Vicenç Sud amb els 15 vots a favor de CiU, PSC i PP.

El que un no pot deixar pensar és quines són les veritables raons que han dut al canvi de postura tant de PSC com PP: pacte d’interessos amb els convergents? Algun tipus d’acord amb la promotora? Per desgràcia d’aquests partits polítics es pot esperar qualsevol cosa ja que la confiança que donen és zero.

La postura d’Alternativa Vendrellenca és clara, tal com vam anunciar durant la passada campanya electoral estem en contra d’aquest model de creixement urbanístic totalment descontrolat que està fent perdre la identitat del nostre poble i ens està convertint en una ciutat dormitori. Si continuem amb aquest model de creixement totalment insostenible continuarem amb la pèrdua de qualitat de vida que fa anys que estem patint. La construcció d’aquesta urbanització, en una de les poques zones del terme municipal on l’especulació urbanística encara no havia arribat, serà la sentència de mort de Sant Vicenç de Calders. Primerament perquè trencarà tota la fesomia i identitat del municipi, amb la construcció d’habitatges unifamiliars que res tenen a veure amb el tipus de vivenda que hi ha al poble. La manca de serveis que pateix avui dia Sant Vicenç (clavegueram, electricitat...) es veurà molt més afectada si es dobla la població actual. A més a més, tenim clar que si permetem que es faci aquesta urbanització serà el tret de sortida perquè polítics i promotors pensin en altres futures urbanitzacions a la zona.

Durant aquestes festes tenim la intenció de intentar reunir-nos amb els veïns de Sant Vicenç de Calders, per tal d’escoltar en persona quina és la seva postura i per tal d’explicar la nostra. Aquesta no serà altra que la confrontació frontal i total amb els promotors i l’Ajuntament i que lluitarem per tal que aquesta urbanització no s’arribi a fer mai.

Les llums de nadal

Un dels fets que cada any ens anuncien que les festes nadalenques són a punt d’arribar són les llums de Nadal que adornen els nostres carrers. Aquestes llums que trobem per tot el terme municipal estan formades per milers i milers de bombetes i que, com és obvi, resten enceses bona part de la nit i la matinada. Aquest fet ha de provocar una gran despesa energètica extra que no concorda gens amb les campanyes de sensibilització i estalvi que des de les administracions sempre s’han realitzat.

És en aquest sentit, per tal de fer un estalvi energètic, que des d’ALVEN hem presentat una sol·licitud a l’Ajuntament del nostre poble, demanant que les llums només estiguin enceses unes hores determinades, de 19 h a 22 h. També demanem que de cara a l’any vinent el número de llums que es fiquin a la vila es redueixi considerablement i així com els dies.

Està molt bé que se’ns demani als ciutadans i ciutadanes, que hem de tenir cura en aquest tema, però també els Ajuntaments i administracions han de donar exemple i encapçalar la lluita contra el canvi climàtica.

Moció de condemna a l'agressió a l'Ateneu la Trinxera

Com ja deveu saber, la matinada del diumenge 29 d’octubre de 2007 l’Ateneu Popular la Trinxera, seu del Col·lectiu la Trinxera, va patir un atac per part de membres de grups d’ideologia nazi i feixista.

Davant que aquest tipus d’actes no són un fet aïllat sinó que s’han vingut repetint durant els darrers dos anys, no només contra el Col·lectiu la Trinxera sinó contra les organitzacions d’esquerres del Vendrell i contra el col·lectiu immigrant, hem cregut necessari redactar una moció de condemna.

Com és obvi, al no tenir representació al Ple de l’Ajuntament del Vendrell, no podem presentar directament cap tipus de moció i és per això que, fa un parell de setmanes, vam fer arribar una còpia d’aquesta a cadascú dels grups municipals que considerem, tenen vocació democràtica, per tal que si ho creien convenient la presentessin en nom nostre al proper Ple en que això fos possible.

Els primers que ens van donar resposta va ser el grup municipal del PSC el qual s’ha compromès de presentar la nostra moció al proper ple ordinari. El grup de CiU, mitjançant la seva regidora Marta Tutusaus, també ens han confirmat la seva intenció de presentar-la.

Tot seguit us deixem el text de la moció:

"La nit del 28 al 29 d’octubre de 2007 un grup d’ideologia neonazi va atacar l’Ateneu Popular la Trinxera, seu del Col·lectiu la Trinxera. L’atac va consistir en omplir de pintades de simbologia feixista i nazi (esvàstiques, creus celtes...) i amb amenaces de cremar el local. També van trencar una de les canonades que subministren l’aigua a l’edifici.

Aquest fet no és un acte aïllat sinó que aquest tipus d’atac s’ha vingut repetint en nombroses ocasions, ja sigui contra l’antic local de l’Ateneu, la casa okupada de l’avinguda Països Catalans, o comerços regentats per persones d’origen immigrant. Per tant considerem aquest atac com un acte perpetrat per grupuscles organitzats i que aquest forma part d’una campanya contra els grups d’esquerres de la vila per tal de coaccionar el seu normal funcionament.

A més a més, actes recents que han passat a d’altres punts de Catalunya i l’Estat Espanyol ens recorden de la perillositat d’aquests grups d’extrema dreta: l’agressió a una jove equatoriana en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’assassinat d’un jove de 16 anys a mans d’un simpatitzant del partit xenòfob i d’extrema dreta Democracia Nacional o la crema d’un establiment comercial regentat per vendrellencs d’origen xinès a la carretera de Valls del nostre municipi. Considerem que tot això demostra que no és tracta de “coses de nens” i creiem que no s’ha d’esperar que passi una desgràcia per actuar contra aquests grups organitzats.


Es proposa la següent


MOCIÓ:

- Condemnar l’atac dels grups d’extrema dreta contra l’Ateneu Popular la Trinxera del passat 29 d’octubre de 2007, no com una bretolada sinó, com un atac premeditat i organitzat de guerrilla urbana, que forma part d’una campanya per tal de coaccionar el normal funcionament dels grups i organitzacions d’esquerres de la vila del Vendrell i dels col·lectius d’immigrants.


- Demanar al cos de Mossos d’Esquadra, conjuntament amb la Policia Local del Vendrell, a que procedeixin a la identificació i detenció de les persones que van perpetrar l’atac així com les que han participat en actes anteriors d’aquesta campanya contra els grups d’esquerres i els col·lectius d’immigrants.

- Que un cop identificades les persones que formen part d’aquesta campanya, així com les organitzacions de les que aquestes puguin dependre, l’Ajuntament del Vendrell es presenti com a acusació particular en contra d’aquestes."

Presentació del llibre "El jove Andreu Nin"

El proper divendres 30 de novembre, a les 8 del vespre a la Sala Polivalent del Portal del Pardo, es farà la presentació del llibre “El jove Andreu Nin. Textos periodístics”.

L’autor del llibre és Ernest Benito i el pròleg va ser realitzat, al 2001, per Víctor Alba. El llibre el publica l’editorial calafellenca Llibres de Matrícula.

A l’acte intervindran l’eurodiputat, Raimon Obiols, el Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer i, com és obvi, l’autor del llibre.

Des d’Alternativa Vendrellenca ens congratulem de l’existència d’aquest nou llibre sobre la figura del vendrellenc Andreu Nin ja que considerem que ha sigut un dels grans oblidats dels diferents governs municipals. Per això, independentment de les idees polítiques de cadascú, creiem que és important que entre tots i totes i des de tots els sectors i àmbits, s’impulsi la figura d’un dels més il·lustres vendrellencs.

Rebuig a la viòlencia contra la dona

Ahir dissabte 25 de novembre de 2007 va ser el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Per aquest motiu, Neus Codina i Susanna M. Pàrraga han realitzat el següent article per Alternativa Vendrellenca:

L’any 1995 va tenir lloc a Beijing la IV Conferència mundial sobre la dona, acte que va donar peu a obrir la porta cap al reconeixement de la violència de gènere com a problema social i on va quedar definida de la següent manera:

“ la violència vers les dones és qüalsevol acte de violència basada en el gènere que té o pot tenir com a resultat danys i/o patiments físics, sexuals i/o psicològics per a les dones, i que també té en compte les amenaces, la coacció o la privatització arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada”.

