Arriba la campanya electoral i amb ella les promeses ( que moltes vegades no es compliran) i també el populisme de gran part de la classe política catalana i espanyola.
En aquest cas ens referirem al senyor Duran i LLeida, que amb el seus cartells on afirma “la gent no se’n va del seu país per ganes sinó per gana, però a Catalunya no hi cabem tots” està jugant amb foc.
En primer lloc sembla ser que CIU, com a bon partit de dretes, s’ha apuntat al discurs fàcil de reduir la situació de la immigració a un “no hi cabem tots”, com si això s’hagués donat mai a Catalunya, on en algun altre país del món.
Penso per un moment en tots els refugiats politics que desprès de la guerra civil van haver de marxar cap a França o Amèrica llatina o els immigrants d’altres llocs de l’estat que van vindre a Catalunya durant els 60. Eren circumstàncies molt diferents, però llavors vam ser nosaltres els immigrants i no per gust , certament, però ningú ens va dir “no hi cabeu”, excepte els feixistes i els reaccionaris. Ara doncs, s’imposa l’amnèsia col·lectiva, perquè a certa gent molt poderosa de la nostra societat, propers a Convergència i Unió, veuen l’oportunitat de treure crèdit electoral.
Aquest tipus de discurs fomenta i empara el racisme social i l’exclusió. Amb aquest discurs el senyor Duran i Lleida busca el vot proper a la PxC, que tant d’èxit a tingut, sense anar més lluny, en la nostra vila.
Com sempre la dreta, sigui catalana o espanyola, ofereix por, inseguretat i malestar social durant les eleccions, per dirigir-se a la població com els grans “salvadors” del país. CiU són uns grans especialistes en aquest discurs, que ara utilitzen àmpliament.
És d’esperar que, davant la crisi econòmica que s’apropa aquest discurs serà utilitzat cada cop més per la dreta com a forma de desviar l’atenció de les autèntiques causes d’aquesta: el model de capitalisme neoliberal i especulatiu que domina gran part de la nostra economia i de la món sencer, el qual s’entesta en continuar la nostra classe política. Un dels últims exemples és l’anomenada Llei de l’Habitatge, que a pesar de tot el que s’ha dit, segueix protegint bàsicament el propietari i no el llogater.
Joan Caralt
En aquest cas ens referirem al senyor Duran i LLeida, que amb el seus cartells on afirma “la gent no se’n va del seu país per ganes sinó per gana, però a Catalunya no hi cabem tots” està jugant amb foc.
En primer lloc sembla ser que CIU, com a bon partit de dretes, s’ha apuntat al discurs fàcil de reduir la situació de la immigració a un “no hi cabem tots”, com si això s’hagués donat mai a Catalunya, on en algun altre país del món.
Penso per un moment en tots els refugiats politics que desprès de la guerra civil van haver de marxar cap a França o Amèrica llatina o els immigrants d’altres llocs de l’estat que van vindre a Catalunya durant els 60. Eren circumstàncies molt diferents, però llavors vam ser nosaltres els immigrants i no per gust , certament, però ningú ens va dir “no hi cabeu”, excepte els feixistes i els reaccionaris. Ara doncs, s’imposa l’amnèsia col·lectiva, perquè a certa gent molt poderosa de la nostra societat, propers a Convergència i Unió, veuen l’oportunitat de treure crèdit electoral.
Aquest tipus de discurs fomenta i empara el racisme social i l’exclusió. Amb aquest discurs el senyor Duran i Lleida busca el vot proper a la PxC, que tant d’èxit a tingut, sense anar més lluny, en la nostra vila.
Com sempre la dreta, sigui catalana o espanyola, ofereix por, inseguretat i malestar social durant les eleccions, per dirigir-se a la població com els grans “salvadors” del país. CiU són uns grans especialistes en aquest discurs, que ara utilitzen àmpliament.
És d’esperar que, davant la crisi econòmica que s’apropa aquest discurs serà utilitzat cada cop més per la dreta com a forma de desviar l’atenció de les autèntiques causes d’aquesta: el model de capitalisme neoliberal i especulatiu que domina gran part de la nostra economia i de la món sencer, el qual s’entesta en continuar la nostra classe política. Un dels últims exemples és l’anomenada Llei de l’Habitatge, que a pesar de tot el que s’ha dit, segueix protegint bàsicament el propietari i no el llogater.
Joan Caralt
ALTERNATIVA VENDRELLENCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada