29 de juny 2007
28 de juny 2007
28 de juny: dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual
22 de juny 2007
Homenatge a Andreu Nin al Palau de la Virreina
Wilebaldo Solano durant la seva intervencióUnes 150 persones van acudir el passat dissabte 16 de juny, al Palau de la Virreina de Barcelona, convocats per la Fundació Andreu Nin. El motiu de la convocatòria va ser la commemoració dels assassinats d’Andreu Nin, Secretari General del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i de Camilo Berneri, militant anarquista italià, fa 70 anys.
El lloc on es va celebrar tan emotiu acte no va ser escollit a l’atzar, tal i com va explicar Wilebaldo Solano. Al Palau de la Virreina va ser l’últim lloc on es va veure amb vida al dirigent del POUM just després de ser detingut i poc abans que desaparegués i fos assassinat per agents de la GPU dins de la policia republicana.
Andreu Nin (El Vendrell 1892 – Alcalà de Henares, 1937) va ser moltes coses al llarg de la seva vida, però fonamentalment va ser un revolucionari internacionalista. Poder el revolucionari internacionalista català més important de la seva època.
Durant el esdevenir de l’acte varis acadèmics van parlar sobre la figura d’Andreu Nin i Camilo Berneri i l’actriu Carme Sensa va llegir un manifest. L’homenatge a aquests dos lluitadors de la classe obrera també va comptar amb la participació del veterà militant anarquista Abel Paz i de l’històric dirigent del POUM Wilebaldo Solano. A l’homenatge només va mancar una cosa: els mitjans de comunicació. Cap es va acostar...i això que quan interessa busquen catalans a sota de les pedres.
A continuació us deixem la intervenció que Wilebaldo Solano va fer en aquest acte:
“Nunca olvidaré aquel 16 de junio de 1937. Para muchos fue, sin duda, un día más en la Barcelona herida por la guerra y las consecuencias de las jornadas de mayo. Pero para Andreu Nin y sus camaradas de lucha fue una jornada dramática, que ha entrado como tal en la historia de España y del socialismo internacional. Desde las jornadas de mayo, el POUM había adoptado medidas especiales para protegerse de una posible represión. El comité ejecutivo ya no se reunía en el local central del partido. Lo hacía en otros lugares y, con frecuencia, en una discreta sala del palacio de la Virreina.
La reunión del 16 de junio comenzó hacia las 10 de la mañana bajo la presidencia de Andreu Nin. Estaban presentes Pedro Bonet, Juan Andrade, Jordi Arquer, Julián Gorkin, Gironella, Narcis Molins i Fábrega y el autor de estas líneas. Josep Rovira, jefe de la 29ª División, se encontraba en el frente de Aragón. Después de un profundo análisis de la situación política y de la evolución de la lucha militar iniciado por Nin, se manifestaron fuertes inquietudes ante el viraje político que había supuesto la reciente caída de Largo Caballero. Los tres problemas más apremiantes podían resumirse así: la defensa de nuestra prensa, los últimos preparativos del congreso del POUM, que tenía que inagurarse el 19 de junio, tres días después, en el Teatro Poliorama, y la preparación de una importante conferencia internacional de partidos comunistas y socialistas independientes.
Nuestro diario, La Batalla, estaba suspendido; y su director, Julián Gorkin, tenía que comparecer ante un tribunal popular el día 18. La decisión fue que Gorkin se presentara ante el tribunal para defender al partido contra las calumnias estalinistas y convertirse en un verdadero acusador. En Barcelona las cosas no podían desarrollarse como en Moscú.
A este propósito, vale la pena recordar que, desde hacía tres semanas, Juventud Comunista, semanario de nuestra organización juvenil, se publicaba con una paginación más importante que de ordinario y con artículos de los principales dirigentes del partido. para el número que tenía que salir justamente el día 16, Nin me había entregado el día antes un artículo suyo, que fue ¡su último artículo!
