Neus Codina Monfort va néixer el dia 5 de febrer de l’any 1987. Va ser la primera filla de la parella formada per: Magda Monfort i Riba, filla de les terres de Castelló i Pere Codina i Sureda, un barceloní amb sang de Vic i Girona. Tots dos bons treballadors, lluitadors pels seus ideals i compromesos culturalment durant tota la vida. Cal esmentar que ell ha estat i continua involucrat en el moviment sindical i la política d’esquerres. El segon fill va arribar al maig del 1989 i no per casualitat duia el mateix nom que el seu pare: Pere.
Es pot dir que la Neus no és d’aquí o d’allà sinó una mica de tot arreu de Catalunya. Per motius laborals el seu primer trasllat va ser de nord a sud, de Sant Cugat del Vallès a l’Ametlla de Mar, just quan tenia 6 anys. Al petit poble de pescadors va passar-hi quatre anys però finalment la família Codina Monfort va llençar l’ancora entremig dels dos pols, a Coma-ruga (el Vendrell), lloc on van començar una nova vida ara ja fa 10 anys.
La vida acadèmica és paral·lela als moviments territorials: la primària la va impartir entre les diferents poblacions ja esmentades i la ESO al col·legi Residència l’Arboç. En aquest moment es va trobar de cara amb la seva primera decisió acadèmica: el batxillerat. El model científic va ser l’escollit i els professors de l’IES Baix Penedès els encarregats de transmetre l’educació corresponent. Després de superar la selectivitat la Neus es va decantar per iniciar una carrera universitària, la carrera de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB) de la qual actualment n’està cursant el segon curs.
L’entorn familiar com l’entorn social van provocar en la Neus una evolució interior. Ja des de petita ha participat en colònies i campaments i al arribar al Vendrell va començar a formar part de l’agrupament escolta laic Tant Com Puc. El fet d’entrar en aquest agrupament va suposar un mètode de integració i contacte amb el jovent de la població, però això només era el principi. No n’hi havia prou en conèixer gent, la Neus s’havia fet amb uns ideals, una opinió que necessitava ser expressada i materialitzada, va ser en aquest moment quan es va deixar caure per l’Ateneu Independentista la Trinxera. Un lloc des d’on, de forma assembleària, podia posar el seu gra de sorra per lluitar per petites grans coses. La Neus sempre ha considerat que la cultura i la llengua d’un territori son com unes ulleres úniques des d’on veure el món i per això s’ha de lluitar per preservar-ho. Organització d’actes, de Correllengües, de concerts, recopilació de llibres i contrainformació, manifestacions, projectes a favor de la dona...han estat els instruments per desenvolupar la tasca.
A nivell cultural l’any 2005 un grup de gent de diferents edats, ella inclosa, van ajuntar esforços per la recuperació del Ball de les gitanes del Vendrell, allò que al principi va començar com una proposta a l’institut va acabar sent una realitat a la Festa Major del poble. La Neus va ser des de que va sorgir la necessitat la cap de colla del ball i al 2006 va acceptar ser la representant de les gitanes a la junta directiva de la nova associació l’Embarcada. Encara continua exercint les dues tasques simultàniament.
A part, aquest any 2007 cada dissabte al matí té una cita amb el grup de les formiguetes de l’esplai Xaloc. Fer de monitora era un objectiu pendent des de feia alguns anys i aconseguir-ho ha estat i és motiu de molta satisfacció.
Però l’oportunitat de canviar les coses, almenys al municipi, tenia molt clar que era mitjançant la política. Per aquest motiu va decidir involucrar-se, junt amb cinc companys, en la formació del partit polític Alternativa Vendrellenca (ALVEN). Alternativa Vendrellenca és l’oportunitat de canviar la forma de fer política d’aquest Vendrell que està resultant cada vegada més incòmode per als seus ciutadans. Un altre Vendrell és possible i una alternativa es presenta amb ganes de fer-ho realitat, noves propostes i nous objectius, el primer: treure representació en les properes eleccions del 27 de maig.
