A partir d'ara ens podeu trobar a: http://www.elvendrell.cup.cat i a elvendrell@cup.cat.

Comunicat d'Alternativa Vendrellenca

Quan a principis de 2007 vam començar a treballar des de la candidatura d’Alternativa Vendrellenca, les persones que en formàvem part ens vam marcar el termini de dos anys per tal de començar un procés de debat intern. Aquest debat havia de servir per definir de forma exacta cap a on volíem anar i establir clara i sòlidament quin havia de ser el nostre projecte.

És en aquest sentit que a finals de 2008 vam decidir iniciar aquest treball de debat intern, que s’ha anat desenvolupant durant els darrers mesos i els resultats del qual volem anunciar de forma pública avui.

Així doncs, des d’Alternativa Vendrellenca volem anunciar que en el marc d’aquest procés de debat, hem decidit integrar-nos dins de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) i que, des del dia d’avui treballarem per la gent del nostre municipi com CUP del Vendrell.

Sempre hem considerat que el municipalisme ha de ser l’eix del nostre treball però, no podem oblidar que El Vendrell forma part d’una realitat més gran que són els Països Catalans i que aquesta realitat no es pot deixar de banda. Per tant, des de la CUP del Vendrell continuarem treballant pels vendrellencs i vendrellenques però també per aconseguir un país més lliure i més just. Entenem que la política local és l’àmbit més proper a la ciutadania i, per tant, la construcció nacional també s’ha de fer des dels ajuntaments. Malgrat el limitat marge d’acció d’aquesta institució, té prou possibilitats com per modificar l’actual municipalisme regionalista i construir un projecte de país basat en els municipis i els i les seves representants.

Com a tota CUP treballarem en l’aprofundiment de la democràcia participativa, com a eina indispensable per fer de la nostra societat una organització respectuosa amb la voluntat popular.

Treballarem en aconseguir unes viles i ciutats integradores i socialment igualitàries: respectant sempre la diferència, els ajuntaments han de treballar per aconseguir la igualtat de drets, garantir l’accés als serveis públics i unes condiciones de treball dignes a tota la seva ciutadania.

Els municipis han de ser un dels principals motors en la en la construcció nacional dels Països Catalans, tot promovent polítiques en defensa de la llengua, cultura i identitat nacional partint sempre de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. D’altra banda, cal un ferm compromís dels ajuntaments i dels seus representants en la defensa de l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació.

Des dels municipis és necessari garantir el desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible que, lluny d’accions mediambientals aïllades, tingui com a referència un model de territori equilibrat globalment, per tal d’aconseguir una millora real en la qualitat de vida de la majoria de la seva població compatible amb el tractament respectuós amb l’entorn natural.

Dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització ciutadana, com a fonament per assegurar una societat amb persones lliures, responsables i solidàries.

En el context mundial en què ens movem, la CUP es compromet a generar dinàmiques per tal d’aconseguir unes viles i ciutats solidàries amb els pobles que lluiten pel seu dret a la vida i a la dignitat, ja sigui des de l’àmbit de l’actuació institucional com des de la promoció educativa dels valors que fan possible aquesta solidaritat. El nostre compromís no s’acaba en l’acció programàtica, ja que pensem que tant els ajuntaments com els representants municipals han de tenir un paper clau en la construcció d’una societat catalana plenament lliure i solidària.

Volem aprofitar també aquest comunicat per anunciar, de forma pública, que assistirem a l’assemblea convocada des del Col·lectiu la Trinxera, el proper 22 d’octubre, que ha de servir per constituir una plataforma cívica i unitària que s’encarregui d’impulsar un procés de consulta, al nostre municipi, sobre la independència dels Països Catalans. Nosaltres sempre hem tingut molt clar que cap estatut ens farà lliures i per això que ens congratulem de que molts dels que fins ara defensaven els camins estatutaris, ara sembli que es sumin a un discurs independentista.

També volem anunciar que el procés intern que hem realitzat també ens ha servit per concretar un important pla de treball que us anirem anunciant durant les properes setmanes, i que afectarà a molts dels diversos àmbits i problemes que afecten al nostre municipi. En aquest sentit avançar que la propera setmana presentarem un parell de mocions que incideixen en la importància que per nosaltres té que hi hagi una major participació ciutadana en la vida política del municipi.

Per acabar, des de la CUP del Vendrell també dir que tothom que vulgui contactar amb nosaltres ho pot fer enviant un correu electrònic a elvendrell@cup.cat o entrant a la nostra pàgina web http://www.elvendrell.cup.cat.

Moció per la declaració del Vendrell com a ciutat antitaurina i amiga dels animals

Des d'Alternativa Vendrellenca, conjuntament amb el Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal, hem presentat una moció al registre de l'Ajuntament del Vendrell sol·licitant que el municipi es declari ciutat antitaurina i amiga dels animals. El text de la moció és el següent:

"Atès que la Declaració Universal dels Drets dels Animals de l’ONU, en el seu article 10 diu “Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà. Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal”.

Atès que la Declaració Universal dels Drets dels Animals de l’ONU, en el seu article 11 diu “Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir, un biocidi”.

Atès que entenem que en una societat civilitzada com la nostra és una incoherència que es convisqui amb la tortura i la mort com a forma de divertiment, encara que sigui d’una forma tradicional i arrelada des de ja fa segles.

Atès que any rere any, milers d’animals són torturats amb cap altra finalitat que no sigui el divertiment.

Atès que l’Ajuntament del Vendrell intenta vetllar sempre pel civisme dins el municipi.

Atès que entenem que hem d’avançar en els drets dels animals, per evitar-los patir inútilment i menys per diversió.

Per tot això presentem la següent:

MOCIÓ

- Que El Vendrell és declari ciutat antitaurina i amiga dels animals.

- Que l’Ajuntament del Vendrell no sigui còmplice d’un espectacle cruel com el de les curses de braus ni de cap altre espectacle on es torturin animals.

- Que l’Ajuntament del Vendrell no permeti els anuncis en els mitjans públics municipals de curses de braus ni de cap altre espectacle que produeixi la mort i/o dolor a animals.

- Que l’Ajuntament del Vendrell no permeti la instal·lació de circs o d’espectacles semblants que utilitzin animals en els seus espectacles.

- Que des de l’Ajuntament del Vendrell no subvencions públiques per a espectacles taurins ni de cap altre espectacle que produeixi la mort i/o dolor a animals.

- Que qualsevol conveni de col·laboració o acord que l’Ajuntament signi amb una empresa, entitat o associació, tindrà en compte que aquesta no atempti contra els drets dels animals en qualsevol dels àmbits de l’empresa, entitat o associació."

Valoració del Ple del passat 22 de maig

El passat dijous 22 de maig es va celebrar el darrer ple de l’Ajuntament del Vendrell i tal com fem sempre, la gent d’ALVEN hi vam assistir. Com ja podíem preveure, pels 25 punts de l’ordre del dia, va ser una sessió que es va allargar moltíssim i que va acabar sobre les 12 de la nit.