La reunión del comité ejecutivo del POUM -que iba a ser también la última presidida por Nin- se terminó hacia la una de la tarde. Nin, Bonet y otros compañeros se dirigieron a la sede del partido, frente al Poliorama, donde solían aparecer de vez en cuando para afirmar su presencia efectiva en aquellos días inseguros, pues habían comenzado las desapariciones. Nadie quería dar la impresión de esconderse. Como se sabe, Nin fue advertido de que iban a detenerle. Pero tuvo una reacción de orgullo y dijo: "No se atreveran". Él, naturalmente, pensaba en las autoridades legales. No imaginaba la posibilidad de que los agentes de la policía de Stalin pudieran dar un golpe pasando por encima del gobierno de la República y del Consell de la Generalitat, con la colaboración de algunos dirigentes del PCE y del PSUC. Yo me enteré de la detención de Nin pocos minutos después, en el local de la Juventud Comunista Ibérica, situado en lo alto del Paseo de Gracia, donde, con otros compañeros, estaba preparando la salida del número especial de Juventud Comunista.
Inmediatamente, sobre la base de las pruebas de imprenta que ya poseíamos, rehicimos la primera página de Juventud Comunista, denunciando a siete columnas la detención de Nin. Luego, salimos para la imprenta de Baños Nuevos, donde tratamos de introducir las modificaciones de maqueta que se imponían y sacar enseguida el periódico. Vimos las formas al pie de la rotativa y, cuando nos aprestábamos a organizar la difusión en masa del semanario por las calles de Barcelona, se presentó la policía. Algunos de nosotros escapamos a la detención, gracias a la ayuda de los obreros de la imprenta, que nos previnieron a tiempo.
Salimos de la imprenta de Baños Nuevos hacia las seis de la tarde, ebrios de furor, pero decididos a organizar por todos los medios la defensa de Nin y de los demás compañeros detenidos. El comité ejecutivo de la Juventud Comunista Ibérica se reunió rápidamente para movilizar a la organización. Aseguramos enseguida el enlace con el comité de Barcelona y con los compañeros del comité ejecutivo del POUM que no habían sido detenidos, Molins i Fábrega y Gironella en particular.
Era un 16 de junio. En Barcelona lucía un sol espléndido y el azul del cielo era realmente maravilloso. Lejos, en los parapetos de los frentes de Aragón, de Levante y de Andalucía, y en las propias trincheras de la Moncloa, militantes del POUM y de la JCI luchaban y morían mientras sus dirigentes eran calumniados, detenidos y, pronto, hasta asesinados. Al día siguiente, en las calles de Barcelona, las gentes leían asombradas en los muros: "¿Dónde está Nin?". La prensa, sometida a la censura, no dijo nada hasta el día 22.
Wilebaldo Solano”
Més informació a http://www.fundanin.org/.
20 de juny 2007
SÍ a la convivència i la diversitat; NO a la xenofòbia
Malgrat que el senyor Armengol es va passejar, abans d’entrar a l’Ajuntament, per davant dels concentrats amb un caràcter provocador, la gent va mantenir un escrupulós silenci. També s’ha de comentar que el senyor Armengol, dies abans de la concentració, va intentar que la concentració no es pogués dur a terme. Ho va fer presentant un recurs davant la Junta Electoral de Zona on la PxC deia que era una manifestació de “grups anarquistes i d’extrema esquerra” que pretenien impedir que els quatre regidors de PxC poguessin prendre possessió dels seus càrrecs de regidor. Un cop més el senyor Armengol va mentir per aconseguir el seu objectiu (evitar la concentració) però aquest cop no se l’ha cregut ningú i la Junta Electoral va desestimar el recurs.
L’objectiu pròxim és el d’aconseguir formar una plataforma cívica, on hi hagin les entitats, col·lectius, organitzacions, sindicats, partits i persones a títol individual, per tal de fer polítiques per afavorir la integració dels nouvinguts. En aquest sentit d’aquí un o dos mesos es farà una reunió, a la qual ja està confirmada l’assistència la gent de SOS Racisme, on es començarà a treballar.
