Presentació del llibre "El jove Andreu Nin"

El proper divendres 30 de novembre, a les 8 del vespre a la Sala Polivalent del Portal del Pardo, es farà la presentació del llibre “El jove Andreu Nin. Textos periodístics”.

L’autor del llibre és Ernest Benito i el pròleg va ser realitzat, al 2001, per Víctor Alba. El llibre el publica l’editorial calafellenca Llibres de Matrícula.

A l’acte intervindran l’eurodiputat, Raimon Obiols, el Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer i, com és obvi, l’autor del llibre.

Des d’Alternativa Vendrellenca ens congratulem de l’existència d’aquest nou llibre sobre la figura del vendrellenc Andreu Nin ja que considerem que ha sigut un dels grans oblidats dels diferents governs municipals. Per això, independentment de les idees polítiques de cadascú, creiem que és important que entre tots i totes i des de tots els sectors i àmbits, s’impulsi la figura d’un dels més il·lustres vendrellencs.

Rebuig a la viòlencia contra la dona

Ahir dissabte 25 de novembre de 2007 va ser el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Per aquest motiu, Neus Codina i Susanna M. Pàrraga han realitzat el següent article per Alternativa Vendrellenca:

L’any 1995 va tenir lloc a Beijing la IV Conferència mundial sobre la dona, acte que va donar peu a obrir la porta cap al reconeixement de la violència de gènere com a problema social i on va quedar definida de la següent manera:

“ la violència vers les dones és qüalsevol acte de violència basada en el gènere que té o pot tenir com a resultat danys i/o patiments físics, sexuals i/o psicològics per a les dones, i que també té en compte les amenaces, la coacció o la privatització arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada”.

De totes maneres, tot i que la intenció és bona, l’expressió “violència de gènere” o “violència domèstica” segueix sent massa suau atenent a l’acció que intenten descriure. No es pot sutilitzar un acte tant degradant ni tampoc fer-la políticament correcte, les dues expressions amaguen que aquesta violència és exercida fonamentalment per homes a dones, per tant, diguem les coses pel seu nom: violència contra la dona.

En un primer moment es pensava que aquesta violència es resoldria de forma privada, és a dir, quan cada dona es prengués la llibertat de sortir de la seva situació de maltractament, quan cada dona maltractada decidís deixar d’aguantar. Però els fets parlen sols i veiem que aquest deixar d’aguantar s’ha convertit en un risc de ser assassinada. El problema no és d’àmbit privat sinó d’àmbit públic, implícit en la societat en la que ens trobem. És paradoxal que en plè segle XXI i en la pretesa democràcia en que vivim, en la qual teòricament estan garantits els drets humans encara es puguin sentir afirmacions com aquesta:

“ no hi ha cap regió al món, ni un país o cultura en la que estiguin assegurats els drets de les dones”- Louise Arbour, comisionada de la ONU, 25 de novembre de 2006.

Què passa? Doncs que en realitat vivim en una societat patriarcal, una societat d’homes feta per ells i per a ells on s’han utilitzat al llarg de la història mecanismes de control per posar la dona “al seu lloc”, és a dir, subordinada per imposició a l’home i aquest funcionament persisteix enquistat en la nostra societat i sobretot en els nostres costums. La relació entre els dos sexes està marcada per un sentit de poder i possessió que no reconeix la llibertat i l’autoritat al ser dona, d’aquí sorgeix la violència més encarnada i és aquí on evidenciem que la violència contra la dona és el crim més encobert i més nombrós del món.

L’home que no accepta que la dona tingui el seu propi món és l’home que tendeix a usar la violència per a destruir-lo. María-Milagros Rivera Garretas ho expressa així: la ment de l’home que usa la violència és com un laberint d’incapacitat d’entendre-la a ella, d’entrendre el sentit que ella li dona a la vida i a la relació.

Podem concloure d’aquesta manera que el que manca és el respecte per a que la dona dugui a terme la seva forma de vida. En aquest punt és on demanem igualtat. Igualtat no significa que les dones vulguin ser homes, es reclama igualtat com a persona en sentit de no ser tractades amb inferioritat, ser tractades dignament però sobretot igualtat en el reconeixement d’escollir lliurement la forma de vida.