De totes maneres, tot i que la intenció és bona, l’expressió “violència de gènere” o “violència domèstica” segueix sent massa suau atenent a l’acció que intenten descriure. No es pot sutilitzar un acte tant degradant ni tampoc fer-la políticament correcte, les dues expressions amaguen que aquesta violència és exercida fonamentalment per homes a dones, per tant, diguem les coses pel seu nom: violència contra la dona.

En un primer moment es pensava que aquesta violència es resoldria de forma privada, és a dir, quan cada dona es prengués la llibertat de sortir de la seva situació de maltractament, quan cada dona maltractada decidís deixar d’aguantar. Però els fets parlen sols i veiem que aquest deixar d’aguantar s’ha convertit en un risc de ser assassinada. El problema no és d’àmbit privat sinó d’àmbit públic, implícit en la societat en la que ens trobem. És paradoxal que en plè segle XXI i en la pretesa democràcia en que vivim, en la qual teòricament estan garantits els drets humans encara es puguin sentir afirmacions com aquesta:

“ no hi ha cap regió al món, ni un país o cultura en la que estiguin assegurats els drets de les dones”- Louise Arbour, comisionada de la ONU, 25 de novembre de 2006.

Què passa? Doncs que en realitat vivim en una societat patriarcal, una societat d’homes feta per ells i per a ells on s’han utilitzat al llarg de la història mecanismes de control per posar la dona “al seu lloc”, és a dir, subordinada per imposició a l’home i aquest funcionament persisteix enquistat en la nostra societat i sobretot en els nostres costums. La relació entre els dos sexes està marcada per un sentit de poder i possessió que no reconeix la llibertat i l’autoritat al ser dona, d’aquí sorgeix la violència més encarnada i és aquí on evidenciem que la violència contra la dona és el crim més encobert i més nombrós del món.

L’home que no accepta que la dona tingui el seu propi món és l’home que tendeix a usar la violència per a destruir-lo. María-Milagros Rivera Garretas ho expressa així: la ment de l’home que usa la violència és com un laberint d’incapacitat d’entendre-la a ella, d’entrendre el sentit que ella li dona a la vida i a la relació.

Podem concloure d’aquesta manera que el que manca és el respecte per a que la dona dugui a terme la seva forma de vida. En aquest punt és on demanem igualtat. Igualtat no significa que les dones vulguin ser homes, es reclama igualtat com a persona en sentit de no ser tractades amb inferioritat, ser tractades dignament però sobretot igualtat en el reconeixement d’escollir lliurement la forma de vida.

És cert que ens els darrers anys hem viscut un procés de pressió que ha fet sorgir el problema davant la llei:

- el 29 de desembre de 2004 es va posar en vigor la “Llei intergral contra la violencia de gènere” a tot l’Estat espanyol (cal dir que la idea original va ser desdibuixada en la seva elaboració parlamentària i en la seva posterior posada en marxa, perdent així força i efectivitat). La qual ressalta en el primer preàmbul que la violència exercida sobre les dones és una problemàtica que afecta a arreu de manera transversal, i assenyala l’educació com un element bàsic per a la seva lluita.

Un altre exemple:

- el 17 de juliol es va aprovar com acord de govern al Parlament de Catalunya l’aprovació de l’avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l’erradicació de la violència masclista, el 17 de juliol de 2007. Recull el dret de les dones a desenvolupar la seva pròpia vida sense cap de les formes ni àmbits que pot produir-se la violència masclista.

Les lleis si que generen una perspectiva social i contribueixen a que fenòmens com la violència contra la dona es reconegui com a problema social però no ho solucionen tot ni tampoc estan del tot ben plantejades. Aquestes lleis en realitat no emparen a la dona, no emparen a la seva vida, la seva lluita sinó que la victimitzen, i vist així potser amaguem el rerafons de la situació i és que si un home amenaça, agredeix a una dona, per què no és ell el retirat a una casa d’acollida d’homes agressors? Per què no es retira ell de la feina mentre no abandoni la seva actitud violenta, agressiva i intolerant? Per què no és a ell a qui se li acredita una vigilància policial rigorosa? Per què és ella qui ha de deixar la casa, i en molts casos els fills, ella, que els ha cuidat i se n’ha preocupat? Per què ha de ser ella la que s’ha d’amagar? Com podem victimitzar a una dona la qual, la única cosa que ha fet ha estat acceptar un compromís? Potser si li donéssim el gir necessari , la violència contra la dona cauria al mateix nivell conceptual de l’incest (només a un pervertit se li pot acudir cometre tal acte); així seria possible enfonsar aquesta malaltia social del masclisme i reconèixer per fi el dret de gaudir d’una vida lliure i plena a la dona.

71è aniversari de la mort de Buenaventura Durruti

Buenaventura Durruti

Per commemorar el 71è aniversari de la mort de Buenaventura Durruti, lluitador anarcosindicalista, el Col·lectiu la Trinxera ha organitzat un acte d’homenatge. L’acte, que es realitzarà demà dissabte 24 de novembre a les 18.30 h a la Sala d’actes del Centre cívic l’Estació, consistirà en una xerrada sobre la vida de Durruti. Aquesta es discutirà des de dos punts de vista, d’una banda Raul Díaz, membre de la CNT i Wilebaldo Solano, exsecretari general de la Joventut Comunista Ibèrica i del POUM i president de la Fundació Andreu Nin.

Les llums de la zona del Botafoc

Com es pot comprvar la visibilitat era nul·la

Ja fa mesos que es va inaugurar el carrer que uneix l’Avinguda del Baix Penedès amb la Carretera de Valls, creuant tota la zona del Botafoc. Aquest nou carrer ha servit per facilitar l’accés, tant pels cotxes com per a les persones, a la zona del Tancat i ha ajudat a reduir el nombre de vehicles que circulen per carrers del centre del poble.

El problema va arribar quan setmanes després d’obrir el carrer al tràfic els llums que il·luminen el carrer es van deixar d’encendre. Això va provocar una forta inseguretat entre la gent que passa per aquella zona (ja sigui per estacionar el cotxe, passejar el gos o per anar caminant des de la zona del Tancat a la de Carretera de Valls) deguda a la gairebé nul·la visibilitat.

L’11 d’abril de 2007, des d’Alternativa Vendrellenca vam presentar una sol·licitud a l’Ajuntament del Vendrell (en aquell moment al govern hi havia el PSC i el PP), per demanar explicacions i sol·licitar que els llums es tornessin a encendre durant les hores sense sol.

Fins a dia d’avui no hem rebut cap resposta, ni de l’anterior govern ni de l’actual, i la situació continua igual. Al no tenir cap tipus d’informació no sabem quins són els motius perquè no s’encenguin, si és per estalviar, si és per raons tècniques...A més a més a mida que s’aproxima l’hivern cada dia és farà de nit més aviat i creiem que, per la comoditat i seguretat de tothom, és necessari que es tornin a encendre els llums de forma a immediata. Si les raons són tècniques considerem que, després de tant temps des de que es va inaugurar el carrer, ja és hora que aquests problemes es resolguin.

Així doncs, la setmana passada vam tornar a entrar una nova sol·licitud a l’Ajuntament del Vendrell per tal de demanar que els llums es torni a encendre de forma immediata. Sembla ser que aquesta vegada la nostra sol·licitud a sigut ben rebuda ja que, només un parell de dies després, ja tornen a encendre les llums. Això ens dóna entendre que no era cap tipus de problema tècnic el que impedia que els llums s’encenguessin sinó algun altre motiu que desconeixem.

