La gossera de la vergonya

Imatge d'un dels mòduls

Fa més o menys un any vam llegir, en alguns dels mitjans de comunicació comarcals, la notícia de la queixa d’una organització en defensa dels animals sobre el deplorable estat de la gossera municipal. El aleshores responsable de la regidoria de Medi Ambient, el senyor Francesc Caralt (en aquella època encara membre del PP) va dir que ho solucionarien.

S’ha de matisar que aquestes instal·lacions municipals no són ben bé una gossera. Encara que la Llei 22/2003 de Protecció dels animals diu que els Ajuntaments han de disposar d’instal·lacions de recollida d’animals abandonats o perduts adequades i amb capacitat suficient per al municipi, també contempla la possibilitat de signar convenis perquè aquest servei el realitzin entitats supramunicipals. En el cas de la nostra vila l’Ajuntament del Vendrell té un conveni signat amb el centre de recuperació d’animals de companyia L’Última Llar de Riudoms (Tarragona). Així doncs, la funció d’aquestes instal·lacions de l’Ajuntament és la d’acollir els animals abandonats o perduts durant uns dies, des del moment de la seva recollida fins el dia d’entrega al centre tarragoní.

Fa uns dies membres d’Alternativa Vendrellenca vam decidir apropar-nos a aquestes instal·lacions per comprovar in situ el seu estat després de rebre la petició d’algunes persones. El lloc exacte on es guarden els animals es troba al Polígon de la Cometa, a una nau que segons tenim entès pertany a l’Ajuntament. La nau té un pati exterior i just enganxat a una de les parets hi ha un sostre d’uralita sota el que es troba la gàbia on estan tancats els gossos. I la veritat sigui dita, el panorama és desolador.

Per començar ens trobem amb un pati, i el seu voltant, transformat en un abocador de runes, escombraries i brutícia... com es pot permetre que un Ajuntament que obliga als propietaris a tenir nets els seus solars, en tingui un de propietat municipal en aquestes condicions?

Dues fotografies que il·lustren el grau de deixadesa i brutícia de les instal·lacions

Després ens portem la sorpresa de que podem accedir al pati on es troben els animals sense haver de saltar ni tant sols una tanca, sinó que per un dels costats és pot accedir caminant plàcidament. S’ha de remarcar que és responsabilitat de l’Ajuntament tenir cura de la salut dels animals i el fet d’estar en un lloc accessible per tothom fa que sigui un perill per la seva integritat física, ja que els fan un objectiu fàcil de possibles accions malintencionades.

Per acabar parlarem dels animals en sí. El lloc on es troben és una gàbia metàl·lica, envoltada de runa, dividida en diferents mòduls d’espai no gaire gran. En el moment en que nosaltres hi vam anar, que era un dissabte, hi havia un gos per mòdul però el que era penós era l’estat higiènic de la instal·lació ja que la neteja brillava per la seva absència. Els espais estaven plens de les deposicions dels animals i, per la quantitat que n’hi havia donava la sensació que feia dos o tres dies que no es netejaven. Hi havia un tros de fusta, que suposem que són perquè els gossos s’estirin, encara que no li trobem la lògica... i a més a més, l’aigua que els animals tenien per veure no creiem que estigués en les millors condicions.

Muntanyes de runa al voltant de la gàbia

La Llei de Protecció dels animals també diu que el personal que treballi en els centres de recollida d’animals de companyia que acompleixin tasques de recollida o manipulació d’aquests animals ha d’haver fet un curs de cuidador o cuidadora d’animals. Per les informacions que hem pogut aconseguir, tenim dubtes que la persona que s’encarrega de tenir cura dels animals hagi fet aquest curs, encara que no ho hem pogut saber del cert.

Així doncs des d’Alternativa Vendrellenca demanem que de forma immediata es procedeixi a subsanar totes aquestes deficiències que pateixen aquestes instal·lacions i que es dediquin els esforços necessaris per garantir la seguretat, salut i higiene dels animals.

