29 de juny 2007

Una mar de ciment









Aquest documental realitzat i produït per en Ramon Tort amb la col·laboració de Jordi Cabestany, dona una visió del que ha estat passant al Baix Penedès en aquest últims anys.
En aquest documental independent es reflexa des d'un punt de vista extern el que s'ha dit i s'ha deixat de dir sobre el CIM. La versió oficial que han explicat i alló que fins ara havien intentat ocultar.
Us demanem que feu l’esforç de veure’l sencer ja que entendreu molt millor tot plegat.

Les properes projeccions es realitzaran a:

Diumenge 1 de Juliol

20:00 h FORAT DEL PANY (Vilafranca del Penedès)

Dijous 5 de Juliol

21:00 h CASAL POPULAR "Sageta de Foc" (Tarragona)
C/ Trinquet vell , 15 - Tarragona (Part Alta)

28 de juny 2007

28 de juny: dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual


Al llarg d'aquests dies estan convocades diferents manifestacions i concentracions al voltant del dia per l'alliberament gai, lesbià, bisexual i transsexual. Us adjuntem unes quantes d'aquestes mobilitzacions així com alguns dels comunicats de suport.
València (l'Horta)
23 de juny. "Ara, la igualtat a l'educació". Manifestació des de la Plaça del Parterre a les 19.30 h.
Convoquen diferents entitats.
Lleida (Segrià)
28 de juny. "Genera't. Construeix-te sense transfòbia". Manifestació des de la Universitat de Lleida a les 19.00 h.
Convoca: Comissió Unitària 28 de juny
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
28 de juny. Concentració davant de l'Ajuntament a les 20.00 h sota el lema "Contra l'homofòbia i la transfòbia:destruïm el patriarcat".
Convoca: Coordinadora Antipatriarcal del Penedès
Girona (Gironès)
29 de juny. "Genera't. Construeix-te sense transfòbia". Manifestació des del Pont de Pedra a les 20.00 h.
Convoca: Comissió Unitària 28 de juny de Girona
Barcelona (Barcelonès)
30 de juny. "Genera't. Construeix-te sense transfòbia". Manifestació des de la Plaça Universitat a les 18.30 h.
Convoca: Comissió Unitària 28 de juny
Alacant (Alacantí)
7 de juliol. Concentració a la plaça de l'Ajuntament a les 20.00 h.
Convoca: Associació DecideT
Per saber-ne més:
Vídeo sobre la realitat associativa GLBT al Principat de Catalunya - Extret del web del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya (CTC)
Manifest de la COS pel 28 de juny - Coordinador Obrera Sindical (COS)
Manifest CAJEI - Coordinadora Assemblees de Joves de la Esquerra Independentista

22 de juny 2007

Homenatge a Andreu Nin al Palau de la Virreina

Wilebaldo Solano durant la seva intervenció

Unes 150 persones van acudir el passat dissabte 16 de juny, al Palau de la Virreina de Barcelona, convocats per la Fundació Andreu Nin. El motiu de la convocatòria va ser la commemoració dels assassinats d’Andreu Nin, Secretari General del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i de Camilo Berneri, militant anarquista italià, fa 70 anys.

El lloc on es va celebrar tan emotiu acte no va ser escollit a l’atzar, tal i com va explicar Wilebaldo Solano. Al Palau de la Virreina va ser l’últim lloc on es va veure amb vida al dirigent del POUM just després de ser detingut i poc abans que desaparegués i fos assassinat per agents de la GPU dins de la policia republicana.

Andreu Nin (El Vendrell 1892 – Alcalà de Henares, 1937) va ser moltes coses al llarg de la seva vida, però fonamentalment va ser un revolucionari internacionalista. Poder el revolucionari internacionalista català més important de la seva època.

Durant el esdevenir de l’acte varis acadèmics van parlar sobre la figura d’Andreu Nin i Camilo Berneri i l’actriu Carme Sensa va llegir un manifest. L’homenatge a aquests dos lluitadors de la classe obrera també va comptar amb la participació del veterà militant anarquista Abel Paz i de l’històric dirigent del POUM Wilebaldo Solano. A l’homenatge només va mancar una cosa: els mitjans de comunicació. Cap es va acostar...i això que quan interessa busquen catalans a sota de les pedres.