Jornades sobre el futur del Penedès

Organitzades per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès i la Plataforma No Fem el CIM, durant els dies 16,17 i 24 de novembre experts en diferents matèries ens mostraran cap a quin model va el Penedès i de com pot ser decisiva la nostra postura i la dels nostres polítics.

Divendres, 16 de novembre

"Els plans que ens venen a sobre"

- Fèlix Simon, portaveu de la "Plataforma per una Vegueria Pròpia".

- José Holgado, president de la"Plataforma NO FEM EL CIM".

- Pau Batlle, arquitecte urbanista.

S'exposaran els trets fonamentals dels dos plans que afecten el Penedès: El Pla Director de l'Alt Penedès i el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona al Baix Penedès.La relació entre els dos plans, els objectius que persegueixen, la seva incidència sobre el futur del Penedès i, sobretot, quines perspectives s'obren davant l'àmbit funcional de planificació territorial.

Dissabte, 17 de novembre

"El territori que tenim i el que volem"

- Ada Llorenç, urbanista.

- Agapit Borràs, arquitecte.

- Pep Riera, pagès.

- Ramon Vaqué, catedràtic de Geologia.

Sobre les singularitats del nostre territori: l'agricultura, el paisatge, els assentaments, les activitats. Es planteja com una taula rodona en la qual la gent podrà expressar la seva opinió.

Dissabte, 24 de novembre

"El territori de pas i les infraestructures viàries"

- Maties Serracant, geògraf.

- Jordi Cuyàs, ex coordinador de la Comissió Tècnica del Pla Director Territorial de l'Alt Penedès.

- Lluís Lloret, president de CILMA (Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient ) de les comarques de Girona. Presentarà la proposta de Girona.

Dedicada a les infraestructures viàries, un dels principals problemes del Penedès. La importància d'aquest sistema de comunicació íntimament lligat al transport de mercaderies i l'increment quantitatiu que es preveu a la comarca fa necessari un debat centrat exclusivament en aquest tema. En aquesta taula es presentarà la proposta del traçat de l'autopista per Girona, molt semblant a la que defensen els alcaldes i el Consell Comarcal del Baix Penedès sobre l'ampliació i gratuïtat de l'AP-7 a canvi que no facin una altra autovia.

Les tres jornades es faran a les 7 de la tarda al local de joves del carrer Montserrat a Banyeres del Penedès. La participació és oberta a tothom qui vulgui, inclosos els alcaldes i regidors i membres dels Consells Comarcals del Penedès. Es podran debatre els aspectes més rellevants del Pla Director del l'Alt Penedès i el Pla Territorial del Camp de Tarragoa.

El Correllengua 2007 arriba al Vendrell

Per sisè any consecutiu la gent del Col·lectiu la Trinxera organitzen el Correllengua a la vila del Vendrell. Per qui no ho sàpiga el Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits. També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada i en positiu.

Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada en la Korrika del País Basc. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1997 la CAL agafa el compromís de portar-lo a la resta dels territoris de parla catalana.

El Correllengua es vertebra amb el pas de la flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. Al seu pas es llegeix el Manifest del Correllengua, i es realitzen, en l’àmbit local, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts,... amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura, així com d’'implicar tothom en la defensa de la llengua catalana

El Correllengua s’estructura en

quatre columnes que reten homenatge a quatre persones destacades pel seu compromís amb la llengua i cultura catalana. El darrer any vàren dur el nom de: Jesús Moncada, Ovidi Montllor, Guillem d’Efak i Avel·lí Artís Gener “Tísner”. La CAL coordina actes al Principat, a Andorra, a Menorca, a Eivissa, a la Franja de Ponent i a Catalunya Nord, amb el suport de les entitats d’aquests diferents territoris, mentre que al País Valencià l’encarregada de coordinar el Correllengua és Acció Cultural del País Valencià.

El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país; prova d'això ho és l'èxit de participació de l'any passat, que va mobilitzar més de 300.000 persones, celebrant-se més de mig miler d'actes arreu del país.

Des de fa 7 anys la cloenda del Correllengua es fa a Perpinyà, coincidint amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembe de 1659, pel qual s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari nacional– creix cada any en participació i mobilització i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació.

A la nostra vila el Col·lectiu la Trinxera organitza els següents actes pel DISSABTE 17 DE NOVEMBRE:

- A les 18.00 h a la plaça Vella, CERCAVILA REIVINDICATIVA, amb la participació de diferents grups de cultura popular.

- A les 19.30 h arribada a la plaça Nova i ACTUACIÓ dels diferents grups. Tot seguit, LECTURA DEL MANIFEST.

- A les 21.00 h a la plaça Nova, ENCESA DE FOC.

- A les 21.30 h, a la plaça Nova, BOTIFARRADA POPULAR (Preu 4 €).

- A les 23.30 h, al Pavelló Pau Casals (Zona Escolar), CONCERT (gratuït):

SABOTATGE

ELS PELUTS

JAMES BAND & friends

LA VANDA

El cotxe ja no hi és

Una veïna del Barri del Puig ens ha informat que a dia d’ahir el cotxe ja havia estat retirat. Això demostra que emportar-se el vehicle no requeria de cap mecanisme complicat i és trist que s’hagi d’esperar a que algú faci una denúncia pública perquè això es faci. Sigui el que sigui la qüestió és el que cotxe ja no hi és i ara esperem que això serveixi perquè hi hagi una major vigilància i aquesta situació no es torni a repetir.

També esperem que ara l’Ajuntament solucioni els altres problemes que vam denunciar.

Degradació al Barri del Puig

Una de les canonades que aboquen aigües residuals al Torrent del Lluc

Al Barri del Puig és viu una d’aquelles situacions que ens recorden que la nostra vila no es troba en la situació idíl·lica que els polítics ens volen fer entendre. Parlem de la zona del Puig més propera al torrent del Lluc que des de fa mesos està patint una degradació que, pel que sembla, l’Ajuntament no és capaç d’aturar. Després de recollir diverses queixes de veïns de la zona ens vam desplaçar in situ per veure si les queixes eren certes i la veritat és que hi ha coses que no es poden entendre.

Per començar vam poder comprovar que al torrent del Lluc encara hi ha canonades que vessen, sobre la riera, aigües residuals i que aquestes circulen a l’aire lliure. Això comporta que hi hagi un forta pudor a clavegueram que, pel que han dit el veïns és molt més forta a l’estiu degut a la calor. L’augment de temperatura de l’època estival també provoca que les aigües residuals que al torrent s’acumulen, siguin el lloc perfecte per a la reproducció de diversos insectes i mosquits.

A més a més la barana de protecció del torrent, al tram que va des del pont del carrer Apel·les Fenosa fins a la rotonda de l’avinguda del Pèlag, és gairebé inexistent degut a la manca de manteniment. Hi ha trams en que el filferro es troba en molt mal estat però n’hi ha en que ni existeix. És dóna el cas que escassos 20 metres trobem l’Escola Pública Àngel Guimerà, amb la perillositat que això comporta per als nens i nenes que podrien caure torrent a baix degut a la falta de protecció.

La barana del torrent totalment inservible degut a la manca del manteniment

També ens podem trobar amb que, com és una zona amb una gran explanada que la gent fa servir com a pàrquing, a vegades hi ha cotxes que es deixen abandonats en aquella zona. Però parlem de cotxes que resten abandonats durant setmanes i setmanes sense que el consistori mogui un dit per retirar-los. Sense anar més lluny la història del cotxe que apareix cremat a les fotografies: després de molts dies abandonats el vehicle va començar a patir bretolades; primer li van anar arrencant peces, després li van fer pintades amb esprais y per acabar un bon dia va aparèixer cremat. Ara mateix continua al mateix lloc, sembla ser que com a homenatge a la deixadesa municipal.

El que no entenem des d’ALVEN és com una situació que els veïns i veïnes han denunciat en més d’una ocasió, encara estigui sense solució. La despreocupació que demostra la classe política cap als problemes reals i directes de la gent és del tot alarmant i una de les raons perquè a l’hora d’anar a votar gairebé el 50% es quedi a casa. Com pot ser que s’omplin la boca fent campanyes per una vila neta quan després són els primers en no tenir cura d’ella?