13 de juny 2007
El Vendrell per la convivència
També es va decidir que un cop passi el dia 16 es treballarà per aconseguir fer una plataforma cívica, de la que haurien de formar part sindicats, entitats, organitzacions, partits i persones a títol personal, per tal de treballar en polítiques que afavoreixin en la integració dels nouvinguts.
El manifest que es va acordar és el següent:
Malauradament, un sector de la població del Vendrell, potser influenciada per enganys, potser per altres motius, va escollir un partit polític que considerem que fa una demagògia intolerable. Acceptem el fet que aquest sector de població hagi fet ús del seu dret constitucional a escollir els seus representants però, no ens poden demanar que acceptem les idees xenòfobes i discriminatòries d’aquest partit, no ens poden demanar que guardem silenci i deixem impassius que aquest discurs arreli en la ciutadania del Vendrell.
Catalunya i, per suposat, també El Vendrell, sempre ha estat un poble d’acollida, un lloc on els immigrants de tot arreu d’Espanya i altres llocs del món han trobat una feina, una casa, una família,... Qui no té arrels a altres pobles o ciutats?
Marroquins, equatorians, xecs, americans, alemanys, espanyols, catalans,..., tots som membres d’aquest món, d’aquesta societat. Molts han vingut a aquesta terra perquè no tenien per menjar al seu poble, perquè no trobaven feina. D’altres no veien un futur digne per a la família, o han hagut de fugir de guerres inhumanes. Alguns van venir de vacances i en veure el nostre sol, el nostre mar i muntanyes i les nostres vinyes es van enamorar d’aquesta meravellosa terra i van decidir quedar-s’hi a viure. Què més dóna d’aquí o d’allà si podem conviure junts?, què més dóna si podem créixer, aprendre i ser millors persones?, si podem ajudar a aquell qui ho necessita?
No volem ser racistes, no volem ser xenòfobs, no volem discriminacions de cap tipus i, sobretot, volem un Vendrell acollidor, un Vendrell per a totes i tots, que pugui atendre les necessitats de cada un dels seus ciutadans i on tothom pugui sentir que aquesta vila és casa seva.
Com a membres de la ciutadania del Vendrell i d’altres municipis de Catalunya, fem una crida a la responsabilitat i a la coherència. Que governi qui governi, sigui del color que sigui, no deixi que un partit que discrimina a la gent pel seu origen, pel color de la seva pell o per la seva religió, que practica el populisme més absurd i que fa una campanya basada en mentides, arribi a tenir rellevància en el govern de la nostra vila."
12 de juny 2007
Festa del Comerç just i de la Banca ètica
El comerç just és una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països rics del Nord i els països pobres del Sud del planeta. El Comerç Just té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional i es basa en els següents principis:
• Preu just que cobreix el cost de producció dels articles
• Retribució digna pel treball
• Respecte pels drets humans i laboral
• Eradicació de l’explotació infantil
• Beneficis socials per a les comunitats productores
• Respecte pel medi ambient
La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals. És una altra forma d’estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb els beneficis econòmics. Comptes d’estalvi, fons d’inversió o dipòsits a termini que pretenen l’ús ètic dels diners i aposten per empreses responsables des del punt de vista social i ambiental. La banca ètica implica les persones i la seva capacitat d’estalvi en projectes que busquen el desenvolupament, la redistribució de la riquesa i la protecció del medi ambient a qualsevol lloc del planeta. Tenen la transparència com a principi fonamental.