És cert que ens els darrers anys hem viscut un procés de pressió que ha fet sorgir el problema davant la llei:

- el 29 de desembre de 2004 es va posar en vigor la “Llei intergral contra la violencia de gènere” a tot l’Estat espanyol (cal dir que la idea original va ser desdibuixada en la seva elaboració parlamentària i en la seva posterior posada en marxa, perdent així força i efectivitat). La qual ressalta en el primer preàmbul que la violència exercida sobre les dones és una problemàtica que afecta a arreu de manera transversal, i assenyala l’educació com un element bàsic per a la seva lluita.

Un altre exemple:

- el 17 de juliol es va aprovar com acord de govern al Parlament de Catalunya l’aprovació de l’avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l’erradicació de la violència masclista, el 17 de juliol de 2007. Recull el dret de les dones a desenvolupar la seva pròpia vida sense cap de les formes ni àmbits que pot produir-se la violència masclista.

Les lleis si que generen una perspectiva social i contribueixen a que fenòmens com la violència contra la dona es reconegui com a problema social però no ho solucionen tot ni tampoc estan del tot ben plantejades. Aquestes lleis en realitat no emparen a la dona, no emparen a la seva vida, la seva lluita sinó que la victimitzen, i vist així potser amaguem el rerafons de la situació i és que si un home amenaça, agredeix a una dona, per què no és ell el retirat a una casa d’acollida d’homes agressors? Per què no es retira ell de la feina mentre no abandoni la seva actitud violenta, agressiva i intolerant? Per què no és a ell a qui se li acredita una vigilància policial rigorosa? Per què és ella qui ha de deixar la casa, i en molts casos els fills, ella, que els ha cuidat i se n’ha preocupat? Per què ha de ser ella la que s’ha d’amagar? Com podem victimitzar a una dona la qual, la única cosa que ha fet ha estat acceptar un compromís? Potser si li donéssim el gir necessari , la violència contra la dona cauria al mateix nivell conceptual de l’incest (només a un pervertit se li pot acudir cometre tal acte); així seria possible enfonsar aquesta malaltia social del masclisme i reconèixer per fi el dret de gaudir d’una vida lliure i plena a la dona.

71è aniversari de la mort de Buenaventura Durruti

Buenaventura Durruti

Per commemorar el 71è aniversari de la mort de Buenaventura Durruti, lluitador anarcosindicalista, el Col·lectiu la Trinxera ha organitzat un acte d’homenatge. L’acte, que es realitzarà demà dissabte 24 de novembre a les 18.30 h a la Sala d’actes del Centre cívic l’Estació, consistirà en una xerrada sobre la vida de Durruti. Aquesta es discutirà des de dos punts de vista, d’una banda Raul Díaz, membre de la CNT i Wilebaldo Solano, exsecretari general de la Joventut Comunista Ibèrica i del POUM i president de la Fundació Andreu Nin.

Les llums de la zona del Botafoc

Com es pot comprvar la visibilitat era nul·la

Ja fa mesos que es va inaugurar el carrer que uneix l’Avinguda del Baix Penedès amb la Carretera de Valls, creuant tota la zona del Botafoc. Aquest nou carrer ha servit per facilitar l’accés, tant pels cotxes com per a les persones, a la zona del Tancat i ha ajudat a reduir el nombre de vehicles que circulen per carrers del centre del poble.

El problema va arribar quan setmanes després d’obrir el carrer al tràfic els llums que il·luminen el carrer es van deixar d’encendre. Això va provocar una forta inseguretat entre la gent que passa per aquella zona (ja sigui per estacionar el cotxe, passejar el gos o per anar caminant des de la zona del Tancat a la de Carretera de Valls) deguda a la gairebé nul·la visibilitat.

L’11 d’abril de 2007, des d’Alternativa Vendrellenca vam presentar una sol·licitud a l’Ajuntament del Vendrell (en aquell moment al govern hi havia el PSC i el PP), per demanar explicacions i sol·licitar que els llums es tornessin a encendre durant les hores sense sol.

Fins a dia d’avui no hem rebut cap resposta, ni de l’anterior govern ni de l’actual, i la situació continua igual. Al no tenir cap tipus d’informació no sabem quins són els motius perquè no s’encenguin, si és per estalviar, si és per raons tècniques...A més a més a mida que s’aproxima l’hivern cada dia és farà de nit més aviat i creiem que, per la comoditat i seguretat de tothom, és necessari que es tornin a encendre els llums de forma a immediata. Si les raons són tècniques considerem que, després de tant temps des de que es va inaugurar el carrer, ja és hora que aquests problemes es resolguin.