En el tercer punt de l’ordre del dia es va aprovar de forma provisional i per unanimitat el Pla Especial urbanístic que contempla el canvi d’adjudicació d’usos a l’illa situada al sector 11 “Tancat del Galan”, delimitada pels carrers Barcelonès, Occitània, Ribera d’Ebre i avinguda Tancat de la Plana. Aquesta zona que abans era d’equipaments esportius ara passarà a ser zona d’equipaments educatius i socioculturals i en aquest espai es situarà l’escola Marta Mata i el nou casal d’avis del Tancat.

Un punt conflictiu va ser el número 12 on es proposava la ratificació d’un acord de Junta de Govern per la formalització d’un crèdit. Segons va explicar el regidor Jaume Domingo aquest crèdit es demanava mitjançant l’empresa municipal El Vendrell Esport i Lleure per arranjar la zona de l’antic Club de Tennis i començar a fer les noves instal·lacions esportives. La part més conflictiva va venir quan es va comentar que fa quatre anys, abans que finalitzés l’anterior mandat de CiU, s’havia fet una hipoteca sobre els terrenys per tal de realitzar les obres del Club de Tennis amb els diners resultants. Segons es va comentar a la sessió quan va entrar a l’Ajuntament l’equip de govern encapçalat per l’alcaldessa anterior, la senyora Helena Arribas del PSC, les obre projectades no es van realitzar mai i no es sap on van anar a parar els diners que ja hi estaven destinats. Després d’una estona d’acalorat debat el senyor Manu Hernández va explicar que aquells diners s’havien gastat en pagar obres adjudicades a dit per l’anterior govern convergent al que, el senyor Domingo va respondre que era millor que no és parlés sobre obres adjudicades a dit, donant a entendre que això era una practica que s’havia donat en l’anterior govern PSC-PP. De tot això des d’Alternativa Vendrellenca arribem a dos conclusions:

1- Que una vegada més quan es tracten temes econòmics és impossible treure cap tipus de claredat, que les acusacions es creuen d’una banda a l’altra sense que ningú sigui capaç de donar explicacions clares i que tot plegat només ens porta a que la desconfiança cap a tota la classe política sigui total.

2- Que per part dels dos partits principals (PSC i PP) van haver acusacions molt greus d’adjudicació d’obres adit i que, en contra del que va dir el senyor Jaume Domingo de que millor que no és parlés, nosaltres creiem tot el contrari: volem que es parli clar i que les dues parts donin les explicacions pertinent sobre les obres adjudicades a dit. En aquest sentit des d’ALVEN entrarem un escrit dirigit als portaveus d’aquests partits per tal que donin explicacions públiques sobre aquesta temàtica.

Al final es va aprovar la formalització del crèdit amb 14 vots a favor (CiU,PP,PxC i ERC) i 7 en contra (PSC).

Seguidament es van tractar de forma conjunta dos punts que nosaltres considerem molt importants que eren els 13 i 14, els quals proposaven la imposició de Contribucions Especials per l’execució d’obres de millora de trams del carrer de la Riba i del carrer Nou de Sant Vicenç de Calders. Des d’Alternativa Vendrellenca hem manifestat en múltiples ocasions el nostre rebuig a que els veïns i veïnes hagin d’assolir part de les despeses quan s’hagi de fer algun tipus d’obra al municipi. Considerem que la població ja paga els seus impostos i que hauria de ser l’Ajuntament del Vendrell qui, amb una bona gestió pressupostària i amb les subvencions de les altres administracions es fes càrrec de la inversió. A més a més ens trobem en que la imposició d’aquestes contribucions són del tot arbitràries i sense cap tipus de regulació. Segons va explicar el regidor d’obres públiques, el senyor Jaume Escarré (CiU) els veïns i veïnes de la plaça de la Font no hauran de pagar aquests contribucions encara que allà també es faran obres. El regidor es basa en que al ser una plaça es considera que en pot fer ús tot el municipi i que, per tant, és una millora per tothom. La qüestió és que quan es van fer obres a la plaça Francesc Macià sí que es van cobrar aquests impostos aleshores, quin tipus de criteri es fa servir? També s’ha de dir que el percentatge de l’obra que fan pagar als veïns i veïnes varia depenent del carrer o zona sense cap tipus de lògica. Per la nostra banda manifestar un altre cop el nostre rebuig a aquesta practica del Consistori i demanar un altre cop la supressió de les Contribucions Especials. Acabar dient que les propostes van tirar endavant amb els 13 vots a favor (CiU, PP i PxC) i 8 abstencions (PSC i ERC).

També es va aprovar la nostra moció per l’adhesió a la campanya “A taula, en català” de la Plataforma per la Llengua i l’Associació en Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC) amb 12 vots a favor (CiU, PxC i ERC) i 9 abstencions (PSC i PP). Ens va estranyar la postura del PSC que va explicar la seva postura en la dificultat de poder accedir a productes de tot tipus que estiguin etiquetats en català. Tal com els hi vam poder dir al torn de precs i preguntes, a la web de l’ADEC existeix un directori de més d’un miler d’empreses que etiqueten en català, classificades pel seu sector d’activitat i per la seva situació geogràfica. Per tan des d’ALVEN l’única dificultat existent en poder dur a terme la proposta són les ganes i la convicció que es puguin tenir. També vam aprofitar per recordar a la gent del PSC que la seva abstenció era difícil d’entendre que el PSC està adherit a la campanya a nivell de Catalunya.

Volem aprofitar per donar públicament el nostre suport a la proposta presentada per ERC en suport del jove terrassenc Francesc Argemí “Franki” condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó sota la falsa acusació d’haver estripat una bandera espanyola.

Entre altres mocions també es va aprovar per unanimitat que la nova escola primària de Coma-ruga es dirà CEIP Pla de Mar, el declarar la sardana com a Dansa Nacional de Catalunya i el suport a la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, de la UNESCO. També es va aprovar una moció del PSC per tal que s’arrangi el pas de vianants soterrat de la via del tren a l’entrada nord del Vendrell.

Durant el Ple també ens vam assabentar que el nou CAP II, que estarà situat a la zona del Botafoc, estarà compartit amb els municipis de Bellvei, Albinyana, la Bisbal del Penedès i Santa Oliva.

Sol·licitud de retirada de tres plafons publicitaris

Ahir dia 21 de maig vam entrar a l’Ajuntament del Vendrell una sol·licitud que feia referència a tres plafons publicitaris de grans dimensions que estan instal·lats en un solar de l’avinguda del Camp d’Esports, cantonada amb el carrer Magnòlies.

