El pròxim 9 de març estem cridats a les urnes en unes eleccions que se suposen representatives i que estan venint precedides per una campanya electoral de les més vergonyoses que s’han vist. Els candidats dels dos principals partits han iniciat una carrera demagògica i delirant per veure qui es més dur amb els immigrants (que casualment no poden votar), qui és més repressiu i intransigent amb l’esquerra abertzale (a la qual no la deixen votar) i qui és capaç d’arribar a quotes més altes de populisme, prometent coses que desprès no estaran pas disposats a complir. La resta de formacions politiques o comparteixen aquest discurs o no se’n desmarquen de forma contundent. Mentrestant la ciutadania progressista, i molt especialment els joves, estem cada cop més farts i desencantats amb les formes d’aquesta farsa que ja fa massa temps que dura. Els nostres avis i àvies van lluitar per una democràcia plena i per una societat millor, però dubto que lluitessin per aconseguir el panorama actual. Molts ens abstindrem o votarem nul aquesta vegada, alguns per primer cop. És especialment greu que persones que ens preocupem per la nostra societat i volem millorar-la arribem a aquesta conclusió.
Tot i així, mentre es va desenvolupant aquest circ, molts sectors socials no resten a casa seva. El dia 14 hi va haver una vaga de professors i alumnes contra una llei que converteix l’educació en una mercaderia i culpabilitza els professors i la comunitat educativa del fracàs escolar. Aquesta llei no s’ha discutit ni negociat amb els professors i ara volen que l’acceptin. Els conductors de autobusos de Bcn segueixen la seva lluita i faran vaga la setmana abans de les eleccions, reclamant dos dies de descans per poder fer millor la seva feina, i els metges també estan protestant aquest dies per l’excés de visites diàries que els obliguen a fer. El dia abans de les eleccions és 8 de Març, dia de la dona treballadora, on segurament hi haurà actes al carrer protestant contra la penalització de l’avortament i contra una jerarquia catòlica que ataca els drets de les dones i demana el vot conservador.
Aquí al Penedès seguim oposant-nos, com hem vist aquests dies, contra el projecte del CIM, un projecte que segueix impulsant-se a espatlles de la ciutadania i de la majoria de l’opinió de la gent del territori.
Aquests moviments socials demostren que hi ha gent que lluita i que la lluita és una forma de “fer política”, en aquest cassos, sense el suport dels partits majoritaris i oficials. També demostren la distància abismal entre les formacions politiques de l’esquerra oficial i el carrer. Això no es res nou, fa molts anys que dura. Tot això demostra que la clau última per transformar la societat, de forma més igualitària i justa, recau en les lluites socials al carrer. Creiem que els partits politics d’esquerres continuen sent necessaris, però cal reformar el sistema polític actual, que està basat en la representació, i no en la participació.
Cal recuperar la política per a la ciutadania. Això pot sonar a demagògia però la forma d’aconseguir-ho és des de la lluita i la participació política en els pobles, vil·les i barris. Per aquest motiu cal recuperar la cultura de l’organització de base i de la participació també en política, al igual que existeix en altres àmbits com els culturals.
Som molt conscients que el mode de vida actual no permet gaire espai per a la participació social però no es pot permetre que la política segueixi d’esquenes a la ciutadania. Estem en una època de retrocés democràtic, on les pràctiques autoritàries tornen a estar de moda, enmig de l’ aparent indiferència de gran part de la població. L’única manera de superar-la és apostar per una participació ciutadana i una mobilització constant de cada cop més sectors socials.
Joan Caralt
ALTERNATIVA VENDRELLENCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada