Sentència de mort per Sant Vicenç de Calders

El passat 28 de novembre de 2007 es va celebrar un Ple extraordinari de l’Ajuntament del Vendrell. S’havien de votar un parell de punts però el realment important, i la raó per convocar aquest ple extraordinari, era el que feia referència a l’aprovació del pla parcial SUND-10. Aquest nom és el de la nova urbanització que es vol construir a la falda de Sant Vicenç de Calders i el projecte preveu la construcció de 37 habitatges nous i que podria gairebé doblar la població actual.

Com ja us vam informar anteriorment aquest punt ja s’havia votat en un ple anterior però al no obtenir la majoria absoluta de vots favorables, ja que CiU va ser l’única força en donar un vot positiu, el projecte SUND-10 havia quedat aturat.

Des del moment en que ens vam assabentar que l’aprovació d’aquest punt formava part de l’ordre del dia del Ple del dia 28 de novembre, vam tenir clar que CiU havia pactat el vot positiu d’altres partits de l’Ajuntament, ja que no s’arriscaria a presentar la moció un altre cop sinó tenia assegurat que aquesta sortiria endavant. I, efectivament, així va ser. Primer va ser el PP, que després de que l’anterior vegada votés en contra dient que era un projecte que no comptava amb el recolzament dels veïns, va anunciar que votaria si. El Ricard Jovanni va enraonar que el canvi d’opinió era resultat d’haver parlat amb la promotora i veure la documentació del projecte. L’altre grup que va canviar el sentit del seu vot respecte de l’anterior votació va ser el PSC, que va canviar l’abstenció per un si. En aquest cas la raó que van donar va ser que ja havien rebut uns informes i documents que havien demanat per tal de poder tirar endavant el projecte. El resultat final va ser l’aprovació de la urbanització de Sant Vicenç Sud amb els 15 vots a favor de CiU, PSC i PP.

El que un no pot deixar pensar és quines són les veritables raons que han dut al canvi de postura tant de PSC com PP: pacte d’interessos amb els convergents? Algun tipus d’acord amb la promotora? Per desgràcia d’aquests partits polítics es pot esperar qualsevol cosa ja que la confiança que donen és zero.

La postura d’Alternativa Vendrellenca és clara, tal com vam anunciar durant la passada campanya electoral estem en contra d’aquest model de creixement urbanístic totalment descontrolat que està fent perdre la identitat del nostre poble i ens està convertint en una ciutat dormitori. Si continuem amb aquest model de creixement totalment insostenible continuarem amb la pèrdua de qualitat de vida que fa anys que estem patint. La construcció d’aquesta urbanització, en una de les poques zones del terme municipal on l’especulació urbanística encara no havia arribat, serà la sentència de mort de Sant Vicenç de Calders. Primerament perquè trencarà tota la fesomia i identitat del municipi, amb la construcció d’habitatges unifamiliars que res tenen a veure amb el tipus de vivenda que hi ha al poble. La manca de serveis que pateix avui dia Sant Vicenç (clavegueram, electricitat...) es veurà molt més afectada si es dobla la població actual. A més a més, tenim clar que si permetem que es faci aquesta urbanització serà el tret de sortida perquè polítics i promotors pensin en altres futures urbanitzacions a la zona.

Durant aquestes festes tenim la intenció de intentar reunir-nos amb els veïns de Sant Vicenç de Calders, per tal d’escoltar en persona quina és la seva postura i per tal d’explicar la nostra. Aquesta no serà altra que la confrontació frontal i total amb els promotors i l’Ajuntament i que lluitarem per tal que aquesta urbanització no s’arribi a fer mai.

Les llums de nadal

Un dels fets que cada any ens anuncien que les festes nadalenques són a punt d’arribar són les llums de Nadal que adornen els nostres carrers. Aquestes llums que trobem per tot el terme municipal estan formades per milers i milers de bombetes i que, com és obvi, resten enceses bona part de la nit i la matinada. Aquest fet ha de provocar una gran despesa energètica extra que no concorda gens amb les campanyes de sensibilització i estalvi que des de les administracions sempre s’han realitzat.

És en aquest sentit, per tal de fer un estalvi energètic, que des d’ALVEN hem presentat una sol·licitud a l’Ajuntament del nostre poble, demanant que les llums només estiguin enceses unes hores determinades, de 19 h a 22 h. També demanem que de cara a l’any vinent el número de llums que es fiquin a la vila es redueixi considerablement i així com els dies.

Està molt bé que se’ns demani als ciutadans i ciutadanes, que hem de tenir cura en aquest tema, però també els Ajuntaments i administracions han de donar exemple i encapçalar la lluita contra el canvi climàtica.

Moció de condemna a l'agressió a l'Ateneu la Trinxera

Com ja deveu saber, la matinada del diumenge 29 d’octubre de 2007 l’Ateneu Popular la Trinxera, seu del Col·lectiu la Trinxera, va patir un atac per part de membres de grups d’ideologia nazi i feixista.