Partint de l’article 22, punt 2, apartat a) de l’Ordenança Municipal sobre les Activitats Publicitàries que diu: “En qualsevol cas no s’autoritzarà...la col·locació o instal·lació de qualsevol suport publicitari que per la seva forma, color, dibuix, o inscripcions...impedeixi la visibilitat o produeixi enlluernament als conductors dels vehicles i als vianants o en els llocs on pugui perjudicar o comprometre el trànsit rodat o la seguretat dels vianants”, des d’Alternativa Vendrellenca que els plafons perjudiquen el trànsit rodat. Arribem a aquesta conclusió perquè, tant per les seves grans dimensions com per la seva proximitat al carrer, fa que els plafons puguin distreure l’atenció dels conductors o conductores.

Si a més a més tenim en compte que es troben en plena zona escolar i que, per tant, ens trobem en un lloc on podem passar molts nens i nens, aquesta possible distracció per part dels conductors o conductores podria tenir conclusions tràgiques.

Creiem que aquests plafons són del tot innecessaris i per altra banda, també són del tot antiestètics. Des d’Alternativa Vendrellenca no volem que el nostre municipi es comenci a semblar a una petita Barcelona, amb cartells publicitaris de grans dimensions per tots els costats.

Hem preguntat a l’Ajuntament del Vendrell si existeix expedient tramitat per la sol·licitud de col·locació d’aquests plafons. En el cas de que aquest expedient existeixi i anteriorment s’hagi donat el permís per la seva col·locació, des d’Alternativa Vendrellenca demanem que aquests permís sigui revocat per les raons abans esmentades, i es passi a la seva retirada. Com és obvi, en el cas que no existís expedient demanem la seva retirada immediata i la sanció corresponent.

Demà dijous Ple de l'Ajuntament del Vendrell

Tal com us vam dir sempre que ens enterem amb suficient temps us comunicarem els dies en que es celebri Ple de l'Ajuntament del Vendrell i així facilitar que la gent hi pugui assistir i dir la seva opinió. El proper Ple serà demà dijous 22 de maig a les 19 h a la Casa Consistorial i l'ordre del dia serà el següent:

1- Aprovació dels esborranys de les actes de les sessions anteriors.

2- Assabentament de decrets dictats per l'alcaldia.

3- Proposta d'aprovació provisional del Pla Especial urbanístic "Pla Especial canvi d'adjudicació d'usos a l'illa situada al sector 11 "Tancat del Galan", delimitada pels carrers Barcelonès, Occitània, Ribera d'Ebre i avinguda Tancat de la Plana.

4- Proposta de substitució de vocals de les Juntes dels Patronats Municipals Hospital-Asil, Promoció Econòmica i Esports.

5- Proposta de rectificació de l'acord de Ple de 14 de febrer de 2008, pel qual s'aprova el Pla d'Obres i d'Inversions referent a les xarxes d'aigua potable i de sanejament de municipi.

6- Proposta de resolució d'al·legacions i aprovació definitiva de la constitució i dels Estatuts de la Societat Mercantil El Vendrell Serveis Integrals, SLM.

7- Proposta de ratificació de l'acord adoptat per la Junta de Govern Local, en sessió de 25 de febrer de 2008, relatiu a l'aprovació del pla d'usos de la temporada d'estiu d'enguany.

8- Proposta d'aprovació inicial de la creació i la constitució del "Consorci de Viles Termals de Catalunya i els seus Estatuts".

9- Proposta d'aprovació inicial de la creació del Consorci del Govern Territorial de Salut del Baix Penedès.

10- Proposta per nomenar la nova escola de primària de Coma-ruga.

11- Proposta per subsanar l'error de fet respecte a l'expedient de modificació de crèdits 1P/2008 i ratificar l'acord adoptat en la sessió de data de 14 de febrer de 2008.

12- Proposta de ratificació de l'acord adoptat per la Junta de Govern Local, en sessió de 12 de maig de 2008, per la formalització de crèdit amb Deixa Sabadell, SA.

13- Proposta d'imposició i ordenació de Contribucions Especials per l'execució d'obres de millora de trams del carrer de la Riba de Sant Vicenç de Calders.

14- Proposta d'imposició i ordenació de Contribucions Especials per l'execució d'obres de millora del carrer Nou de Sant Vicenç de Caldres.

15- Moció presentada per tots els grups municipals per incrementar els recursos als centres educatius.

16- Moció presentada per tots els grups municipals per declarar la Sardana com a Dansa Nacional de Catalunya.

17- Moció presentada per tots els grups municipals de suport a la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, de la UNESCO.

18- Moció presentada per Alternativa Vendrellenca per l'adhesió a la campanya "A taula, en català" de la Plataforma per la Llengua.

19- Proposta presentada pel grup municipal de PSC de retorn al Vendrell de la màscara púnica de l'assentament ibèric de Mas d'en Gual.

20- Proposta presentada pel grup municipal de PSC d'instal·lació a la rotonda de Sant Salvador d'un element identificatiu de la seva antiga activitat d'embarcador de vi i aiguardent.

21- Proposta presentada pel grup municipal de PSC per què s'adoptin les mesures necessàries per tal d'elevar el pas de vianants soterrat de la via del tren a l'entrada nord del Vendrell.

22- Proposta presentada pel grup municipal de PxC d'instal·lació d'una planta municipal trituradora de residus vegetals de poda per al reciclatge i posterior compostatge.

23- Moció presentada pel grup municipal d'ERC sobre actuacions en relació a les obres previstes de la carretera de Valls fins al Vendrell C-51.

24- Moció presentada pel grup municipal d'ERC sobre actuacions en relació a la situació de presó que viu el jove terrassenc Francesc Argemí "Franki".

25- Precs i preguntes.

Com cada Ple Alternativa Vendrellenca assistirà al Ple i posteriorment realitzarem una valoració del mateix.

Moció per l'adhesió a la campanya "A taula, en català"

Des d'Alternativa Vendrellenca hem preparat una moció per tal que l'Ajuntament del Vendrell s'adhereixi a la campanya de la Plataforma per la Llengua i per l'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC), "A Taula, en català". Aquesta campanya vol impulsar l'ús del català en l'etiquetatge dels productes comercials a través d'un augment important de la demanda. Malgrat que hi ha hagut un increment notable en els darrers anys, l'etiquetatge en català no es troba en la situació que li correspon. I és que el cas del català constitueix una excepció a nivell mundial, ja que cap llengua d'un país democràtic amb tants parlants com el català i amb el reconeixement oficial establert per a la nostra llengua, té tantpoca presència en l'etiquetatge dels productes.

Amb aquesta campanya es vol aconseguir que les institucions i entitats facin efectiu el seu compromís de consumir productes de manera responsable atenent el criteri de l'us de la llengua catalana en l'etiquetatge.

El text de la moció és el següent:

"Atès que en moltes ocasions es pot comprovar com les ampolles d’aigua, begudes refrescants, cervesa, vi i cava que se serveixen en els bars, menjadors i actes institucionals o d’entitats que es fan a Catalunya, no estan etiquetades en català.