També demanem que, tingui o no el curs de cuidador d’animals, es destitueixi i substitueixi la persona que actualment es fa càrrec dels manteniment dels animals ja que una vegada darrera l’altra ha demostrat que no està capacitada per dur a terme aquesta feina.

Volem advertir a l’Ajuntament que, encara que els animals no puguin ni parlar, ni votar, ni queixar-se, som moltes les persones que ens els estimem i que sí que ho podem fer i poden estar segurs que des d’Alternativa Vendrellenca no deixarem adormir aquesta problemàtica i que pensem estar-hi a sobre.

Un comentari pendent

Una imatge de la postal i del sobre en que es va enviar

Hi ha un tema del que volíem parlar però han passat les setmanes i encara no n’havíem fet esment. El passat nadal els companys del Col·lectiu la Trinxera van rebre una carta amb una felicitació pel 2008 que enviava el PSC, suposem que són les típiques que envien a totes les entitats de la vila per tal de quedar bé. La qüestió és que el sobre en que es va enviar la felicitació era un sobre amb l’escut de l’Ajuntament del Vendrell, dels que es fan servir al Consistori... i aquí comença el nostre dubte existencial! El sobre no porta segell amb la qual cosa comencem a pensar que s’han tramès des de l’Ajuntament i com és obvi, a cost de tots els vendrellencs i vendrellenques. A més a més ens assalta un altre dubte: el PSC ha fet totes aquests postals pagant de la seva butxaca o ha pagat també l’Ajuntament? Sigui com sigui, encara que el PSC hagi pagat el cost de les postals, estem farts que els partits polítics tradicionals facin servir la caixa i la logística de l’Ajuntament del Vendrell, que les facin a càrrec dels pressupostos del seu partit i la seva logística.

En aquest sentit us anunciem que entrarem un escrit al registre del Consistori per intentar que algú ens doni les explicacions pertinents, explicacions que no dubteu que us farem arribar.

Valoració del Ple del 14 de febrer de 2008

Dijous de la setmana passada es va realitzar sessió plenària de l’Ajuntament del Vendrell a la que un cop més vam assistir. Dels temes que van entrar a votació en volem destacar tres:

- El primer és l’aprovació per unanimitat del Pla d’Obres de la Xarxa d’Abastament d’Aigua i Sanejament. Aquest pla d’inversions correspon al termini 2008-2011 i segons es va raonar durant el ple, serviria per la construcció de noves infraestructures i la millora i adequació d’altres existents. Esperem que aquest pla serveixi per solucionar i arranjar moltes de les mancances que en aquest sentit pateixen els barris marítims, Sant Vicenç de Caders i les nostres urbanitzacions. Només el temps ho dirà.

- El segon punt que volem destacar va ser l’aprovació d’una modificació de crèdit per fer front, entre d’altres, a l’esmentat Pla d’Obres de la Xarxa d’Abastament d’Aigua i Sanejament. Volem destacar aquest punt perquè un cop més vam assistir a una discrepància entre l’equip de govern (CiU, PP i PxC) i el PSC en matèria de pressupostos. En aquest cas el senyor Pascual, en representació socialista, deia que hi havia una duplicitat d’ingressos amb la nova modificació ja que uns 8.000 € que s’incloïen del cànon de l’aigua ja havien estat inclosos a la versió inicial dels pressupostos i que, per tant, s’estaven comptabilitzant dues vegades. El senyor Joan Maria Diu, regidor d’hisenda, va negar aquest aspecte i va assegurar que aquests 8.000 € no havien estat inclòs anteriorment. De tot això en traíem una conclusió, que al final els únics que no sabem la veritat som els ciutadans i ciutadanes del Vendrell, els que no tenim accés a la informació real, i em d’assistir un cop més como cadascú diu una cosa diferent. En definitiva, continuem com sempre sense poder refiar-nos ni dels uns ni dels altres.