A continuació us deixem la intervenció que Wilebaldo Solano va fer en aquest acte:

Nunca olvidaré aquel 16 de junio de 1937. Para muchos fue, sin duda, un día más en la Barcelona herida por la guerra y las consecuencias de las jornadas de mayo. Pero para Andreu Nin y sus camaradas de lucha fue una jornada dramática, que ha entrado como tal en la historia de España y del socialismo internacional. Desde las jornadas de mayo, el POUM había adoptado medidas especiales para protegerse de una posible represión. El comité ejecutivo ya no se reunía en el local central del partido. Lo hacía en otros lugares y, con frecuencia, en una discreta sala del palacio de la Virreina.

La reunión del 16 de junio comenzó hacia las 10 de la mañana bajo la presidencia de Andreu Nin. Estaban presentes Pedro Bonet, Juan Andrade, Jordi Arquer, Julián Gorkin, Gironella, Narcis Molins i Fábrega y el autor de estas líneas. Josep Rovira, jefe de la 29ª División, se encontraba en el frente de Aragón. Después de un profundo análisis de la situación política y de la evolución de la lucha militar iniciado por Nin, se manifestaron fuertes inquietudes ante el viraje político que había supuesto la reciente caída de Largo Caballero. Los tres problemas más apremiantes podían resumirse así: la defensa de nuestra prensa, los últimos preparativos del congreso del POUM, que tenía que inagurarse el 19 de junio, tres días después, en el Teatro Poliorama, y la preparación de una importante conferencia internacional de partidos comunistas y socialistas independientes.

Nuestro diario, La Batalla, estaba suspendido; y su director, Julián Gorkin, tenía que comparecer ante un tribunal popular el día 18. La decisión fue que Gorkin se presentara ante el tribunal para defender al partido contra las calumnias estalinistas y convertirse en un verdadero acusador. En Barcelona las cosas no podían desarrollarse como en Moscú.

A este propósito, vale la pena recordar que, desde hacía tres semanas, Juventud Comunista, semanario de nuestra organización juvenil, se publicaba con una paginación más importante que de ordinario y con artículos de los principales dirigentes del partido. para el número que tenía que salir justamente el día 16, Nin me había entregado el día antes un artículo suyo, que fue ¡su último artículo!

La reunión del comité ejecutivo del POUM -que iba a ser también la última presidida por Nin- se terminó hacia la una de la tarde. Nin, Bonet y otros compañeros se dirigieron a la sede del partido, frente al Poliorama, donde solían aparecer de vez en cuando para afirmar su presencia efectiva en aquellos días inseguros, pues habían comenzado las desapariciones. Nadie quería dar la impresión de esconderse. Como se sabe, Nin fue advertido de que iban a detenerle. Pero tuvo una reacción de orgullo y dijo: "No se atreveran". Él, naturalmente, pensaba en las autoridades legales. No imaginaba la posibilidad de que los agentes de la policía de Stalin pudieran dar un golpe pasando por encima del gobierno de la República y del Consell de la Generalitat, con la colaboración de algunos dirigentes del PCE y del PSUC. Yo me enteré de la detención de Nin pocos minutos después, en el local de la Juventud Comunista Ibérica, situado en lo alto del Paseo de Gracia, donde, con otros compañeros, estaba preparando la salida del número especial de Juventud Comunista.

Inmediatamente, sobre la base de las pruebas de imprenta que ya poseíamos, rehicimos la primera página de Juventud Comunista, denunciando a siete columnas la detención de Nin. Luego, salimos para la imprenta de Baños Nuevos, donde tratamos de introducir las modificaciones de maqueta que se imponían y sacar enseguida el periódico. Vimos las formas al pie de la rotativa y, cuando nos aprestábamos a organizar la difusión en masa del semanario por las calles de Barcelona, se presentó la policía. Algunos de nosotros escapamos a la detención, gracias a la ayuda de los obreros de la imprenta, que nos previnieron a tiempo.