Un dels vehicles abandonats, totalment calcinat

Des d’Alternativa Vendrellenca hem presentat avui una sol·licitud al registre de l’Ajuntament per demanar explicacions i demanant al consistori que d’una vegada per totes aturi la degradació que pateix el Barri del Puig. Com és obvi, en el cas que les explicacions no siguin del tot clares o que d’aquí un temps el problema continuï igual, prendrem les mesures de pressió que considerem més oportunes.

Atac feixista contra l'Ateneu Popular la Trinxera

L'entrada a l'Ateneu amb una esvàstica gegant i la frase "Rojos no"

La nit del passat dissabte 28 a diumenge 29 d’octubre l’Ateneu Popular la Trinxera, seu del Col·lectiu la Trinxera, va ser objecte d’un atac neonazi. El local, que encara no està obert al públic ja que encara s’hi estan fent millores, va aparèixer ple de pintades amenaçadores i de diversa simbologia nazi i feixista (creus cèltiques, esvàstiques, les sigles de les SS...). A més a més, van trencar el tub que subministra l’aigua a l’edifici.

Des d’Alternativa Vendrellenca volem condemnar enèrgicament aquest atac i volem recordar que en els darrers dos anys aquests atacs han sigut constants. Durant la darrera setmana van poder veure a les nostres televisions un brutal atac feixista contra una menor d’origen equatorià però durant tot l’any atacs d’aquest tipus, amb més o menys intensitat, són una constant arreu de Catalunya però que passen desapercebuts perquè no hi ha una càmera que ho gravi. Des d’ALVEN no volem que aquest atac passi desapercebut i tampoc volem que se li tregui importància dient que les pintades les han fet uns crios o que d’aquí no passarà. Una de les pintades amenaça amb cremar el local i hem de recordar a la classe política que l’any passat va ser detinguts uns neonazis com a sospitosos de ser els autors de cremar un basar regentat per vendrellencs d’origen xinès que estava situat a la carretera de Valls. Així doncs creiem que tothom ha de ser conscient del perill de la situació.

Com hem dit abans aquest atac no és un acte aïllat sinó que forma part d’una sèrie d’actes que es venen realitzant contra els grups d’esquerres de la nostra vila i que han sigut especialment constants contra els membres del Col·lectiu la Trinxera. Si aquesta campanya campanya d’assetjament i amenaces s’estigués fent contra el PP o el PSOE es diria que són actes de violència al carrer i terrorisme. Així doncs, com no és un atac aïllat sinó que forma part d’una campanya per intentar coaccionar la vida dels grups d’esquerres del Vendrell demanem que d’una vegada per totes des de l’Ajuntament i la policia s’actuï per erradicar i detenir els autors d’aquests atacs. Que no ens diguin que no tenen mitjans per fer-ho perquè quan els interessa si que en tenen.

Pintada ambientada en el Ku Klux Kalan amenaçant de cremar el local

També volem comentar que per tota la carretera de Santa Oliva (és el carrer on està situat l’Ateneue) els nazi-terroristes van també van fer pintades. Una especialment significativa és una que van realitzar a una de les parets del Col·legi Sagrat Cor i en la que es pot llegir “PxC” les sigles de Plataforma per Catalunya el partit d’extrema dreta que va treure quatre regidor a les darreres eleccions municipals. Això és molt simptomàtic del que passa avui dia al nostre poble i és que els grups feixistes es deuen sentir bastant recolzats quan veuen que el partit al que probablement van votar es legitimat per CiU al deixar-lo formar part de l’equip de govern. Volem anunciar que dilluns vinent presentarem una moció al registre de l’Ajuntament per tal que sigui votada al proper Ple i en la que esperem que tots els partits amb presència a l’Ajuntament condemnin l’atac feixista.

Les pintades que van realitzar a la paret on hi ha el mural en homenatge a Andreu Nin i a baix la paret de la carretera de Santa Oliva on van pintar les sigles PxC (Plataforma per Catalunya)

Lluitem contra el racisme

Companys i companyes,

Davant la brutal agessió racista cap a una menor equatoriana a un vagó dels Ferrocarrils Catalans el passat 7 d'octubre, us fem a mans un manifest impulsat per l'Associació d'Equatorians de Catalunya, la Federación de asociaciones de ecuatorianos i SOS Racisme-Catalunya amb la voluntat de que aquest sigui el màxim d'unitaria i amplia. Per tant, us demanem a tots: entitats i particulars la vostra adhesió.

També us convoquem a la concentració unitaria que tindrà lloc avui dijous 25 d'octubre a les 19:30 hores sota el lema "Lluitem contra el racisme". A la concentració es llegirà el següent manifest:

"La brutal agressió cap a una menor equatoriana en un vagó de tren el passat 7 d’octubre, posa de manifest la cara més violenta del racisme. El racisme es basa en el menyspreu cap a la persona diferent en els seus trets físics o culturals, legitima el poder d’uns sobre els altres, i ensorra tots els principis i valors democràtics.
Són molts els espais que ocupa el racisme i la xenofòbia en la nostra societat i moltes les seves manifestacions, actituds, comentaris. Aquestes són els primers passos per donar via lliure al racisme més violent, però recordem que qualsevol acció racista és violència, perquè el racisme de per si ho és.

Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar la necessitat de ser bel·ligerant democràticament per eradicar qualsevol pràctica que discrimini, exclogui i segregui a les persones pel seu color de pell, cultura, ètnia o religió. Moltes són les situacions que passen desapercebudes, quan no es normalitzen, en el dia a dia: comentaris xenòfobs, discriminacions en l’accés a l’habitatge, als llocs d’oci són alguns exemples. Actituds i accions que tothom ha percebut en l’àmbit laboral, al carrer, a l’escola ,a l’escala de veïns o al camp de futbol. Deixar-les passar obre la bretxa de la impunitat. Només reconeixent l’existència del racisme podrem fer-li front, qualsevol actitud o conducta racista dóna peu a actituds i accions més violentes i més agressives.

Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar que tots i totes som ciutadans i ciutadanes i que una societat democràtica es valora pel tractament que ofereix els nouvinguts i nouvingudes i per incorporar com a valor col·lectiu l’antiracisme.

Per això la ciutadania, volem avui aquí manifestar:

La nostra solidaritat ambla víctima i la seva família. Així com la indignació i rebuig d’aquesta agressió i de qualsevol agressió racista.
Exigim que aquesta actuació no quedi en la impunitat i per tant demanem contundència a la justícia.
Fem una crida perquè la lluita contra el racisme sigui permanent i no només quan hi hagi una brutal acció violenta que ens causa indignació. Demanem a la societat que denunciï qualsevol discriminació de la que es sigui víctima o testimoni i als poders públics i polítics el seu compromís per fer les front.

Lluitar contra el racisme és responsabilitat de tots i totes. Avui, i demà lluitem contra el racisme.

Barcelona 23 d’octubre 2007

Entitats impulsores: SOS Racisme Catalunya, Associació d’Equatorians de Catalunya, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos."

Com no pot ser d'altra manera la gent d'ALVEN ens hem adherit i encara que físicament no podrem estar a Barcelona aquesta tarda, té tot el nostre suport.

Si voleu més informació sobre SOS Racisme podeu entrar a la seva pàgina web, que trobaràs a l'apartat d'enllaços d'aquest bloc.

El senyor Ricard Jovani, regidor del PP al Vendrell

Fa uns dies, a l’escrit que vam penjar el 20 de setembre de 2007, denunciàvem que no ens hauríem d’oblidar del senyor Ricard Jovani, regidor del PP, ja que aquest s’havia sumat als discursos demagògics relacionats amb la immigració. Això ja va quedar del tot clar quan al darrer ple el senyor Jovani va declarar que estava d’acord amb el senyor August Armengol (regidor del partit d’extrema dreta PxC) però que no compartia les formes. Perquè us podeu començar a fer una idea de com és aquest personatge us deixem un vídeo penjat al YouTube on el senyor Jovani és el presentador d’un vídeo del PP de Badalona on es vol donar entendre que la immigració és igual a delinqüència. No dubteu en deixar la vostra opinió!