Els actes d’aquest cap de setmana es realitzaran a la plaça Vella i seran els següents:
Divendres 15 de juny de 2007
10h-13.30h – “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just
17h-20.30h - “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just
19h – Dinàmiques de sensibilització i formació per a joves
20.30h – Concert jove pel comerç just amb els grups Ekinoa i Kill me later
Dissabte 16 de juny de 2007
10h-13.30h – “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just
11h- 13h – “Juguem pel comerç just”, ludoteca a l’aire lliure per a infants
Dinàmiques per petits i grans “Enreda’t pel comerç just” i “Netegem la roba d’injustícies”
17h-20.30h - “Un cafè ben pensat”, botiga de comerç just
18h- “Música pel comerç just”, actuació d’alumnes de l’escola municipal de música
18.30h – Berenar popular amb pa i crema de cacau de comerç just
19.30h- “Música pel comerç just”, amb el Ço del botafoc
08 de juny 2007
Unitat contra la PxC
Alfredo Valdivieso (EUiA) i Rubén Suan (ALVEN) en un moment de la roda de premsaQue quedi clar que acceptem els resultats ja que els quatre regidors van ser escollits democràticament però entenem que dels 2000 votants molts no sabien quina és la veritable Plataforma per Catalunya, és a dir, l’extrema dreta.
Considerem que part dels seus vots han sigut un vot de càstig als partits majoritaris, que porten vuits lluitant els uns contra els altres en lloc de solucionant els problemes reals de la gent. Aquesta despreocupació ha provocat un elevat descontent entre la població que es visualitza en gairebé un 50% d’abstenció i ha permès un terreny idoni perquè el senyor Armengol pugui vendre la seva demagògia.
És per això que vam decidir fer aquesta roda de premsa conjunta perquè creiem que, ara més que mai, és necessària la unitat dels partits d’esquerres per plantar cara a l’extrema dreta que s’amaga sota PxC. En aquest sentit també hem tingut contactes amb la gent d’altres partits, i estem convençuts que en els propers dies també s’afegiran a aquest front comú. Creiem que és el moment de deixar de banda les diferències polítiques entre els diversos partits i pensar únicament en el nostre municipi.
A més a més, si fa quatre anys es deia que la millor arma contra aquesta gent era la indiferència i que al mobilitzar-nos només els hi donàvem publicitat, creiem que el fet de que hagin passat d’un a quatre regidors demostra que la indiferència no serveix per res. Pensem que és necessària fer un confrontació d’idees i fer veure a la gent quina és la veritable PxC, per això treballarem per rebatre aquestes idees amb arguments i propostes.
Des d’aquí demanem a tots els partits que han obtingut representació a l’Ajuntament, que aïllin a la PxC i que no permetin que tinguin cap tipus de poder decisiu. Entre tots i totes no hem de permetre que estiguin al govern i podem assegurar que també vigilarem que no hi hagin “pactes subterranis”. També demanem al senyor Benet Jané que digui clarament i públicament que no pactarà amb la PxC i des d’aquí l’avisem que, en cas que decideixi pactar amb ells, organitzarem mobilitzacions de protesta durant tota la legislatura.
També volem aprofitar aquest acte per convocar públicament a una concentració de rebuig cap a la PxC pel proper dissabte 16 de juny. Aquesta concentració es realitzarà a la plaça Vella, aprofitant que es realitza el ple de constitució del consistori, i serà un acte de dol. Serà un acte de dol perquè creiem que és el sentiment majoritari que hi ha ara mateix entre els ciutadans i ciutadanes del nostre poble. Per això fem una crida a partits, sindicats, entitats de la vila i als vendrellencs i vendrellenques en general, a que es el proper dia 16 es mobilitzin i vinguin vestits de negre a la concentració. Creiem que és important deixar de banda les diferències ideològiques i demostrar a tothom que el Vendrell, majoritàriament, no vol les idees discriminatòries i xenòfobes de la PxC.
Aprofitem per informar que el proper dimarts 12 de juny, a les 20 h, es farà una reunió al Centre cívic l’Estació del Vendrell, per tal que tothom que estigui interessat en participar i organitzar les properes mobilitzacions pugui dir la seva.
Així doncs us animem a mobilitzar-vos i a que el proper 16 de juny vingueu a les 12.15 h (s’ha d’acabar de confirmar l’hora exacta) i vestits de negre per demostrar el vostre rebuig a la PxC.