- La tercera i última que volem destacar va ser la moció que va presentar PxC sol·licitant a la Generalitat que El Vendrell fos inclosa en la prova pilot dels Centres educatius per immigrants. Volem destacar aquest punt ja que un cop més vam assistir a una altre classe magistral de demagògia impartida pel senyor August Armengol. Un altre cop més el senyor Armengol culpar de tots els mals del món als nens i nenes d’origen immigrant dient que “hi ha hagut una degradació al nivell educatiu degut a l’allau d’immigració que hi ha hagut”. Només dir-li al senyor Armengol, i diem senyor per anomenar-lo d’alguna manera, que els nens i nenes sigui quin sigui el seu origen són les catalanes i catalans del futur i que és molt greu fer demagògia amb nens i nenes. En aquest cas el punt no es va arribar a passar a votació i va quedar posposat fins a ser debatut a la propera sessió del Consell Escolar. Des d’Alternativa Vendrellenca esperem que si es torna a passar a votació en ple totes les forces amb representació a l’Ajuntament hi votin en contra.

Vida i dignitat pels animals

Aquest dissabte 23 de febrer de 2008 està organitzada una manifestació per reclamar a les Administracions el compliment de la Llei de Protecció dels Animals. Sota el lema “VIDA I DIGNITAT PELS ANIMALS. Administracions, feu complir la llei” la manifestació començarà a les 12 h des de la Plaça Catalunya de Barcelona i passarà pel carrer Fontanella, la Via Laietana, el carrer Jaume I i acabarà a la Plaça Sant Jaume.

A continuació us deixem la transcripció del manifest:

MANIFEST DE LES PROTECTORES D´ANIMALS DE CATALUNYA

Les entitats protectores de Catalunya ens hem unit per presentar aquest manifest i expressar el nostre profund descontent per la gestió que fan els ens públics en relació a la protecció dels animals de companyia. La incapacitat de l’administració catalana a l’hora d’aplicar la llei i de fer-la complir a qui correspongui és cada dia més evident. Exigim per tant que es compleixi escrupolosament la Llei de Protecció dels Animals 22/2003 promulgada ja fa més de 4 anys; exigim que s’adoptin un seguit de mesures, algunes ja previstes en la pròpia llei, per assolir l’objectiu de què la protecció dels animals sigui una realitat en el nostre país i no, com fins ara, un somni llunyà i irrealitzable.

L’1 de gener de l’any 2007 va entrar en vigor l’article 11.1 de la Llei de Protecció dels Animals 22/2003 referent a la prohibició d’aplicar l’eutanàsia als animals de companyia abandonats o bé perduts i no recuperats. Quan va arribar aquest dia, l’única mesura de la Generalitat va ser concedir una moratòria d’un any als ajuntaments que ho van demanar, suposadament per donar-los temps a fi de poder emprendre alguna acció que els permetés gestionar legalment el problema. Passat aquest any ens trobem en la mateixa situació: s’ha concedit una nova moratòria d’un any més (ja sumem dos). Tanmateix, el més greu i preocupant és la situació dels ajuntaments que ni demanen la pròrroga ni tenen previst engegar cap iniciativa en aquest sentit.

Davant d’aquesta situació tan alarmant, volem preguntar: Fins quan durarà tot això? Fins quan els responsables es desentendran d’aquest problema tan greu?

A tall d’exemple, podem mencionar algunes de les tasques urgents que encara té pendents l’administració i que esdevenen imprescindibles si volem parlar amb propietat de protecció animal:

- Elaboració del reglament: Al juliol del 2004 havia d’estar preparat el reglament al que fan referència molts articles de la Llei i que no es poden aplicar sense la seva existència. Som al febrer del 2008 i aquest reglament encara no està fet.

- Cens municipal d’animals: Per saber la magnitud exacta de tota la problemàtica que envolta la protecció animal i prendre les mesures que calguin hem de saber el nombre exacte d’animals que viuen a Catalunya. Per llei, elaborar el cens és competència dels ajuntaments, però a hores d’ara són minoria els que disposen de les eines bàsiques per desenvolupar-lo i encara menys són els que tenen voluntat per fer-ho. Una vegada més, és la Generalitat qui ha d’obligar als ajuntaments a que compleixin la llei.