Atès que l’etiquetatge en català es troba en una situació que no li pertoca, tant pel que fa al nombre de parlants, en estatuts d’oficialitat, com de vitalitat de la llengua.

Atès que la responsabilitat dels ajuntaments en salvaguardar els drets dels ciutadans davant el tracte que reben de les empreses, considerant l’ús del català com a mostra de respecte a l’entorn cultural i social, i a la llengua pròpia del país dels consumidors potencials.

Atès que l’article 30.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística exposa que les empreses públiques de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d’emprar normalment el català en les instruccions d’ús, en l’etiquetatge i en l’embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.

Atès que l’article 37.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística estableix que les corporacions locals han de fomentar la imatge i l’ús del català i poden establir bonificacions i exempcions fiscals per als actes relacionats amb la normalització i el foment de l’ús de la llengua catalana.

Per tot això presentem la següent:

MOCIÓ

- Que l’Ajuntament del Vendrell es posicioni a favor de fomentar l’avenç de l’ús social del català en els àmbits competencials del seu municipi respecte a l’etiquetatge en català.

- Que L’Ajuntament del Vendrell a partir del dia en el qual s’aprova aquesta moció es comprometi a consumir totes les aigües, begudes refrescants, cerveses, vins i caves etiquetats en català, tant en el consum intern diari i els actes institucionals, com en l’explotació d’un servei públic concedit a una empresa quan procedeixi o ofereixi algun d’aquests productes.

- Que en tots els organismes que depenen de l’Ajuntament del Vendrell (policia local, escoles, oficines de turisme, instal·lacions esportives, etcètera) es consumeixi, a partir del dia en el que s’aprova aquesta moció, totes les aigües, begudes refrescants, cerveses, vins i caves etiquetats en català, tant en el consum intern diari i els actes institucionals, com en l’explotació d’un servei públic concedit a una empresa quan produeixi o ofereixi algun d’aquests productes.

- Traslladar aquesta moció a la mesa del Parlament de Catalunya i a l’entitat Plataforma per la Llengua perquè l’Ajuntament del Vendrell s’adhereixi a la campanya A Taula, en català.".

Jornades: "Andreu Nin i els seus temps"

Aquest cap de setmana la Fundació Andreu Nin organitza al Plau de la Virreina de Barcelona (la Rambla 99) les jornades "Andreu Nin i els seus temps". Els actes són els següents:

Divendres, 9 de maig:

A les 19.00: “Republicanisme i qüestió nacional”.

Els primers anys de l’activitat política de Nin, el desenvolupament de les seves idees sobre la qüestió nacional i la seva rellevància per avui.

Ponents: Ernest Benito, José Ramón Castaños i Jaime Pastor.

Dissabte, 10 de maig:

A les 12 al migdia “Ruta de POUM: Barcelona 1931-1937”.

La Fundació Andreu Nin ha organitzat una ruta pel centre de Barcelona on es mostraran el llocs més emblemàtics relacionats amb la historia del POUM. El punt de trobada serà a l'entrada de l’edifici de la Telefònica (cantonada de l’avinguda del Portal de l’Ángel amb el carrer de Fontanella). Telèfon de contacte: 618 069 166.

A les 16.00: “La revolució russa”.

L’impacte de la revolució russa sobre el moviment obrer espanyol; Nin al país dels soviets, com a dirigent de la Internacional Sindical Roja i com a militant del PCUS.

Ponents: Ferran Aisa, Reiner Tosstorff i Pepe Gutiérrez.

A les 18.00: “Andreu Nin, Joaquín Maurín i el marxisme a l’Estat Espanyol.”

La rellevància del marxisme de Nin i Maurín en el context dels anys trenta.

Ponents: Albert Martí, Yveline Riottot i Pelai Pagès.

Ponents:

Ferran Aisa és autor, entre d’altres, dels llibres: El Laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris (Pagès, 2005); La Internacional, el naixement de la cultura obrera (Base-2007), Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937 (Edicions 1984, 2007) i Les Avantguardes, surrealisme i revolució (Base, 2008).

Ernest Benito ha publicat, entre altres coses; la Petita història d’Andreu Nin (Ed. Mediterrània, 2007) i El Jove Andreu Nin. Textos periodístics (Llibres de Matrícula, 2007), és professor del Institut d’Ensenyament Media Andreu Nin de El Vendrell.

José Ramón Castaños és veterà activista de l’esquerra vasca; va ser co-fundador de ETA VIª a 1970. Era promotor de la Carta de Derechos Sociales de Euskadi; ha publicat diversos treballs sobre la qüestió nacional a Euskal Herria i l’esquerra a l’Estat espanyol. A l’actualitat promoue, am b altres, el agrupament polític transversal de diverses esquerres vasques denominat ezker gogoa.

Pepe Gutiérrez és historiador i escriptor; ha publicat diversos treballs sobre aspectes de la història del moviment obrer, entre d’altres: Retratos poumistas (Espuela de Plata, 2006). Ha estat responsable de nombroses edicions de clàssics del socialisme i assajos biogràfics sobre Trotsky, Orwell, Jack London, i John Reed.

Albert Martí. Profesor d’història. Activista sindical i membre del Consell Nacional de EUiA. Participant al proyecte Memoria Històrica Terrassenca.

Yveline Riottot és Doctora en Historia i Maître de Conférences a l’Universitat de Reims; és autora de diversos treballs sobre Joaquín Maurín, el moviment obrer espanyol i internacional, fins i tot l’obra mes completa sobre el seu pensament i activitat durant els anys trenta: Joaquín Maurín o la utopía desarmada (Gobierno de Aragón, 2004).

Pelai Pagès és Professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; reconegut historiador del POUM i biògraf d’Andreu Nin; els seus últims treballs inclouen: Aquella guerra tan llunyana i tan propera. Testimonis i records de al Guerra Civil a Catalunya (Lleida, 2003); Cataluña en guerra y en revolución 1936-1939 (Espuela de Plata, 2007); i com a director, Guerra, franquisme i transició als Països Catalans (Edicions del País, 2006).

Jaime Pastor és Professor titular de Ciència Política de l’UNED. Autor, entre altres treballs, de Guerra, paz y sistema de estados (1990) y Qué son los movimientos antiglobalización (2002). Ha publicat diversos articles sobre el POUM a Viento Sur.

Reiner Tosstorff és Doctor en Historia de la Universitat de Bochum; professor d’Història Contemporània de la Universitat de Cardiff; autor de diversos treballs sobre el moviment obrer internacional, entre d’altres les històries més completes sobre el POUM i sobre la Internacional Sindical Roja.