Salimos de la imprenta de Baños Nuevos hacia las seis de la tarde, ebrios de furor, pero decididos a organizar por todos los medios la defensa de Nin y de los demás compañeros detenidos. El comité ejecutivo de la Juventud Comunista Ibérica se reunió rápidamente para movilizar a la organización. Aseguramos enseguida el enlace con el comité de Barcelona y con los compañeros del comité ejecutivo del POUM que no habían sido detenidos, Molins i Fábrega y Gironella en particular.

Era un 16 de junio. En Barcelona lucía un sol espléndido y el azul del cielo era realmente maravilloso. Lejos, en los parapetos de los frentes de Aragón, de Levante y de Andalucía, y en las propias trincheras de la Moncloa, militantes del POUM y de la JCI luchaban y morían mientras sus dirigentes eran calumniados, detenidos y, pronto, hasta asesinados. Al día siguiente, en las calles de Barcelona, las gentes leían asombradas en los muros: "¿Dónde está Nin?". La prensa, sometida a la censura, no dijo nada hasta el día 22.

Wilebaldo Solano”

Més informació a http://www.fundanin.org/.

20 de juny 2007

SÍ a la convivència i la diversitat; NO a la xenofòbia


Casi 200 persones ens vam concentrar dissabte passat sota el lema “El Vendrell per la convivència” i això fa que estem molt satisfets per l’èxit de la mobilització ja que es va demostrar que majoritàriament la gent del Vendrell vol un poble on imperi la convivència i la diversitat i on no volem les idees xenòfobes de la PxC.

Malgrat que el senyor Armengol es va passejar, abans d’entrar a l’Ajuntament, per davant dels concentrats amb un caràcter provocador, la gent va mantenir un escrupulós silenci. També s’ha de comentar que el senyor Armengol, dies abans de la concentració, va intentar que la concentració no es pogués dur a terme. Ho va fer presentant un recurs davant la Junta Electoral de Zona on la PxC deia que era una manifestació de “grups anarquistes i d’extrema esquerra” que pretenien impedir que els quatre regidors de PxC poguessin prendre possessió dels seus càrrecs de regidor. Un cop més el senyor Armengol va mentir per aconseguir el seu objectiu (evitar la concentració) però aquest cop no se l’ha cregut ningú i la Junta Electoral va desestimar el recurs.

L’objectiu pròxim és el d’aconseguir formar una plataforma cívica, on hi hagin les entitats, col·lectius, organitzacions, sindicats, partits i persones a títol individual, per tal de fer polítiques per afavorir la integració dels nouvinguts. En aquest sentit d’aquí un o dos mesos es farà una reunió, a la qual ja està confirmada l’assistència la gent de SOS Racisme, on es començarà a treballar.

13 de juny 2007

El Vendrell per la convivència


Després de la reunió oberta que es va celebrar el passat dimarts al Centre cívic l’Estació es van acabar d’ultimar els detalls de la concentració de dissabte. Es realitzarà el proper dissabte 16 de juny de 2007, a les 11.15 h a la plaça Vella, i serà de caire pacífica i silenciosa. El lema escollit serà “El Vendrell per la convivència”.

També es va decidir que un cop passi el dia 16 es treballarà per aconseguir fer una plataforma cívica, de la que haurien de formar part sindicats, entitats, organitzacions, partits i persones a títol personal, per tal de treballar en polítiques que afavoreixin en la integració dels nouvinguts.

El manifest que es va acordar és el següent:
"Diumenge 27 de maig vam ser cridats a les urnes per tal d’escollir els nostres representants polítics, a aquells qui han de dirigir la vida del poble.