Roda de premsa del passat divendres 21 de setembre

Foto de la roda de premsa cedida pel diari El 3 de vuit (http://www.el3devuit.cat/)

El passat divendres 21 de setembre vam realitzar una roda de premsa, al Centre cívic l’Estació, per tal d’explicar públicament la nostra postura respecte alguns dels punts que es van tractar al ple de l’Ajuntament del passat 13 de setembre. Encara que actualment no tenim representació al consistori considerem que tenim molt a dir i és per això que, a partir d’ara, farem una roda de premsa posterior als plens per fer pública la nostra opinió.

Passant al ple del dia 13 el primer punt que vam tractar és del Pla parcial de Sant Vicenç de Calders. El projecte preveu la construcció d’una nova urbanització (SUND 10) que suposaria gairebé doblar la població de Sant Vicenç de Calders ja que contempla la construcció d’uns 35 nous habitatges. La proposta, encara que en nombre de vots va resultar favorable perquè van votar a favor 6 regidors de CiU, 9 abstencions (PSC i PP) i 5 vots en contra (PxC i ERC), no tirarà endavant per falta de majoria absoluta. Com ja hem dit en múltiples ocasions, des d’ALVEN estem totalment en contra del model de creixement urbanístic que impera al nostre poble, on sembla que tot s’hi val. I encara hi estem més en contra quan la zona on es vol construir és Sant Vicenç de Calders, segurament l’únic lloc “verge” del nostre poble. Estem satisfets perquè sembla que ara per ara, aquest projecte queda desestimat, però no amagarem la nostra preocupació al veure que el partit que governa és qui ha votat a favor ja que això ens indica que no tenen cap tipus d’intenció de frenar el model urbanístic del nostre municipi.

Un altre punt del que vam fer esment és el que presentava PxC sobre la tramitació dels expedients d’immigrants il·legals a la Subdelegació del Govern. Aquesta proposta no va tirar endavant ja que tots els partits, excepte PxC, van votar-ne en contra. PxC va presentar aquesta proposta per poder continuar amb el seu discurs demagògic i difamatori contra la població immigrant. I diem això perquè el senyor Armengol era plenament conscient que un Ajuntament no pot tramitar aquest tipus d’expedients per iniciativa pròpia sinó que ha de ser la mateixa Subdelegació la que faci el requeriment ja que si no es fes així s’estaria incomplint la Llei de Protecció de Dades. A més a més el senyor Armengol va dir que tothom que s’empadronava ensenyant el Passaport tenia tots els números de ser un immigrant il·legal, cosa totalment ridícula ja que qualsevol persona ho pot fer així, independentment el seu lloc de naixement i la seva nacionalitat.

Finalment, vam incidir en els punts que ens van produir una major indignació. Aquests no són altres que dos punts que es van votar i que feien referència a modificacions pressupostàries. Durant el debat l’única cosa que va quedar clara és que actualment hi ha un gran deute a l’Ajuntament (es va arribar a parlar de 7’5 milions d’euros!), això sí, cada partit deia que la culpa d’aquest deute eren dels altres, uns deien que hi havia factures pendents del govern socialista anterior, els altres deien que les factures pendents eren de l’antic govern de CiU, és a dir i parlant clar, cadascú llençava la pilota als altres. El que va quedar clar és que el deute existeix i que per això era necessari demanar un nou crèdit. Davant d’això considerem que queda demostrada clarament la hipocresia i “cara dura” de tots els regidors i regidores del nostre Ajuntament, tant els del govern com els de l’oposició i del primer a l’últim. Diem tot això perquè és molt hipòcrita que reconeguin que existeix aquest gran deute quan el primer que van fer al començar la legislatura és pujar-se els sous. A més a més, van ser TOTS i TOTES els que van votar a favor d’aquests augments i això fa que encara sigui més indignant. Ara mateix, i ho podeu consultar mirant els pressupostos municipals que hi ha penjats a la web del consistori, la despesa anual relacionada amb els càrrecs electes puja a 603.190 € (més de 100 milions de pessetes). Ho desglossem a continuació:

- Retribucions càrrecs electes............................................... 373.670’90 €
- Dietes càrrecs electes.........................................................4.120 €
- Indemnitzacions càrrecs electes..........................................173.950 €
- Aportació a grups municipals...............................................51.450 €

TOTAL ..................... 603.190 €

A més a més dins d’aquest import no entren els sous dels càrrecs de confiança. En aquell primer ple també es va a provar (amb el vots de tots el regidors i regidores) que per l’assistència a cada ple cobrarien 400 €, per l’assistència a cada comissió, reunions d’òrgans col·legiats, etcètera, cobrarien 300 €, que els càrrecs de confiança 64.879’93 € (més de 10 milions de pessetes l’any) i l’augment del 15% del sou de l’alcalde que passa a cobrar 74.608 € a l’any.

Podeu tenir clar que ells s’excusaran dient que aquest increment i sous estan dins dels paràmetre que marquen la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya. Per nosaltres això no val ja que aquestes entitats estan formades pels Ajuntaments, és a dir, pels polítics de l’Ajuntament i, per exemple, si entreu a la pàgina web de la Federació de Municipis veureu com la senyora Helena Arribas apareix com a membre del comitè executiu d’aquesta entitat. Com és obvi, no creiem que els mateixos polítics fiquin uns paràmetres “moralment” correctes.

Creiem que això ens demostra que als regidors i regidores dels partits presents a l’Ajuntament (CiU, PSC, PxC, PP i ERC) els importa realment els problemes del nostre poble, sinó el que els interessa és aconseguir un benefici personal.

Per acabar els hi volem fer arribar una proposta, que ja vam defensar durant la campanya electoral. Els demanem que suprimeixin les indemnitzacions per l’assistència a plens, comissions, etcètera ja que considerem que és el seu deure bàsic com a regidors i regidores i que és el compromís mínim que adquireixes amb el municipi des del moment en que formes part d’unes llistes electorals. Creiem que això s’ha de fer sense cobrar i únicament per les ganes de treballar pel poble. Per altra banda entenem que, si una persona ha de deixar la seva feina o part de la seva feina per dedicar-se al seu càrrec de l’ajuntament ha de cobrar però creiem que ha de ser un sou semblant al de qualsevol altre treballador de l’Ajuntament. Aquesta proposta els hi farem arribar per escrit a tots els regidors i regidores del consistori.

Neix la Plataforma Cívica per la Convivència

Aquest dimecres 19 de setembre a les 20 h va tenir lloc, a la Sala d’actes del Centre cívic l’Estació del Vendrell, l’assemblea constitutiva de la Plataforma Cívica per la Convivència.

L’assemblea va comptar amb la presència de diverses entitats i partits de la vila (Casal Argentí-Català del Vendrell, el col·lectiu de marroquins, ALVEN, EUiA, ICV, ERC, PSC) i representants d’organitzacions a nivell nacional com SOS Racisme i la Federació d’Immigrants de Catalunya.

Durant la reunió es va decidir que el nom definitiu de la plataforma fos el de Plataforma Cívica per la Convivència i es va crear una “comissió promotora” en la que hi haurà un representant de cadascuna de les entitats que hi vam participar. S’ha de dir que aquesta comissió estarà oberta als representants de aquelles entitats que s’hi vagin incorporant en un futur a la Plataforma Cívica, així com a aquelles persones que a títol individual també hi vulguin col·laborar. Aquesta comissió serà l’encarregada de preparar i redactar un manifest per la propera reunió de la Plataforma que, en principi, es tornarà a reunir el proper dimecres 3 d’octubre a les 20 h e un lloc encara per determinar però que segurament serà el mateix Centre cívic l’Estació del Vendrell.