- Esterilització: Tenint en compte que una gossa en cinc anys pot arribar a parir una cinquantena d’animals, i que aquests seran fèrtils a partir dels 6 mesos de vida, tenim un problema greu de creixement exponencial de la població canina si no s’esterilitza massivament i de forma urgent. El mateix o pitjor passa amb la població felina, ja que molts gats disposen d’una llibertat de moviments que fa més difícil controlar la reproducció. En tot aquest temps no s’ha fet ni una sola campanya de conscienciació adreçada als propietaris ni tan sols s’ha aplicat la llei que marca la prohibició de vendre animals sense esterilitzar.

- Registre d’animals: L’actual registre està en poder de mans privades, amb la qual cosa es pràcticament impossible accedir a la informació imprescindible per moltes protectores d´animals, ens municipals i fins i tot la pròpia Administració. La Generalitat va prometre tenir el control real de la base de dades i tampoc no ho ha complert.
- Centres d’acollida: Crear una autèntica xarxa a tot Catalunya de centres d’acollida pels animals abandonats o perduts és encara una assignatura pendent, ja que moltes zones del nostre país encara no saben què significa protegir els animals.

- Recollida d’animals: És també competència dels ajuntaments donar un servei de recollida i atenció als animals perduts i/o abandonats. Són pocs els que ho fan d’una manera seriosa i amb visió proteccionista.

- Inspecció i control: No disposem actualment de cap cos policial capacitat i format per inspeccionar i controlar que la legislació vigent s’apliqui a tot Catalunya.

- Sancions: El mateix succeeix en matèria sancionadora. Es inútil denunciar qualsevol infracció si la resposta per part de l’Administració és nul·la ja que no disposa de personal qualificat i especialitzat per portar endavant una autèntica política que persegueixi i castigui convenientment qualsevol tipus d’infracció. Així, maltractaments, abandonaments, cria o transacció il·legal queden impunes per més denúncies que s’interposin.

Els polítics catalans presumeixen de fer lleis proteccionistes però no estan disposats a complir-les. Per tant, exigim que es facin efectives ja tots els aspectes contemplats a la normativa i poder dir d’una vegada per totes que som un país civilitzat que respecta i protegeix la vida i la dignitat dels seus animals.

Fins ara hem estat les entitats proteccionistes les que, sense cap tipus d’ajut, ens hem vist obligats a intentar pal·liar tots els problemes. És hora, doncs, que l’Administració s’impliqui de forma real i efectiva assumint la seva responsabilitat per tal de protegir la vida dels altres éssers vius que conviuen amb nosaltres. Els nostres animals no es mereixen menys; per la nostra banda, nosaltres no estem disposats a tolerar ni més excuses, ni més moratòries ni més pròrrogues.

No són temps de votar, són temps de lluitar!

El pròxim 9 de març estem cridats a les urnes en unes eleccions que se suposen representatives i que estan venint precedides per una campanya electoral de les més vergonyoses que s’han vist. Els candidats dels dos principals partits han iniciat una carrera demagògica i delirant per veure qui es més dur amb els immigrants (que casualment no poden votar), qui és més repressiu i intransigent amb l’esquerra abertzale (a la qual no la deixen votar) i qui és capaç d’arribar a quotes més altes de populisme, prometent coses que desprès no estaran pas disposats a complir. La resta de formacions politiques o comparteixen aquest discurs o no se’n desmarquen de forma contundent. Mentrestant la ciutadania progressista, i molt especialment els joves, estem cada cop més farts i desencantats amb les formes d’aquesta farsa que ja fa massa temps que dura. Els nostres avis i àvies van lluitar per una democràcia plena i per una societat millor, però dubto que lluitessin per aconseguir el panorama actual. Molts ens abstindrem o votarem nul aquesta vegada, alguns per primer cop. És especialment greu que persones que ens preocupem per la nostra societat i volem millorar-la arribem a aquesta conclusió.