Sol·licitud de neteja del pàrquing del Club d'Esports Vendrell

Ahir dimarts 6 de maig van fer entrega a l’Ajuntament del Vendrell, mitjançant el registre, una sol·licitud en la que demanem que es netegi el pàrquing que hi ha al costat del Club d’Esports Vendrell. En especial fem esment a la zona justament posterior a les cases que donen a la Carretera de Santa Oliva on la vegetació ha crescut de forma descontrolada i on la gent ha aprofitat per llençar runes i escombraries. Aquesta sol·licitud és fruit de la petició que ens han realitzar alguns veïns i veïnes de la zona pels qui aquesta situació és una molèstia. Com sempre hem dit des d’Alternativa Vendrellenca estem a la disposició dels vendrellencs i vendrellenques per donar suport en el cas que existeixi alguna problemàtica.

Moció per la retirada de tota la simbologia franquista del Vendrell

La placa situada a l'edifici de la Carretera de Valls conegut com les "cases barates"

Des d'Alternativa Vendrellenca hem realitzat una moció sol·licitant que es faci un inventari exhaustiu de tots els símbols i vestigis de la dictadura franquista que perdurin al nostre municipi per tal que es procedeixi a la seva posterior retirada. En principi l'hem entregat, via registre d'entrada de l'Ajuntament, al grup municipal de CiU per tal de saber si estan interessats en presentar-la en el nostre nom al proper Ple municipal. En cas que ens diguin que no, la presentaríem a la resta de partits (obviament exceptuant al partit xenòfob PxC). El text de la moció és el següent:

"Fa 70 anys que es va produir el cop d’estat contra el govern democràticament escollit de la Segona República Espanyola i que va conduir a una sagnant Guerra Civil i a la instauració de la dictadura del General Franco. Trenta dos anys després del final del règim dictatorial i vint-i-nou des de que es aprovar la Constitució Espanyola, als nostres carrers encara podem trobar símbols i vestigis que ens recorden aquells anys d’opressió i repressió.

Un exemple són les plaques amb el jou i les fletxes que es poden trobar als habitatges de protecció oficial que es van construir durant la Dictadura, o la placa que commemora la construcció dels habitatges de Carretera de Valls que avui es coneixen com a “casas baratas”.

Per tot això creiem important, tal com ja s’ha fet, i s’està fent, a altre municipis dels Països Catalans, la retirada de tota la simbologia que encara resta al terme municipal del Vendrell i és per això que proposem la següent:


MOCIÓ

- Que es realitzi un inventari exhaustiu, en un termini de sis mesos, de tots els símbols i vestigis de la dictadura franquista, que encara perduren a la nostra vila.

- Que es retirin tots aquests símbols que surtin relacionats en aquest inventari, així com substituir els noms de carrers que continguin noms de persones o entitats relacionades amb el franquisme o altres períodes dictatorials.

- Que en el cas de les plaques d’habitatges amb el jou i les fletxes, es faci arribar a la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge l’acord de retirada de les mateixes."

Davant la petició de tancamanet d'un establiment als Pisos Planes

En alguns mitjans de comunicació locals vam poder veure, la setmana passada, la notícia sobre que PxC demanava el tancament d’un establiment regentat per persones d’origen immigrant. Aquesta setmana membres d’Alternativa Vendrellenca ens hem reunit amb el propietari d’aquest establiment al que hi hem anat in situ, i volem comunicar el següent:

1- Que aquest local té tots els papers al dia, tots els impostos pagats i que l’activitat que s’hi realitza s’adequa a la seva llicència. Per tant, la informació apareguda de que es produeix la venda de menjars preparats per emportar és totalment falsa. Aquest fet ho sabem no només perquè hi hem anat en persona sinó perquè tenim coneguts que són usuaris d’aquest establiment i ens han demostrat que això és fals.

2- Que en tot cas, en cas que hi hagués hagut algun tipus de falta, des de l’Ajuntament del Vendrell existeixen mecanismes reguladors i sancionadors sense haver d’arribar al tancament d’un local. D’això n’haurien de ser coneixedors els racistes de PxC i queda clar que l’únic objectiu d’aquesta notícia era enrarir les relacions i la opinió pública vers els vendrellencs i vendrellenques d’origen immigrant. Tenim clar que si aquest establiment no estigués regentat per gent d’origen immigrant la ultradretana PxC no hagués dit ni “piu” i prova d’això és que hi ha infinitat d’establiment regentats per suposats autòctons que violen la normativa vigent de forma molt més flagrant i encara ningú ha dit res. Només li volem recordar al senyor Armengol que a aquest joc hi podem jugar tots i totes i ens agradaria saber quants establiments regentats pels seus afiliats i afiliades incompleixen la normativa d’una o altra manera.

3- Que aquesta dinàmica d’assetjament a la població immigrant és molt perillosa i ataca de forma directa la convivència al nostre municipi i que la gent de CiU té part de culpa de tot plegat. Té part de culpa perquè dia darrera dia legitima la feina de PxC al tractar-los com un partit normal i corrent i no com el partit xenèfob, racista i ultradretà que és.

4- Que ens sembla molt trist el paper d’alguns dels mitjans de comunicació local que han publicat una notícia sense ni tan sols contrastar la informació, ni parlar amb els propietaris...una gran lliçó de periodisme. Haurien de ser conscients del poder de les paraules i pensar en el perjudici que poden tenir determinades notícies quan aquestes són falses ja que, al ser publicades, poden donar la sensació de ser certes. També volem rebutjar la utilització de la frase “establiment regentat per immigrants”, quan el propietari viu al Vendrell des de l’any 1989 i per tant, és més vendrellenc que molts de nosaltres. Per la mateixa regla de tres haurien de dir el mateix dels negocis regentats per persones vingudes d’altres parts del territori, com el Garcia Lorca, o d’altres establiments. A vegades sembla que l’únic que es busqui és el titular fàcil.

Per acabar només volem anunciar estem convençuts que el govern municipal tindrà sentit comú en aquesta problemàtica i els hi volem anunciar, tant a ells com a PxC que trobaran una oposició frontal i activa per part nostra sinó s’atura l’assetjament als vendrellencs i vendrellenques d’origen immigrant i si es volen tancar negocis únicament pel color de la pell dels seus propietaris.

ALTERNATIVA VENDRELLENCA

Reunió amb l'Ajuntament del Vendrell pel dipòsit municipal d'animals

El passat 9 d’abril representants d’Alternativa Vendrellenca i de ACLAMYSE, entitat en defensa dels animals que va ser la primera en denunciar la precària situació del dipòsit d’animals municipal, ens vam reunir amb el senyor Benet Jané i el regidor de Medi Ambient, senyor Jaume Domingo. La raó de la reunió era parlar de la situació de la “gossera” municipal que havíem denunciat públicament i va servir per fer arribar les nostres peticions, en aquest sentit, als representants municipals. EL senyor Jaume Domingo ens va fer saber que era conscient de la problemàtica actual i que estaven disposats a treballa per solucionar-ho. Es va comprometre a dur a terme les nostres peticions que eren les següents:

- Que la persona que fins aleshores tenia cura dels animals ho deixés de fer de forma immediata ja que havia demostrat que no tenia ni la capacitat ni la formació per fer-ho.