Des d’Alternativa Vendrellenca volem recolzar al 100% la creació d’aquesta Plataforma des de la que lluitar per una vila on la convivència estigui garantida. Considerem que partits com PxC volen trencar aquesta convivència mitjançant la seva demagògia racista i xenòfoba, i sense oblidar que d’altres, com el PP i el senyor Ricard Jovanni al capdavant, s’estan sumant a aquest missatge contra la població immigrant (que no s’oblidi que el senyor Jovanni és el protagonista del famós vídeo del PP de Badalona on gairebé s’igualava la immigració amb la delinqüència). Creiem que aquesta lluita per la convivència ens pertoca a tots i a totes, deixant de banda possibles diferències ideològiques, ja que ens un problema que hem d’afrontar globalment i no de forma individual.

Així doncs, des d’ALVEN, volem fer una crida a tot el teixit associatiu de la nostra vila, així com a tota la població en general, perquè assisteixin a la propera reunió de la Plataforma Cívica per la Convivència, el dimecres 3 d’octubre de 2007 a les 20 h, per tal que tots plegats puguem lluitar per un Vendrell on s’hi pugui conviure.

11 de setembre de 2007

La celebració de la diada nacional de Catalunya enguany està marcada per la commemoració del 300 aniversari de la batalla d’Almansa, la imposició del Decret de Nova Planta, l’inici de l’ocupació espanyola i l’eliminació de les institucions i llibertats de país. També ara fa 30 anys de la històrica manifestació reivindicant els drets nacionals durant la mal anomenada transició espanyola.

En aquests últims temps s’ha vist com la via política autonomista com a forma de exercir l’autogovern s’ha esgotat completament. El procés polític del nou estatut ha topat una vegada més amb les retallades de Madrid i inclús amb la possibilitat de ser declarat inconstitucional. Cosa que contribueix a la frustració i el desengany d’aquells que creien amb les fórmules de pactes per avançar en la sobirania. Aquest procés ens ha demostrat que l’estat monàrquic espanyol, emparat en una constitució que nega el dret a l’autodeterminació, no està disposat a permetre avenços, encara que tímids i insuficients, en el dret del pobles a decidir el seu futur lliurament.

Aquests fets també ens demostren que per avançar en l’autodeterminació del nostre poble, i cap a una societat sense desigualtats de classe, sexe o origen ,cal la mobilització i l’oposició col·lectiva des del carrer i la construcció d’ una majoria social favorable a crear una alternativa política i social a l’actual situació, en tots els aspectes.

Nosaltres, desde ALVEN, ens volem sumar a la commemoració del 11 de setembre com a diada per reivindicar l’alliberament social i nacional dels països Catalans, més enllà de la nostàlgia i el simbolisme de les celebracions oficials.

També voldríem recordar també la figura recentment desapareguda de Lluís Maria Xirinacs, el qual ha estat un exemple de lluita pel nostre país i de coherència política fins al final.

Reunió CiU - PxC

Quan es va constatar la intenció de CiU de governar en minoria a molts ens va preocupar la possibilitat de que existissin pactes subterranis entre el govern i el partit xenèfob Plataforma per Catalunya. Des de molts sectors de CiU al Vendrell, normalment els més joves, sempre han negat aquesta possibilitat, però el més difícil era creure que els “elefants” del partit, aquells que volen el poder per sobre de tot, pensessin de la mateixa manera.

Us fem arribar aquest escrit per denunciar una situació que per nosaltres és molt greu, i és que, el passat dimarts 28 d’agost van ser vistos al conegut Restaurant Xaloquell de Sant Salvador, com representants de CiU i PxC del Vendrell dinaven junts. Aquesta informació ens l’ha va fer arribar gent de la nostra confiança que en aquells moments també estaven dinant al mateix establiment. Per part de CiU estaven presents els senyors Jaume Domingo i Pere Martí i per part de PxC, Augusto Armengol, Teresa Montserrat, Juan Carrasco i Juan Parera. En aquest dinar hi havia una setena persona de la qual no sabem la identitat.

I davant d’això què es pot dir? Primer que, o bé la gent jove de CiU mentia quan assegurava que no donarien corda als xenèfobs o bé, que hi ha una part de CiU que desconeix aquests contactes amb PxC. Ens agradaria saber que pensen d’això aquest sector més jove de CiU, ja que coneixent a molts d’ells i elles, ens sorprendria que hi estiguessin d’acord.

Creiem que els senyors Jaume Domingo i Pere Martí, o en defecte, el senyor Benet Jané, han d’explicar a tothom de què es va parlar en aquesta reunió amb el partit d’extrema dreta PxC. De pas volem saber qui va pagar aquest dinar, el va pagar cadascú de la seva butxaca o, com passa normalment, l’hem pagat els vendrellencs i vendrellenques amb els nostres impostos?

Per la nostra banda dir que, en cas que no es donin unes explicacions convincents o, en el cas que no tinguem la seguretat que aquestes reunions no es repetiran, avisem al govern que a partir d’ara, no només ens mobilitzarem contra els xenòfobs de PxC sinó també contra CiU, ja que tan dolent es defensar públicament unes idees racistes com fa l’Augusto Armengol, com pactar amb ells. Nosaltres sempre hem defensat una oposició constructiva però que ningú de CiU pensi que això vol dir carta blanca i que ess puguin prendre el pèl.

Tornem a la feina

Després d’uns merescuts dies de vacances la gent d’Alternativa Vendrellenca hem tornat a la feina. Durant aquests temps, encara que hem estat en silenci, hem escoltat i observat amb atenció tot el que ha passat a la nostra vila.

Sincerament, considerem un error la decisió de CiU de governar en minoria ja que, per moltes ganes que s’hi fiquin, és impossible que una persona porti quatre o cinc regidories i que aquestes funcionin de forma òptima. Però bé, el govern és aquest i ja no s’hi pot fer res.

El que sí que farem nosaltres, tal i com vam dir durant la nostra campanya electoral, és fer una oposició constructiva. Normalment els partits que estan a l’oposició es dediquen a criticar totes les mesures dels partits del govern i els del govern a criticar les propostes de l’oposició. Nosaltres no farem això, nosaltres pensarem en el poble i no en partit. Quan hi hagi una proposta, vingui del partit que vingui, l’estudiarem i si creiem que és bona pel municipi li donarem suport, per contra, si creiem que no és bona ens posicionarem en contra.

Dit això creiem que ja és hora que s’acabi la demagògia que estan fent servir molts del partits de l’Ajuntament. La gent del PSC sembla que hagi perdut els papers i que encara no hagi assumit que ha perdut el govern. Totalment ridícul que ara diguin que formen un govern alternatiu i es dediquin a fer-se una foto tots junts pel diari. Aquesta és l’oposició responsable que van prometre després de les eleccions? Crec que no han après la lliçó de les darreres eleccions municipals, la gent està cansada d’aquestes pantomimes i el que vol és que els partits polítics es preocupin dels problemes reals de la gent. També ens ha semblat molt demagògica la postura dels “socialistes” amb el tema de l’acomiadament de l’antiga directora de la televisió local. Com poden dir que l’han fet fora perquè ho va demanar el senyor Armengol? La senyora Carreras era una persona que feia servir la televisió local com si fos la televisió del seu partit, és a dir, com si fos la televisió del PSC, i fins i tot es dedicava a censurar els continguts que estiguessin relacionats amb la resta de partits. Des d’Alternativa Vendrellenca aplaudim la decisió de CiU de substituir la senyora Carreras i donar un vot de confiança al Pep Vinyas. Només li volem demanar que s’esforci perquè d’una vegada per totes Televisió El Vendrell estigui al servei del municipi i no del partit de torn. Volem reiterar que, ara més que mai, és important una oposició constructiva per part de tothom.

Per acabar dir que tenim un programa electoral i, encara que no estem a l’Ajuntament, lluitarem perquè les nostres propostes surtin endavant.