Malauradament, un sector de la població del Vendrell, potser influenciada per enganys, potser per altres motius, va escollir un partit polític que considerem que fa una demagògia intolerable. Acceptem el fet que aquest sector de població hagi fet ús del seu dret constitucional a escollir els seus representants però, no ens poden demanar que acceptem les idees xenòfobes i discriminatòries d’aquest partit, no ens poden demanar que guardem silenci i deixem impassius que aquest discurs arreli en la ciutadania del Vendrell.

Catalunya i, per suposat, també El Vendrell, sempre ha estat un poble d’acollida, un lloc on els immigrants de tot arreu d’Espanya i altres llocs del món han trobat una feina, una casa, una família,... Qui no té arrels a altres pobles o ciutats?

Marroquins, equatorians, xecs, americans, alemanys, espanyols, catalans,..., tots som membres d’aquest món, d’aquesta societat. Molts han vingut a aquesta terra perquè no tenien per menjar al seu poble, perquè no trobaven feina. D’altres no veien un futur digne per a la família, o han hagut de fugir de guerres inhumanes. Alguns van venir de vacances i en veure el nostre sol, el nostre mar i muntanyes i les nostres vinyes es van enamorar d’aquesta meravellosa terra i van decidir quedar-s’hi a viure. Què més dóna d’aquí o d’allà si podem conviure junts?, què més dóna si podem créixer, aprendre i ser millors persones?, si podem ajudar a aquell qui ho necessita?

No volem ser racistes, no volem ser xenòfobs, no volem discriminacions de cap tipus i, sobretot, volem un Vendrell acollidor, un Vendrell per a totes i tots, que pugui atendre les necessitats de cada un dels seus ciutadans i on tothom pugui sentir que aquesta vila és casa seva.

Com a membres de la ciutadania del Vendrell i d’altres municipis de Catalunya, fem una crida a la responsabilitat i a la coherència. Que governi qui governi, sigui del color que sigui, no deixi que un partit que discrimina a la gent pel seu origen, pel color de la seva pell o per la seva religió, que practica el populisme més absurd i que fa una campanya basada en mentides, arribi a tenir rellevància en el govern de la nostra vila."

12 de juny 2007

Festa del Comerç just i de la Banca ètica


Aquest cap de setmana Intermón i el Grup de joves de la Parròquia, juntament amb altres institucions i entitats que hi donen suport, organitzen la Festa del comerç just i de la banca ètica.

El comerç just és una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països rics del Nord i els països pobres del Sud del planeta. El Comerç Just té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional i es basa en els següents principis:

• Preu just que cobreix el cost de producció dels articles

• Retribució digna pel treball

• Respecte pels drets humans i laboral

• Eradicació de l’explotació infantil

• Beneficis socials per a les comunitats productores

• Respecte pel medi ambient

La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals. És una altra forma d’estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb els beneficis econòmics. Comptes d’estalvi, fons d’inversió o dipòsits a termini que pretenen l’ús ètic dels diners i aposten per empreses responsables des del punt de vista social i ambiental. La banca ètica implica les persones i la seva capacitat d’estalvi en projectes que busquen el desenvolupament, la redistribució de la riquesa i la protecció del medi ambient a qualsevol lloc del planeta. Tenen la transparència com a principi fonamental.

Els actes d’aquest cap de setmana es realitzaran a la plaça Vella i seran els següents:

Divendres 15 de juny de 2007

10h-13.30h – “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

17h-20.30h - “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

19h – Dinàmiques de sensibilització i formació per a joves

20.30h – Concert jove pel comerç just amb els grups Ekinoa i Kill me later


Dissabte 16 de juny de 2007

10h-13.30h – “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

11h- 13h – “Juguem pel comerç just”, ludoteca a l’aire lliure per a infants
Dinàmiques per petits i grans “Enreda’t pel comerç just” i “Netegem la roba d’injustícies”

17h-20.30h - “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just

18h- “Música pel comerç just”, actuació d’alumnes de l’escola municipal de música

18.30h – Berenar popular amb pa i crema de cacau de comerç just

19.30h- “Música pel comerç just”, amb el Ço del botafoc

08 de juny 2007

Unitat contra la PxC

Alfredo Valdivieso (EUiA) i Rubén Suan (ALVEN) en un moment de la roda de premsa

Des d’ICV-EUiA i Alternativa Vendrellenca vam convocar, el passat dimarts 5 de juny, una roda de premsa per parlar d’un tema que ens preocupa a nosaltres i a la majoria dels vendrellencs i vendrellenques. Aquest no és altre que el gran augment de vots que va aconseguir la PxC a les darreres municipals i el fet que, amb quatre regidors, s’hagi convertit en la tercera força política de la vila.