- Es va establir un termini perquè les instal·lacions s’arreglin: s’ampliarà el número de gàbies, es faran casetes pels animals, es traurà el sostre d’uralita... El senyor Jaume Domingo es va comprometre a que aquestes obres estarien acabades abans de la Festa Major. S’ha de dir que la nostra intenció era donar un termini d’un mes però vam considerar que, per tal d’aconseguir una real solució al problema, accedir a la petició d’un termini més llarg.

- Identificació dels animals des del moment de la recollida, tant via microxip com amb fotografia, per tal de facilitar la possibilitat d’una recuperació per part dels seus propietaris o propietàries. En aquest punt també es va acordar que l’Ajuntament es faria un seguiment de tots els animals recollits, tant mentre estiguin al dipòsit municipal com quan s’enviïn al centre de rocollida concertat (L’Última Llar de Riudoms) per tal de saber en tot moment què se n’ha fet dels nostres animals.

- Que s’estableixi un servei de recollida dels animals en cap de setmana, cosa que fins ara no passava.

- Accés lliure a les instal·lacions a les entitats en defensa dels animals per garantir que en tot moment es compleix la normativa vigent.

El senyor Jaume Domingo també ens va traslladar la seva intenció de fer una reorganització a fons de la Regidoria de Medi Ambient per tal de fer una feina més efectiva, no només des del punt de vista del món animal, sinó en general.

Volem comunicar la nostra satisfacció per com va anar la reunió encara que com és obvi, no baixarem la guàrdia fins que aquestes promeses siguin una realitat. Una prova d’això és que en els propers dies tenim la intenció de fer una reunió amb els representants de ACLAMYSE, el PACMA i persones que a títol individual estan interessades en la defensa dels animals, per tal de fer un seguiment conjunt de la problemàtica puntual del dipòsit d’animals municipal i per establir uns eixos comuns de treball per treballar de forma conjunta.

Homenatge a Guillem Agulló

Demà dissabte 12 d'abril s'ha organitzat una concentració a Capellades en homenatge a Guillem Agulló ja que es compliran 15 anys del seu assassinat per mans d'un grup neonazi. L'acte es realitzarà a les 18.00 h a la Plaça Jacint Verdaguer de Capellades.

En defensa de la Universitat Pública

Fa unes setmanes en alguns mitjans de comunicació comarcals podíem llegir com unes estudiants de la UAB de la comarca van denunciar la càrrega policial que van patir mentre donaven suport a una tancada contra el procés de Bolonya i en defensa de la Universitat Publica. La notícia i les imatges van sortir a tots els mitjans de comunicació del país. Aquest cap de setmana els rectors de les universitats s’han reunit per parlar de com avançar en aquest procés europeu. Tanmateix professors i estudiants van organitzar un Fòrum Social per l’Educació Publica on també es va parlar del Procés de Bolonya des d’una altra perspectiva.

Nosaltres, com a persones i com Alternativa Vendrellenca, no podem sinó solidaritzar-nos amb els i les estudiants de la UAB que van patir la brutalitat injustificada de la càrrega policial dins d’un recinte universitari, cosa que no passava des de que Aznar va visitar la UAB ja fa uns anys, i intentar aportar una mica de llum sobre un procés europeu de convergència educativa que esta ple d’incògnites.

La construcció de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és un procés engegat per la UE en que es pretén augmentar la competitivitat de l’ensenyament universitari. Això, a la pràctica, suposa acabar amb el model d’universitat publica a l’abast de tothom. L’aplicació del Pla de Bolonya significa que la universitat esdevé un instrument de les empreses per estalviar-se la formació i per obtenir graduats universitaris menys qualificats i per tant, amb pitjors condicions laborals. Alhora que augmenten els preus de les especialitzacions (màsters i postgraus) i de les matriculacions. També es preveu un augment dels continguts pràctics i per tant de les hores de classe. L’EEES aposta per un model d’estudiant a temps complert dificultant de forma greu poder compaginar els estudis amb la feina.

En el meu cas fa aproximadament 1 any i mig que vaig acabar els estudis universitaris, però en els últims dos cursos ja vaig notar els efectes de l’adaptació dels plans d’estudis a l’EEES (pla de Bolonya): el volum de feina de les assignatures es va ampliar considerablement, el que avans eren assignatures a escollir entre examen final o avaluació continua ara no podies escollir, havies de fer les dues coses per passar l’assignatura. També es passava llista a classe com si estiguéssim a batxillerat.Es fa difícil explicar amb un sol article el que pot significar el pla de Bolonya en les universitats, per aquest motiu recomano als lectors que consultin la següent pagina web per a més informació:

http//www.universitatpublica.org

Joan Caralt

ALTERNATIVA VENDRELLENCA

La desaparició d'Andreu Nin (part II)

Tot seguit us deixem la segona part de l'article realitzat per Pello Erdociaian sobre la desaparició del revolucionari vendrellenc Andreu Nin:

2. EL PROCÉS CONTRA EL POUM

Actualment coneixem dades importants sobre el que van suposar els “Processos de Moscou” (1936-1938) i la liquidació de la vella guàrdia bolxevic. Processos que van conduir al deshonor i a la mort de destacades figures de la revolució russa com Zinoviev, Kamenev, Bujarin i molts altres.

Després de la il·legalització del POUM, la detenció dels dirigents, la dissolució de la Divisió del POUM, la 29ena, i la desaparició del seu secretari polític Andreu Nin, els stalinistes van intentar muntar un altre “Procés de Moscou”: El procés contra el POUM, que representaria la culminació del cop policíac del 16 de juny de 1937. L’objectiu fonamental era demostrar davant el món que a España, igual que a l’URSS, havia “trotskistes traïdors” i que aquests eren “desemmascarats” i suprimits. Barcelona havia de justificar, amb un procés espectacular, la política de repressió aplicada per Stalin a Moscou.

En el mateix moment en que a l’URSS s’entrava en una fase de total desfiguració de la Revolució d’Octubre, a Espanya els obrers i camperols havien agafat les armes contra el feixisme, sent a més a més els primers a Europa, i es proposaven transformar la societat espanyola i establir un règim socialista, el qual entrava en contradicció amb la política d’Stalin.

El 11 d’Octubre de 1938, a les darreries de la sagnant Batalla de l’Ebre, es va iniciar a Barcelona el Procés contra el POUM davant ni més ni menys, que el Tribunal Central Especial d’Espionatge i Alta Traïció, que s’havia creat per perseguir als feixistes. Els acusats, enfortits per la resistència de Nin i pel recolzament del seu partit, que va haver de defensar-los des de la clandestinitat i amb una gran campanya internacional, van comparèixer davant el tribunal durant onze dies convertint-se finalment en els acusadors. Van començar evocant la memòria d’Andreu Nin, ficant una fotografia seva i un ram de flors a la banqueta dels acusats que ningú va atrevir-se a retirar, potser perquè davant del Tribunal va aparèixer la seva dona, Olga Tareeva, militant bolxevic a Moscou i fidel col·laboradora de Nin en les tasques polítiques i literàries.