Així doncs, la setmana passada vam tornar a entrar una nova sol·licitud a l’Ajuntament del Vendrell per tal de demanar que els llums es torni a encendre de forma immediata. Sembla ser que aquesta vegada la nostra sol·licitud a sigut ben rebuda ja que, només un parell de dies després, ja tornen a encendre les llums. Això ens dóna entendre que no era cap tipus de problema tècnic el que impedia que els llums s’encenguessin sinó algun altre motiu que desconeixem.

Jornades sobre el futur del Penedès

Organitzades per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès i la Plataforma No Fem el CIM, durant els dies 16,17 i 24 de novembre experts en diferents matèries ens mostraran cap a quin model va el Penedès i de com pot ser decisiva la nostra postura i la dels nostres polítics.

Divendres, 16 de novembre

"Els plans que ens venen a sobre"

- Fèlix Simon, portaveu de la "Plataforma per una Vegueria Pròpia".

- José Holgado, president de la"Plataforma NO FEM EL CIM".

- Pau Batlle, arquitecte urbanista.

S'exposaran els trets fonamentals dels dos plans que afecten el Penedès: El Pla Director de l'Alt Penedès i el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona al Baix Penedès.La relació entre els dos plans, els objectius que persegueixen, la seva incidència sobre el futur del Penedès i, sobretot, quines perspectives s'obren davant l'àmbit funcional de planificació territorial.

Dissabte, 17 de novembre

"El territori que tenim i el que volem"

- Ada Llorenç, urbanista.

- Agapit Borràs, arquitecte.

- Pep Riera, pagès.

- Ramon Vaqué, catedràtic de Geologia.

Sobre les singularitats del nostre territori: l'agricultura, el paisatge, els assentaments, les activitats. Es planteja com una taula rodona en la qual la gent podrà expressar la seva opinió.

Dissabte, 24 de novembre

"El territori de pas i les infraestructures viàries"

- Maties Serracant, geògraf.

- Jordi Cuyàs, ex coordinador de la Comissió Tècnica del Pla Director Territorial de l'Alt Penedès.

- Lluís Lloret, president de CILMA (Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient ) de les comarques de Girona. Presentarà la proposta de Girona.

Dedicada a les infraestructures viàries, un dels principals problemes del Penedès. La importància d'aquest sistema de comunicació íntimament lligat al transport de mercaderies i l'increment quantitatiu que es preveu a la comarca fa necessari un debat centrat exclusivament en aquest tema. En aquesta taula es presentarà la proposta del traçat de l'autopista per Girona, molt semblant a la que defensen els alcaldes i el Consell Comarcal del Baix Penedès sobre l'ampliació i gratuïtat de l'AP-7 a canvi que no facin una altra autovia.

Les tres jornades es faran a les 7 de la tarda al local de joves del carrer Montserrat a Banyeres del Penedès. La participació és oberta a tothom qui vulgui, inclosos els alcaldes i regidors i membres dels Consells Comarcals del Penedès. Es podran debatre els aspectes més rellevants del Pla Director del l'Alt Penedès i el Pla Territorial del Camp de Tarragoa.

El Correllengua 2007 arriba al Vendrell

Per sisè any consecutiu la gent del Col·lectiu la Trinxera organitzen el Correllengua a la vila del Vendrell. Per qui no ho sàpiga el Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits. També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada i en positiu.

Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada en la Korrika del País Basc. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1997 la CAL agafa el compromís de portar-lo a la resta dels territoris de parla catalana.

El Correllengua es vertebra amb el pas de la flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. Al seu pas es llegeix el Manifest del Correllengua, i es realitzen, en l’àmbit local, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts,... amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura, així com d’'implicar tothom en la defensa de la llengua catalana

El Correllengua s’estructura en

quatre columnes que reten homenatge a quatre persones destacades pel seu compromís amb la llengua i cultura catalana. El darrer any vàren dur el nom de: Jesús Moncada, Ovidi Montllor, Guillem d’Efak i Avel·lí Artís Gener “Tísner”. La CAL coordina actes al Principat, a Andorra, a Menorca, a Eivissa, a la Franja de Ponent i a Catalunya Nord, amb el suport de les entitats d’aquests diferents territoris, mentre que al País Valencià l’encarregada de coordinar el Correllengua és Acció Cultural del País Valencià.