Que quedi clar que acceptem els resultats ja que els quatre regidors van ser escollits democràticament però entenem que dels 2000 votants molts no sabien quina és la veritable Plataforma per Catalunya, és a dir, l’extrema dreta.

Considerem que part dels seus vots han sigut un vot de càstig als partits majoritaris, que porten vuits lluitant els uns contra els altres en lloc de solucionant els problemes reals de la gent. Aquesta despreocupació ha provocat un elevat descontent entre la població que es visualitza en gairebé un 50% d’abstenció i ha permès un terreny idoni perquè el senyor Armengol pugui vendre la seva demagògia.

És per això que vam decidir fer aquesta roda de premsa conjunta perquè creiem que, ara més que mai, és necessària la unitat dels partits d’esquerres per plantar cara a l’extrema dreta que s’amaga sota PxC. En aquest sentit també hem tingut contactes amb la gent d’altres partits, i estem convençuts que en els propers dies també s’afegiran a aquest front comú. Creiem que és el moment de deixar de banda les diferències polítiques entre els diversos partits i pensar únicament en el nostre municipi.

A més a més, si fa quatre anys es deia que la millor arma contra aquesta gent era la indiferència i que al mobilitzar-nos només els hi donàvem publicitat, creiem que el fet de que hagin passat d’un a quatre regidors demostra que la indiferència no serveix per res. Pensem que és necessària fer un confrontació d’idees i fer veure a la gent quina és la veritable PxC, per això treballarem per rebatre aquestes idees amb arguments i propostes.

Des d’aquí demanem a tots els partits que han obtingut representació a l’Ajuntament, que aïllin a la PxC i que no permetin que tinguin cap tipus de poder decisiu. Entre tots i totes no hem de permetre que estiguin al govern i podem assegurar que també vigilarem que no hi hagin “pactes subterranis”. També demanem al senyor Benet Jané que digui clarament i públicament que no pactarà amb la PxC i des d’aquí l’avisem que, en cas que decideixi pactar amb ells, organitzarem mobilitzacions de protesta durant tota la legislatura.

També volem aprofitar aquest acte per convocar públicament a una concentració de rebuig cap a la PxC pel proper dissabte 16 de juny. Aquesta concentració es realitzarà a la plaça Vella, aprofitant que es realitza el ple de constitució del consistori, i serà un acte de dol. Serà un acte de dol perquè creiem que és el sentiment majoritari que hi ha ara mateix entre els ciutadans i ciutadanes del nostre poble. Per això fem una crida a partits, sindicats, entitats de la vila i als vendrellencs i vendrellenques en general, a que es el proper dia 16 es mobilitzin i vinguin vestits de negre a la concentració. Creiem que és important deixar de banda les diferències ideològiques i demostrar a tothom que el Vendrell, majoritàriament, no vol les idees discriminatòries i xenòfobes de la PxC.

Aprofitem per informar que el proper dimarts 12 de juny, a les 20 h, es farà una reunió al Centre cívic l’Estació del Vendrell, per tal que tothom que estigui interessat en participar i organitzar les properes mobilitzacions pugui dir la seva.

Així doncs us animem a mobilitzar-vos i a que el proper 16 de juny vingueu a les 12.15 h (s’ha d’acabar de confirmar l’hora exacta) i vestits de negre per demostrar el vostre rebuig a la PxC.

06 de juny 2007

Josep Cuní perd els nervis amb tres votants de la PxC



Josep Cuní va convidar als “Matins de TV3” a tres votants de la PxC per parlar sobre el tema. Aquest va ser el resultat...