Els principals acusats, Andrade, “Gironella”, Bonet, “Gorkin”, Arquer, “David Rey” i Escuder, engarjolats a la Presó d’Estat de Barcelona, es van imposar com a tasca liquidar la trama d’infàmies i calúmnies penosament teixida pel fiscal stalinista.
L’advocat que va assumir la defensa, el socialista madrileny Vicente Rodríguez Revilla, coneixia als magistrats del tribunal i va suggerir als processats que fossin clars i precisos, que no es deixessin dominar pels nervis, ja que, segons l’advocat, els magistrats eren honestos i no cedirien a les pressions de la premsa stalinista (“Treball”, “Mundo Obrero”, etc.) que demanaven diàriament la pena de mort pels processats i havien atemorit a advocats com Benito Pabón dient que “no es podia ser a la vegada advocat del poble i defensar als seus enemics”. Tot això no era nou, ja que aquesta premsa va fer el mateix paper que la premsa de Moscou durant els seus “Processos”, assegurant la preparació psicològica de l’opinió pública.

Al Procés contra el POUM van declarar com a testimonis de la defensa Francisco Largo Caballero (PSOE), Julián Zugazagoitia (PSOE), Manuel de Irujo (PNV), Luis Araquistain (PSOE) i Federica Montseny (CNT), els quals van refusar les acusacions del fiscal i fins i tot van jutjar que el Procés estava fora de lloc. Largo Caballero, en aquell moment apartat i sotmès a una espècie de llibertat vigilada, va desafiar al fiscal dient que els processats eren “intransigents en les seves idees i que lluitarien per elles”. Federica Montseny va dir referint-se a la seva participació en els Fets de Maig: “Tinc la convicció que ni el POUM, ni la CNT, ni la FAI, van intervenir en la provocació dels successos” i va negar que el POUM els hagués preparat tal com sostenia l’acusació.

Els dirigents del PCE i del PSUC van arribar a declarar durant el Procés que els homes de la 29ena Divisió dirigida per Josep Rovira i formada per militants del POUM “fraternitzaven amb els franquistes” en lloc de combatre. Davant d’aquesta mentida, els presos del POUM van redactar una carta dirigida al President de la República Manuel Azaña, al President de la Generalitat Lluís Companys i als comitès nacionals dels partits i sindicats per denunciar aquesta “intervenció militar” i cridar-los a la defensa de l’honor de la República i la revolució.

El 29 d’Octubre, el Tribunal Central Especial d’Espionatge i Alta Traïció va fallar rebutjant totes les acusacions d’espionatge, declarant que els acusats eren veterans militants antifeixistes, que el POUM havia lluitat contra el feixisme des del primer dia, que no havia espiat ni tenia relació amb cap servei policíac o militar de cap país estranger i que no va prendre la iniciativa a les Jornades de Maig. Després d’aquestes consideracions no hi havia cabuda més que per l’absolució, però a pesar d’haver resistit les pressions stalinistes, el tribunal va fer una concessió al Poder; condemnant per un delicte de rebel·lió a onze anys de presó a Jordi Arquer i a quinze a la resta dels processats, entre altres coses per la persistència del POUM en la seva línea revolucionària, amb “el propòsit de superar la República democràtica e instaurar les seves pròpies concepcions socials”, és a dir; un poder dels obrers i camperols, i per haver participat a les Jornades de Maig de 1937. El compromís del Tribunal va quedar en evidència per les paraules de González Peña, Ministre de Justícia: “Si els haguéssim ficat en llibertat haguessin estat assassinats al carrer per la GPU”.

Uns dies més tard, l’advocat Rodríguez Revilla es va presentar a la presó molt content dient que després d’haver parlat amb els membres del Tribunal, el president del Tribunal Suprem i el Ministre de Justícia eren favorables al indult. El POUM continuaria dissolt i fins i tot el propi Negrín semblava disposat a donar facilitats. Els presos del POUM va respondre: “Mai demanarem el indult a un govern que ens ha fet condemnar per donar una satisfacció a Stalin”.

Mentrestant tant, Lluís Companys (president d’una Generalitat molt disminuïda de poder per Negrín i Comorera), Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona (ERC) i sis ex-ministres de la II República reclamaven la llibertat immediata dels presos del POUM i la revisió del Procés.

Les intencions últimes de tot aquell complot era aconseguir, como així ho reconeixeria Santiago Carrillo anys després, que la II República Espanyola es convertís en un règim pioner de les “democràcies populars” que van sorgir als països de l’Est després de la Segona Guerra Mundial. És a dir, la instauració d’un règim de partit únic; el comunista i els seus afins, els qui perfectament instal·lat als aparells de l’Estat, l’Exèrcit i la Policia, poguessin exercir la seva dictadura, suprimint tota oposició i en primer terme als que els hi podien fer front; al POUM, la CNT i l’Esquerra Socialista.

La fúria stalinista davant la sentència va ser tal, que la censura del govern de Negrín, controlada por ells, en va prohibir la seva publicació. Per tot això aquesta es va convertir en un documento de propaganda del POUM, i els seus militants van haver de fer grans esforços per fer-la pública.

A pesar de la clandestinitat i les detencions, els militants del POUM i la JCI van preparar la defensa dels seus dirigents davant el Procés contra el POUM, que tenia com objectius per part dels stalinistes; justificar la seva repressió, confondre als dirigents del POUM i reduir a la impotència a la CNT i, dins del PSOE, a la tendència Largo Caballero-Araquistain. Però al resistir Nin la tortura i no aconseguir els agents stalinistes una confessió incriminatòria contra els seus camarades, l’anomenat “Gran Procés” va fracassar estrepitosament pels plans soviètics.

Així, en circumstàncies molt dures i penoses, els presos del POUM i la JCI van guanyar una batalla històrica important, resistint a la Presó de l’Estat, davant el Tribunal i els acusadors i en la lluita clandestina diària, defensant el seu honor revolucionari i denunciant l’assassinat i desaparició del seu secretari polític Andreu Nin.

Xerrada per una vivenda digna

El proper divendres dia 4 d'abril, el col·lectiu la Trinxera en col·laboració amb l'Assemblea de V de Vivienda, organitza una xerrada sobre la situació actual de l'economia del totxo, l'especulació i, en especial, sobre l'impossibilitat de la gent jove i treballadors d'accedir a vivendres en condicions degut a l'alt preu d'hipotèques i lloguers. Durant la xerrada també es realitzara un anàlisi de les activitats i mobilitzacions realitzades en favor d'una vivenda digne.