Una mar de ciment

Aquest documental realitzat i produït per en Ramon Tort amb la col·laboració de Jordi Cabestany, dona una visió del que ha estat passant al Baix Penedès en aquest últims anys.

En aquest documental independent es reflexa des d'un punt de vista extern el que s'ha dit i s'ha deixat de dir sobre el CIM. La versió oficial que han explicat i alló que fins ara havien intentat ocultar.

Us demanem que feu l’esforç de veure’l sencer ja que entendreu molt millor tot plegat.

Les properes projeccions es realitzaran a:

Diumenge 1 de Juliol

20:00 h FORAT DEL PANY (Vilafranca del Penedès)

Dijous 5 de Juliol

21:00 h CASAL POPULAR "Sageta de Foc" (Tarragona)
C/ Trinquet vell , 15 - Tarragona (Part Alta)

28 de juny: dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual

Al llarg d'aquests dies estan convocades diferents manifestacions i concentracions al voltant del dia per l'alliberament gai, lesbià, bisexual i transsexual. Us adjuntem unes quantes d'aquestes mobilitzacions així com alguns dels comunicats de suport.

València (l'Horta)

23 de juny. "Ara, la igualtat a l'educació". Manifestació des de la Plaça del Parterre a les 19.30 h.

Convoquen diferents entitats.

Lleida (Segrià)

28 de juny. "Genera't. Construeix-te sense transfòbia". Manifestació des de la Universitat de Lleida a les 19.00 h.

Convoca: Comissió Unitària 28 de juny

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

28 de juny. Concentració davant de l'Ajuntament a les 20.00 h sota el lema "Contra l'homofòbia i la transfòbia:destruïm el patriarcat".

Convoca: Coordinadora Antipatriarcal del Penedès

Girona (Gironès)

29 de juny. "Genera't. Construeix-te sense transfòbia". Manifestació des del Pont de Pedra a les 20.00 h.

Convoca: Comissió Unitària 28 de juny de Girona

Barcelona (Barcelonès)

30 de juny. "Genera't. Construeix-te sense transfòbia". Manifestació des de la Plaça Universitat a les 18.30 h.

Convoca: Comissió Unitària 28 de juny

Alacant (Alacantí)

7 de juliol. Concentració a la plaça de l'Ajuntament a les 20.00 h.

Convoca: Associació DecideT

Per saber-ne més:

Vídeo sobre la realitat associativa GLBT al Principat de Catalunya - Extret del web del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya (CTC)

Web Joves per l'Alliberament Gai (JAG)

Web Front per l'Alliberament Gai de Catalunya

Web Comissió Unitària 28 de juny

Manifest de la COS pel 28 de juny - Coordinador Obrera Sindical (COS)

Manifest d'Endavant (OSAN)

Manifest CAJEI - Coordinadora Assemblees de Joves de la Esquerra Independentista

Homenatge a Andreu Nin al Palau de la Virreina

Wilebaldo Solano durant la seva intervenció

Unes 150 persones van acudir el passat dissabte 16 de juny, al Palau de la Virreina de Barcelona, convocats per la Fundació Andreu Nin. El motiu de la convocatòria va ser la commemoració dels assassinats d’Andreu Nin, Secretari General del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i de Camilo Berneri, militant anarquista italià, fa 70 anys.

El lloc on es va celebrar tan emotiu acte no va ser escollit a l’atzar, tal i com va explicar Wilebaldo Solano. Al Palau de la Virreina va ser l’últim lloc on es va veure amb vida al dirigent del POUM just després de ser detingut i poc abans que desaparegués i fos assassinat per agents de la GPU dins de la policia republicana.

Andreu Nin (El Vendrell 1892 – Alcalà de Henares, 1937) va ser moltes coses al llarg de la seva vida, però fonamentalment va ser un revolucionari internacionalista. Poder el revolucionari internacionalista català més important de la seva època.

Durant el esdevenir de l’acte varis acadèmics van parlar sobre la figura d’Andreu Nin i Camilo Berneri i l’actriu Carme Sensa va llegir un manifest. L’homenatge a aquests dos lluitadors de la classe obrera també va comptar amb la participació del veterà militant anarquista Abel Paz i de l’històric dirigent del POUM Wilebaldo Solano. A l’homenatge només va mancar una cosa: els mitjans de comunicació. Cap es va acostar...i això que quan interessa busquen catalans a sota de les pedres.

A continuació us deixem la intervenció que Wilebaldo Solano va fer en aquest acte:

“Nunca olvidaré aquel 16 de junio de 1937. Para muchos fue, sin duda, un día más en la Barcelona herida por la guerra y las consecuencias de las jornadas de mayo. Pero para Andreu Nin y sus camaradas de lucha fue una jornada dramática, que ha entrado como tal en la historia de España y del socialismo internacional. Desde las jornadas de mayo, el POUM había adoptado medidas especiales para protegerse de una posible represión. El comité ejecutivo ya no se reunía en el local central del partido. Lo hacía en otros lugares y, con frecuencia, en una discreta sala del palacio de la Virreina.

La reunión del 16 de junio comenzó hacia las 10 de la mañana bajo la presidencia de Andreu Nin. Estaban presentes Pedro Bonet, Juan Andrade, Jordi Arquer, Julián Gorkin, Gironella, Narcis Molins i Fábrega y el autor de estas líneas. Josep Rovira, jefe de la 29ª División, se encontraba en el frente de Aragón. Después de un profundo análisis de la situación política y de la evolución de la lucha militar iniciado por Nin, se manifestaron fuertes inquietudes ante el viraje político que había supuesto la reciente caída de Largo Caballero. Los tres problemas más apremiantes podían resumirse así: la defensa de nuestra prensa, los últimos preparativos del congreso del POUM, que tenía que inagurarse el 19 de junio, tres días después, en el Teatro Poliorama, y la preparación de una importante conferencia internacional de partidos comunistas y socialistas independientes.

Nuestro diario, La Batalla, estaba suspendido; y su director, Julián Gorkin, tenía que comparecer ante un tribunal popular el día 18. La decisión fue que Gorkin se presentara ante el tribunal para defender al partido contra las calumnias estalinistas y convertirse en un verdadero acusador. En Barcelona las cosas no podían desarrollarse como en Moscú.

A este propósito, vale la pena recordar que, desde hacía tres semanas, Juventud Comunista, semanario de nuestra organización juvenil, se publicaba con una paginación más importante que de ordinario y con artículos de los principales dirigentes del partido. para el número que tenía que salir justamente el día 16, Nin me había entregado el día antes un artículo suyo, que fue ¡su último artículo!

La reunión del comité ejecutivo del POUM -que iba a ser también la última presidida por Nin- se terminó hacia la una de la tarde. Nin, Bonet y otros compañeros se dirigieron a la sede del partido, frente al Poliorama, donde solían aparecer de vez en cuando para afirmar su presencia efectiva en aquellos días inseguros, pues habían comenzado las desapariciones. Nadie quería dar la impresión de esconderse. Como se sabe, Nin fue advertido de que iban a detenerle. Pero tuvo una reacción de orgullo y dijo: "No se atreveran". Él, naturalmente, pensaba en las autoridades legales. No imaginaba la posibilidad de que los agentes de la policía de Stalin pudieran dar un golpe pasando por encima del gobierno de la República y del Consell de la Generalitat, con la colaboración de algunos dirigentes del PCE y del PSUC. Yo me enteré de la detención de Nin pocos minutos después, en el local de la Juventud Comunista Ibérica, situado en lo alto del Paseo de Gracia, donde, con otros compañeros, estaba preparando la salida del número especial de Juventud Comunista.