Tot i així, mentre es va desenvolupant aquest circ, molts sectors socials no resten a casa seva. El dia 14 hi va haver una vaga de professors i alumnes contra una llei que converteix l’educació en una mercaderia i culpabilitza els professors i la comunitat educativa del fracàs escolar. Aquesta llei no s’ha discutit ni negociat amb els professors i ara volen que l’acceptin. Els conductors de autobusos de Bcn segueixen la seva lluita i faran vaga la setmana abans de les eleccions, reclamant dos dies de descans per poder fer millor la seva feina, i els metges també estan protestant aquest dies per l’excés de visites diàries que els obliguen a fer. El dia abans de les eleccions és 8 de Març, dia de la dona treballadora, on segurament hi haurà actes al carrer protestant contra la penalització de l’avortament i contra una jerarquia catòlica que ataca els drets de les dones i demana el vot conservador.

Aquí al Penedès seguim oposant-nos, com hem vist aquests dies, contra el projecte del CIM, un projecte que segueix impulsant-se a espatlles de la ciutadania i de la majoria de l’opinió de la gent del territori.

Aquests moviments socials demostren que hi ha gent que lluita i que la lluita és una forma de “fer política”, en aquest cassos, sense el suport dels partits majoritaris i oficials. També demostren la distància abismal entre les formacions politiques de l’esquerra oficial i el carrer. Això no es res nou, fa molts anys que dura. Tot això demostra que la clau última per transformar la societat, de forma més igualitària i justa, recau en les lluites socials al carrer. Creiem que els partits politics d’esquerres continuen sent necessaris, però cal reformar el sistema polític actual, que està basat en la representació, i no en la participació.

Cal recuperar la política per a la ciutadania. Això pot sonar a demagògia però la forma d’aconseguir-ho és des de la lluita i la participació política en els pobles, vil·les i barris. Per aquest motiu cal recuperar la cultura de l’organització de base i de la participació també en política, al igual que existeix en altres àmbits com els culturals.

Som molt conscients que el mode de vida actual no permet gaire espai per a la participació social però no es pot permetre que la política segueixi d’esquenes a la ciutadania. Estem en una època de retrocés democràtic, on les pràctiques autoritàries tornen a estar de moda, enmig de l’ aparent indiferència de gran part de la població. L’única manera de superar-la és apostar per una participació ciutadana i una mobilització constant de cada cop més sectors socials.

Joan Caralt

ALTERNATIVA VENDRELLENCA

Pel dret al vot de les persones d'origen immigrant

Davant les properes Eleccions Generals el Consell de la Joventut de Barcelona i SOS Racisme-Catalunya han impulsat un manifest per reivindicar el dret al vot de les persones immigrades. Des d'Alternativa Vendrellenca ens adherim a la campanya i us adjuntem el manifest que es farà public en un acte reivindicatiu simbòlic que tindrà lloc el proper dia 16 de febrer a les 12 h davant de la Delegació del Govern a Barcelona. Des d'aquí us demanem que en feu la màxima difusió:

"VIVIM, TREBALLEM...PERQUÈ NO VOTEM?" PEL DRET AL VOT DE LES PERSONES IMMIGRADES

El proper 9 de març aproximadament un 10% de la població catalana, i vora el 15% que viu actualment a Barcelona no podrà decidir sobre el seu futur polític. Aquesta xifra posa de manifest una crisi del nostre Estat democràtic i de dret, que permet la discriminació en funció de l’origen de les persones. I això no només ho pateixen aquelles i aquells que no poden votar, sinó també la resta de la ciutadania, ja que aquest apartheid jurídic passa factura en un pla social. Aquest fet esdevé de major rellevància en el cas de Barcelona, quan ens trobem que una quarta part de la població d’entre 15 i 29 anys a la ciutat no disposa de la nacionalitat espanyola.

Hi ha diferents països europeus com Irlanda, Suècia, Dinamarca, Finlàndia Holanda o Islàndia on les experiències de vot per les persones d’origen immigrat ja són una realitat. Mentrestant, aquí obrim la porta a altres fantasmes. D’una banda, el no reconeixement d’aquestes persones com a ciutadans permet que siguin peces d’un joc electoral que les culpabilitza de molts dels problemes socials que tenim. D’altra banda, deixa que el debat sobre el dret al vot s’emmarqui en un clima de por i amenaça a la cohesió social, quan en realitat aquest reconeixement ens permetria avançar en aquests termes.