Per contactar amb el Col·lectiu la Trinxera ho podeu fer mitjançant el correu electrònic la_trinxera@hotmail.com o el bloc http://la-trinxera.blogspot.com/

La desaparició d'Andreu Nin (part I)

Fa unes setmanes va aparèixer una notícia a diferents mitjans de comunicació comarcal i estatal, en que s’anunciava que s’havia trobat una fossa comuna a Alcalà d’Henares on es podria trobar el cos del vendrellenc Andreu Nin. Pello Erdociain, secretari de la Fundació Andreu Nin, ha escrit un article sobre la seva desaparició i el procés contra el POUM, per tal que la gent pugui entendre millor les circumstàncies que van envoltar la mort de l’Andreu. Així doncs, a continuació us deixem amb la primera part d’aquest article:

1. L’ASSASSINAT D’ANDREU NIN

L’última reunió del Comitè Executiu del POUM va tenir lloc a Barcelona, al Institut Maurín (Palau de la Virreina), el matí del 16 de Juny de 1937, amb l’assistència d’Andreu Nin, Julián Gómez “Gorkin”, Juan Andrade, Enrique Adroher “Gironella”, Pere Bonet, Jordi Arquer i Wilebaldo Solano. Finalitzada la reunió, Nin va decidir passar un moment pel local central del POUM a Les Rambles, on el va detenir al mig del carrer, gairebé a l’alçada de dit local, una brigada de la policia stalinista, dirigida per agents de la GPU soviètica. Durant la tarda d’aquell dia, la detenció de Nin va córrer com la pólvora, detenint la policia, a més a més, a “Gorkin”, Andrade, Bonet, Arquer y “David Rey”.

La detenció de Nin formava part d’un cop contra el POUM, els seus dirigents, els seus locals i els seus mitjans d’expressió, realitzat per agents soviètics fent-se servir dels aparells de l’estat republicà. Andreu Nin i la major part dels dirigents del POUM van ser detinguts i segrestats a Barcelona sense que les autoritats de la Generalitat haguessin estat consultades o advertides. Tampoc els ministres de Justícia Manuel de Irujo (PNV) ni el de Governació Julián Zugazagoitia (PSOE) van tenir coneixement del que havia succeït.

Andreu Nin va ser la primera víctima de la repressió contra el POUM, per haver passat prop de deu anys a la URSS ocupant el càrrec de secretari general adjunt (secretari general de fet) de la Internacional Sindical Roja (Profintern). A més a més havia estat col·laborador de Zinoviev i de Trotski i diputat del Soviet de Moscou.

Segrestat a Barcelona el 16 de Juny de 1937 i traslladat després a València i Alcalà d’Henares, va ser torturat i assassinat en una mansió dels aristòcrates i membres del PCE Ignacio Hidalgo de Cisneros (cap de l’aviació republicana) i la seva dona Constanza de la Mora (néta del que va ser primer ministre conservador durant la monarquia, Antonio Maura). Els agents stalinistes pretenien obtenir d’ell una confessió incriminatòria com agents de Franco dels membres del POUM, com la que havien aconseguit el 1936 de Zinoviev i Kamenev i havien tractat d’aconseguir al Març de 1937 de Bujarin i de Rikov. Tenien inclòs preparades proves incriminatòries falses en una operació ordenada directament per Stalin: “Operació Nikolai”. Per cert, en el mateix moment en que Nin era torturat; el Mariscal Mijail Tujachevsky i l’Estat Major de l’Exèrcit Roig eren executats a Moscou “per traïció”.

Però Nin no “va confessar” i va defensar fins el final l’honor revolucionari dels seus camarades del POUM i els seus amics de Moscou. La resistència de Nin va desbaratar els plans dels organitzadors de la repressió contra el POUM. Nin se’ls va morir entre les mans i sense ell, el Procés per espionatge que s’hauria de celebrar el 1938 contra el POUM, no podria desenvolupar-se tal com ells volien. Al no aconseguir la incriminació i haver estat reduït a un nyap per las tortures sofertes; els seus botxins el van assassinar i el van fer desaparèixer enterrant-lo a les rodalies d’Alcalà d’Henares, inventant-se a continuació una truculenta història, que van intentar fer creure, de que havia estat alliberat per un escamot de la Gestapo.

Per justificar aquests actes i la desaparició de Nin, la premsa stalinista va llençar una campanya de intoxicació presentant els dirigents del POUM como “espies” i “agents de Franco”. Els joves de la JCI pintaven a les parets de Barcelona: “Gobierno Negrín: ¿Dónde está Nin?” al que els stalinistes responien: “En Salamanca o en Berlín”.

Del paper infame que el PCE i el PSUC van tenir en aquells fets, després de l’obertura dels arxius soviètics; es constata que tant Dolores Ibarruri “La Pasionària”, com Jesús Hernández, José Díaz i, en general, las direccions del PCE i del PSUC no pintaven res. Eren simples titelles en mans dels assessors de la Komintern a Espanya; Erno Gerö “Pedro”, l’argentí Victorio Codovila, el búlgar Stepanov o el futur secretari general del PCI Palmiro Togliatti, entre d’altres.

Els militants del POUM organitzats en la clandestinitat van iniciar una campanya per exigir explicacions públiques sobre la desaparició de Nin, la llibertat dels dirigents detinguts i el retorn a la legalitat del partit. Van trobar ressò en la denúncia de la repressió en alguns periòdics anarquistes i socialistes, però eren impotents davant el poder que la GPU tenia dins l’aparell estatal republicà.

El 8 d’agost de 1937, a pesar de la controvèrsia política que havia envoltat les seves relacions, sobre tot després de la fundació del POUM al setembre de 1935; Trotsky va publicar una declaració a Mèxic, respecte a l’assassinat d’Andreu Nin, en la que deia: "Nin era un veterà i incorruptible revolucionari. Defenia els interessos del poble espanyol i combatia els agents de la burocràcia soviètica (...) Es va esforçar por defensar la independència del proletariat espanyol, contra les maquinacions burocràtiques del grupet al poder a Moscou. Va refusar col·laborar amb la GPU para arruïnar els interessos del proletariat espanyol. Aquest va ser el seu únic crim. I el va pagar amb la seva vida".

Segons Wilebaldo Solano, secretari general de la JCI en l’època i actual president de la Fundación Andreu Nin: “El to d’aquesta declaració ens fa suposar que (Trotsky) deuria lamentar l’absència d’un diàleg eficaç amb Nin i la falta d’una cooperació amb el POUM, un partit que combatia a España per la veritat sobre l’stalinisme i pels que morien a l’URSS defensant els principis fonamentals del socialisme enfront a Stalin. Trotsky va dir en diverses ocasions que Nin era "el seu amic" i això tenia molt valor per ell,encara que no sempre va ser just amb els seus veritables amics i camarades. Tots els homes -i sobretot els més eminents- tenen les seves passions i les seves febleses”. Afegeix Solano: “Trotsky havia signat que el POUM era el partit més honest d’Espanya”.