El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país; prova d'això ho és l'èxit de participació de l'any passat, que va mobilitzar més de 300.000 persones, celebrant-se més de mig miler d'actes arreu del país.

Des de fa 7 anys la cloenda del Correllengua es fa a Perpinyà, coincidint amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembe de 1659, pel qual s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari nacional– creix cada any en participació i mobilització i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació.

A la nostra vila el Col·lectiu la Trinxera organitza els següents actes pel DISSABTE 17 DE NOVEMBRE:

- A les 18.00 h a la plaça Vella, CERCAVILA REIVINDICATIVA, amb la participació de diferents grups de cultura popular.

- A les 19.30 h arribada a la plaça Nova i ACTUACIÓ dels diferents grups. Tot seguit, LECTURA DEL MANIFEST.

- A les 21.00 h a la plaça Nova, ENCESA DE FOC.

- A les 21.30 h, a la plaça Nova, BOTIFARRADA POPULAR (Preu 4 €).

- A les 23.30 h, al Pavelló Pau Casals (Zona Escolar), CONCERT (gratuït):

SABOTATGE

ELS PELUTS

JAMES BAND & friends

LA VANDA

El cotxe ja no hi és

Una veïna del Barri del Puig ens ha informat que a dia d’ahir el cotxe ja havia estat retirat. Això demostra que emportar-se el vehicle no requeria de cap mecanisme complicat i és trist que s’hagi d’esperar a que algú faci una denúncia pública perquè això es faci. Sigui el que sigui la qüestió és el que cotxe ja no hi és i ara esperem que això serveixi perquè hi hagi una major vigilància i aquesta situació no es torni a repetir.

També esperem que ara l’Ajuntament solucioni els altres problemes que vam denunciar.

Degradació al Barri del Puig

Una de les canonades que aboquen aigües residuals al Torrent del Lluc

Al Barri del Puig és viu una d’aquelles situacions que ens recorden que la nostra vila no es troba en la situació idíl·lica que els polítics ens volen fer entendre. Parlem de la zona del Puig més propera al torrent del Lluc que des de fa mesos està patint una degradació que, pel que sembla, l’Ajuntament no és capaç d’aturar. Després de recollir diverses queixes de veïns de la zona ens vam desplaçar in situ per veure si les queixes eren certes i la veritat és que hi ha coses que no es poden entendre.

Per començar vam poder comprovar que al torrent del Lluc encara hi ha canonades que vessen, sobre la riera, aigües residuals i que aquestes circulen a l’aire lliure. Això comporta que hi hagi un forta pudor a clavegueram que, pel que han dit el veïns és molt més forta a l’estiu degut a la calor. L’augment de temperatura de l’època estival també provoca que les aigües residuals que al torrent s’acumulen, siguin el lloc perfecte per a la reproducció de diversos insectes i mosquits.

A més a més la barana de protecció del torrent, al tram que va des del pont del carrer Apel·les Fenosa fins a la rotonda de l’avinguda del Pèlag, és gairebé inexistent degut a la manca de manteniment. Hi ha trams en que el filferro es troba en molt mal estat però n’hi ha en que ni existeix. És dóna el cas que escassos 20 metres trobem l’Escola Pública Àngel Guimerà, amb la perillositat que això comporta per als nens i nenes que podrien caure torrent a baix degut a la falta de protecció.

La barana del torrent totalment inservible degut a la manca del manteniment

També ens podem trobar amb que, com és una zona amb una gran explanada que la gent fa servir com a pàrquing, a vegades hi ha cotxes que es deixen abandonats en aquella zona. Però parlem de cotxes que resten abandonats durant setmanes i setmanes sense que el consistori mogui un dit per retirar-los. Sense anar més lluny la història del cotxe que apareix cremat a les fotografies: després de molts dies abandonats el vehicle va començar a patir bretolades; primer li van anar arrencant peces, després li van fer pintades amb esprais y per acabar un bon dia va aparèixer cremat. Ara mateix continua al mateix lloc, sembla ser que com a homenatge a la deixadesa municipal.