Durant els darrers anys hem sentit veus que aposten per convenis de reciprocitat, i d’altres que aposten per simplificar els processos de nacionalització. Ambdues propostes permeten aprofundir en la selecció per origen, i deixen escolar-se debats culturalistes i/o neguen possibilitats a les persones que provenen de països sense democràcia.

Tot plegat es dóna en un clima on el recompte de vots, la incertesa d’un nou electorat, així com el temor a les reaccions de l’electorat existent, pesen més que la garantia dels drets. Però no podem permetre que la democràcia estigui condicionada per la por, ja que aquesta només fa que debilitar i retallar drets i llibertats

Per tot plegat, les entitats sotasignants reivindiquem el dret a sufragi per les persones majors de 18 anys independentment del seu origen. Apostem per una ciutadania vinculada a la residència i no a la nacionalitat i demanem:

- Un compromís ferm de totes les forces polítiques perquè a la propera legislatura hi hagi un canvi en l’article 13.2 de la Constitució i es reconegui el sufragi actiu i passiu als residents majors de 18 anys de l’Estat espanyol.

- Que la tasca per avançar en aquesta línia es doni amb el màxim consens polític.

- Un compromís també de fer pedagogia social per fer avançar a la ciutadania en termes de cohesió social i convivència.

És l’hora d’escollir, i els i les joves de Catalunya apostem i convidem al conjunt de la ciutadania, a apostar per la igualtat de drets entre tots i totes!

CiU i el racisme

Arriba la campanya electoral i amb ella les promeses ( que moltes vegades no es compliran) i també el populisme de gran part de la classe política catalana i espanyola.

En aquest cas ens referirem al senyor Duran i LLeida, que amb el seus cartells on afirma “la gent no se’n va del seu país per ganes sinó per gana, però a Catalunya no hi cabem tots” està jugant amb foc.

En primer lloc sembla ser que CIU, com a bon partit de dretes, s’ha apuntat al discurs fàcil de reduir la situació de la immigració a un “no hi cabem tots”, com si això s’hagués donat mai a Catalunya, on en algun altre país del món.

Penso per un moment en tots els refugiats politics que desprès de la guerra civil van haver de marxar cap a França o Amèrica llatina o els immigrants d’altres llocs de l’estat que van vindre a Catalunya durant els 60. Eren circumstàncies molt diferents, però llavors vam ser nosaltres els immigrants i no per gust , certament, però ningú ens va dir “no hi cabeu”, excepte els feixistes i els reaccionaris. Ara doncs, s’imposa l’amnèsia col·lectiva, perquè a certa gent molt poderosa de la nostra societat, propers a Convergència i Unió, veuen l’oportunitat de treure crèdit electoral.

Aquest tipus de discurs fomenta i empara el racisme social i l’exclusió. Amb aquest discurs el senyor Duran i Lleida busca el vot proper a la PxC, que tant d’èxit a tingut, sense anar més lluny, en la nostra vila.

Com sempre la dreta, sigui catalana o espanyola, ofereix por, inseguretat i malestar social durant les eleccions, per dirigir-se a la població com els grans “salvadors” del país. CiU són uns grans especialistes en aquest discurs, que ara utilitzen àmpliament.

És d’esperar que, davant la crisi econòmica que s’apropa aquest discurs serà utilitzat cada cop més per la dreta com a forma de desviar l’atenció de les autèntiques causes d’aquesta: el model de capitalisme neoliberal i especulatiu que domina gran part de la nostra economia i de la món sencer, el qual s’entesta en continuar la nostra classe política. Un dels últims exemples és l’anomenada Llei de l’Habitatge, que a pesar de tot el que s’ha dit, segueix protegint bàsicament el propietari i no el llogater.


Joan Caralt

ALTERNATIVA VENDRELLENCA