Inmediatamente, sobre la base de las pruebas de imprenta que ya poseíamos, rehicimos la primera página de Juventud Comunista, denunciando a siete columnas la detención de Nin. Luego, salimos para la imprenta de Baños Nuevos, donde tratamos de introducir las modificaciones de maqueta que se imponían y sacar enseguida el periódico. Vimos las formas al pie de la rotativa y, cuando nos aprestábamos a organizar la difusión en masa del semanario por las calles de Barcelona, se presentó la policía. Algunos de nosotros escapamos a la detención, gracias a la ayuda de los obreros de la imprenta, que nos previnieron a tiempo.

Salimos de la imprenta de Baños Nuevos hacia las seis de la tarde, ebrios de furor, pero decididos a organizar por todos los medios la defensa de Nin y de los demás compañeros detenidos. El comité ejecutivo de la Juventud Comunista Ibérica se reunió rápidamente para movilizar a la organización. Aseguramos enseguida el enlace con el comité de Barcelona y con los compañeros del comité ejecutivo del POUM que no habían sido detenidos, Molins i Fábrega y Gironella en particular.

Era un 16 de junio. En Barcelona lucía un sol espléndido y el azul del cielo era realmente maravilloso. Lejos, en los parapetos de los frentes de Aragón, de Levante y de Andalucía, y en las propias trincheras de la Moncloa, militantes del POUM y de la JCI luchaban y morían mientras sus dirigentes eran calumniados, detenidos y, pronto, hasta asesinados. Al día siguiente, en las calles de Barcelona, las gentes leían asombradas en los muros: "¿Dónde está Nin?". La prensa, sometida a la censura, no dijo nada hasta el día 22.

Wilebaldo Solano”

Més informació a http://www.fundanin.org/.

SÍ a la convivència i la diversitat; NO a la xenofòbia

Casi 200 persones ens vam concentrar dissabte passat sota el lema “El Vendrell per la convivència” i això fa que estem molt satisfets per l’èxit de la mobilització ja que es va demostrar que majoritàriament la gent del Vendrell vol un poble on imperi la convivència i la diversitat i on no volem les idees xenòfobes de la PxC.

Malgrat que el senyor Armengol es va passejar, abans d’entrar a l’Ajuntament, per davant dels concentrats amb un caràcter provocador, la gent va mantenir un escrupulós silenci. També s’ha de comentar que el senyor Armengol, dies abans de la concentració, va intentar que la concentració no es pogués dur a terme. Ho va fer presentant un recurs davant la Junta Electoral de Zona on la PxC deia que era una manifestació de “grups anarquistes i d’extrema esquerra” que pretenien impedir que els quatre regidors de PxC poguessin prendre possessió dels seus càrrecs de regidor. Un cop més el senyor Armengol va mentir per aconseguir el seu objectiu (evitar la concentració) però aquest cop no se l’ha cregut ningú i la Junta Electoral va desestimar el recurs.

L’objectiu pròxim és el d’aconseguir formar una plataforma cívica, on hi hagin les entitats, col·lectius, organitzacions, sindicats, partits i persones a títol individual, per tal de fer polítiques per afavorir la integració dels nouvinguts. En aquest sentit d’aquí un o dos mesos es farà una reunió, a la qual ja està confirmada l’assistència la gent de SOS Racisme, on es començarà a treballar.

El Vendrell per la convivència

Després de la reunió oberta que es va celebrar el passat dimarts al Centre cívic l’Estació es van acabar d’ultimar els detalls de la concentració de dissabte. Es realitzarà el proper dissabte 16 de juny de 2007, a les 11.15 h a la plaça Vella, i serà de caire pacífica i silenciosa. El lema escollit serà “El Vendrell per la convivència”.

També es va decidir que un cop passi el dia 16 es treballarà per aconseguir fer una plataforma cívica, de la que haurien de formar part sindicats, entitats, organitzacions, partits i persones a títol personal, per tal de treballar en polítiques que afavoreixin en la integració dels nouvinguts.

El manifest que es va acordar és el següent:

"Diumenge 27 de maig vam ser cridats a les urnes per tal d’escollir els nostres representants polítics, a aquells qui han de dirigir la vida del poble.

Malauradament, un sector de la població del Vendrell, potser influenciada per enganys, potser per altres motius, va escollir un partit polític que considerem que fa una demagògia intolerable. Acceptem el fet que aquest sector de població hagi fet ús del seu dret constitucional a escollir els seus representants però, no ens poden demanar que acceptem les idees xenòfobes i discriminatòries d’aquest partit, no ens poden demanar que guardem silenci i deixem impassius que aquest discurs arreli en la ciutadania del Vendrell.

Catalunya i, per suposat, també El Vendrell, sempre ha estat un poble d’acollida, un lloc on els immigrants de tot arreu d’Espanya i altres llocs del món han trobat una feina, una casa, una família,... Qui no té arrels a altres pobles o ciutats?

Marroquins, equatorians, xecs, americans, alemanys, espanyols, catalans,..., tots som membres d’aquest món, d’aquesta societat. Molts han vingut a aquesta terra perquè no tenien per menjar al seu poble, perquè no trobaven feina. D’altres no veien un futur digne per a la família, o han hagut de fugir de guerres inhumanes. Alguns van venir de vacances i en veure el nostre sol, el nostre mar i muntanyes i les nostres vinyes es van enamorar d’aquesta meravellosa terra i van decidir quedar-s’hi a viure. Què més dóna d’aquí o d’allà si podem conviure junts?, què més dóna si podem créixer, aprendre i ser millors persones?, si podem ajudar a aquell qui ho necessita?

No volem ser racistes, no volem ser xenòfobs, no volem discriminacions de cap tipus i, sobretot, volem un Vendrell acollidor, un Vendrell per a totes i tots, que pugui atendre les necessitats de cada un dels seus ciutadans i on tothom pugui sentir que aquesta vila és casa seva.

Com a membres de la ciutadania del Vendrell i d’altres municipis de Catalunya, fem una crida a la responsabilitat i a la coherència. Que governi qui governi, sigui del color que sigui, no deixi que un partit que discrimina a la gent pel seu origen, pel color de la seva pell o per la seva religió, que practica el populisme més absurd i que fa una campanya basada en mentides, arribi a tenir rellevància en el govern de la nostra vila."

Festa del Comerç just i de la Banca ètica

Aquest cap de setmana Intermón i el Grup de joves de la Parròquia, juntament amb altres institucions i entitats que hi donen suport, organitzen la Festa del comerç just i de la banca ètica.

El comerç just és una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països rics del Nord i els països pobres del Sud del planeta. El Comerç Just té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional i es basa en els següents principis:

• Preu just que cobreix el cost de producció dels articles

• Retribució digna pel treball

• Respecte pels drets humans i laboral

• Eradicació de l’explotació infantil

• Beneficis socials per a les comunitats productores

• Respecte pel medi ambient

La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals. És una altra forma d’estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb els beneficis econòmics. Comptes d’estalvi, fons d’inversió o dipòsits a termini que pretenen l’ús ètic dels diners i aposten per empreses responsables des del punt de vista social i ambiental. La banca ètica implica les persones i la seva capacitat d’estalvi en projectes que busquen el desenvolupament, la redistribució de la riquesa i la protecció del medi ambient a qualsevol lloc del planeta. Tenen la transparència com a principi fonamental.

Els actes d’aquest cap de setmana es realitzaran a la plaça Vella i seran els següents:

Divendres 15 de juny de 2007

10h-13.30h – “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

17h-20.30h - “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

19h – Dinàmiques de sensibilització i formació per a joves

20.30h – Concert jove pel comerç just amb els grups Ekinoa i Kill me later


Dissabte 16 de juny de 2007

10h-13.30h – “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

11h- 13h – “Juguem pel comerç just”, ludoteca a l’aire lliure per a infants
Dinàmiques per petits i grans “Enreda’t pel comerç just” i “Netegem la roba d’injustícies”

17h-20.30h - “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

18h- “Música pel comerç just”, actuació d’alumnes de l’escola municipal de música

18.30h – Berenar popular amb pa i crema de cacau de comerç just

19.30h- “Música pel comerç just”, amb el Ço del botafoc