El que no entenem des d’ALVEN és com una situació que els veïns i veïnes han denunciat en més d’una ocasió, encara estigui sense solució. La despreocupació que demostra la classe política cap als problemes reals i directes de la gent és del tot alarmant i una de les raons perquè a l’hora d’anar a votar gairebé el 50% es quedi a casa. Com pot ser que s’omplin la boca fent campanyes per una vila neta quan després són els primers en no tenir cura d’ella?

Un dels vehicles abandonats, totalment calcinat

Des d’Alternativa Vendrellenca hem presentat avui una sol·licitud al registre de l’Ajuntament per demanar explicacions i demanant al consistori que d’una vegada per totes aturi la degradació que pateix el Barri del Puig. Com és obvi, en el cas que les explicacions no siguin del tot clares o que d’aquí un temps el problema continuï igual, prendrem les mesures de pressió que considerem més oportunes.

Atac feixista contra l'Ateneu Popular la Trinxera

L'entrada a l'Ateneu amb una esvàstica gegant i la frase "Rojos no"

La nit del passat dissabte 28 a diumenge 29 d’octubre l’Ateneu Popular la Trinxera, seu del Col·lectiu la Trinxera, va ser objecte d’un atac neonazi. El local, que encara no està obert al públic ja que encara s’hi estan fent millores, va aparèixer ple de pintades amenaçadores i de diversa simbologia nazi i feixista (creus cèltiques, esvàstiques, les sigles de les SS...). A més a més, van trencar el tub que subministra l’aigua a l’edifici.

Des d’Alternativa Vendrellenca volem condemnar enèrgicament aquest atac i volem recordar que en els darrers dos anys aquests atacs han sigut constants. Durant la darrera setmana van poder veure a les nostres televisions un brutal atac feixista contra una menor d’origen equatorià però durant tot l’any atacs d’aquest tipus, amb més o menys intensitat, són una constant arreu de Catalunya però que passen desapercebuts perquè no hi ha una càmera que ho gravi. Des d’ALVEN no volem que aquest atac passi desapercebut i tampoc volem que se li tregui importància dient que les pintades les han fet uns crios o que d’aquí no passarà. Una de les pintades amenaça amb cremar el local i hem de recordar a la classe política que l’any passat va ser detinguts uns neonazis com a sospitosos de ser els autors de cremar un basar regentat per vendrellencs d’origen xinès que estava situat a la carretera de Valls. Així doncs creiem que tothom ha de ser conscient del perill de la situació.

Com hem dit abans aquest atac no és un acte aïllat sinó que forma part d’una sèrie d’actes que es venen realitzant contra els grups d’esquerres de la nostra vila i que han sigut especialment constants contra els membres del Col·lectiu la Trinxera. Si aquesta campanya campanya d’assetjament i amenaces s’estigués fent contra el PP o el PSOE es diria que són actes de violència al carrer i terrorisme. Així doncs, com no és un atac aïllat sinó que forma part d’una campanya per intentar coaccionar la vida dels grups d’esquerres del Vendrell demanem que d’una vegada per totes des de l’Ajuntament i la policia s’actuï per erradicar i detenir els autors d’aquests atacs. Que no ens diguin que no tenen mitjans per fer-ho perquè quan els interessa si que en tenen.

Pintada ambientada en el Ku Klux Kalan amenaçant de cremar el local

També volem comentar que per tota la carretera de Santa Oliva (és el carrer on està situat l’Ateneue) els nazi-terroristes van també van fer pintades. Una especialment significativa és una que van realitzar a una de les parets del Col·legi Sagrat Cor i en la que es pot llegir “PxC” les sigles de Plataforma per Catalunya el partit d’extrema dreta que va treure quatre regidor a les darreres eleccions municipals. Això és molt simptomàtic del que passa avui dia al nostre poble i és que els grups feixistes es deuen sentir bastant recolzats quan veuen que el partit al que probablement van votar es legitimat per CiU al deixar-lo formar part de l’equip de govern. Volem anunciar que dilluns vinent presentarem una moció al registre de l’Ajuntament per tal que sigui votada al proper Ple i en la que esperem que tots els partits amb presència a l’Ajuntament condemnin l’atac feixista.

Les pintades que van realitzar a la paret on hi ha el mural en homenatge a Andreu Nin i a baix la paret de la carretera de Santa Oliva on van pintar les sigles PxC (Plataforma per Catalunya)