Davant que aquest tipus d’actes no són un fet aïllat sinó que s’han vingut repetint durant els darrers dos anys, no només contra el Col·lectiu la Trinxera sinó contra les organitzacions d’esquerres del Vendrell i contra el col·lectiu immigrant, hem cregut necessari redactar una moció de condemna.

Com és obvi, al no tenir representació al Ple de l’Ajuntament del Vendrell, no podem presentar directament cap tipus de moció i és per això que, fa un parell de setmanes, vam fer arribar una còpia d’aquesta a cadascú dels grups municipals que considerem, tenen vocació democràtica, per tal que si ho creien convenient la presentessin en nom nostre al proper Ple en que això fos possible.

Els primers que ens van donar resposta va ser el grup municipal del PSC el qual s’ha compromès de presentar la nostra moció al proper ple ordinari. El grup de CiU, mitjançant la seva regidora Marta Tutusaus, també ens han confirmat la seva intenció de presentar-la.

Tot seguit us deixem el text de la moció:

"La nit del 28 al 29 d’octubre de 2007 un grup d’ideologia neonazi va atacar l’Ateneu Popular la Trinxera, seu del Col·lectiu la Trinxera. L’atac va consistir en omplir de pintades de simbologia feixista i nazi (esvàstiques, creus celtes...) i amb amenaces de cremar el local. També van trencar una de les canonades que subministren l’aigua a l’edifici.

Aquest fet no és un acte aïllat sinó que aquest tipus d’atac s’ha vingut repetint en nombroses ocasions, ja sigui contra l’antic local de l’Ateneu, la casa okupada de l’avinguda Països Catalans, o comerços regentats per persones d’origen immigrant. Per tant considerem aquest atac com un acte perpetrat per grupuscles organitzats i que aquest forma part d’una campanya contra els grups d’esquerres de la vila per tal de coaccionar el seu normal funcionament.

A més a més, actes recents que han passat a d’altres punts de Catalunya i l’Estat Espanyol ens recorden de la perillositat d’aquests grups d’extrema dreta: l’agressió a una jove equatoriana en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’assassinat d’un jove de 16 anys a mans d’un simpatitzant del partit xenòfob i d’extrema dreta Democracia Nacional o la crema d’un establiment comercial regentat per vendrellencs d’origen xinès a la carretera de Valls del nostre municipi. Considerem que tot això demostra que no és tracta de “coses de nens” i creiem que no s’ha d’esperar que passi una desgràcia per actuar contra aquests grups organitzats.


Es proposa la següent


MOCIÓ:

- Condemnar l’atac dels grups d’extrema dreta contra l’Ateneu Popular la Trinxera del passat 29 d’octubre de 2007, no com una bretolada sinó, com un atac premeditat i organitzat de guerrilla urbana, que forma part d’una campanya per tal de coaccionar el normal funcionament dels grups i organitzacions d’esquerres de la vila del Vendrell i dels col·lectius d’immigrants.


- Demanar al cos de Mossos d’Esquadra, conjuntament amb la Policia Local del Vendrell, a que procedeixin a la identificació i detenció de les persones que van perpetrar l’atac així com les que han participat en actes anteriors d’aquesta campanya contra els grups d’esquerres i els col·lectius d’immigrants.

- Que un cop identificades les persones que formen part d’aquesta campanya, així com les organitzacions de les que aquestes puguin dependre, l’Ajuntament del Vendrell es presenti com a acusació particular en contra d’aquestes."

Presentació del llibre "El jove Andreu Nin"

El proper divendres 30 de novembre, a les 8 del vespre a la Sala Polivalent del Portal del Pardo, es farà la presentació del llibre “El jove Andreu Nin. Textos periodístics”.

L’autor del llibre és Ernest Benito i el pròleg va ser realitzat, al 2001, per Víctor Alba. El llibre el publica l’editorial calafellenca Llibres de Matrícula.

A l’acte intervindran l’eurodiputat, Raimon Obiols, el Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer i, com és obvi, l’autor del llibre.

Des d’Alternativa Vendrellenca ens congratulem de l’existència d’aquest nou llibre sobre la figura del vendrellenc Andreu Nin ja que considerem que ha sigut un dels grans oblidats dels diferents governs municipals. Per això, independentment de les idees polítiques de cadascú, creiem que és important que entre tots i totes i des de tots els sectors i àmbits, s’impulsi la figura d’un dels més il·lustres vendrellencs.

Rebuig a la viòlencia contra la dona

Ahir dissabte 25 de novembre de 2007 va ser el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Per aquest motiu, Neus Codina i Susanna M. Pàrraga han realitzat el següent article per Alternativa Vendrellenca:

L’any 1995 va tenir lloc a Beijing la IV Conferència mundial sobre la dona, acte que va donar peu a obrir la porta cap al reconeixement de la violència de gènere com a problema social i on va quedar definida de la següent manera:

“ la violència vers les dones és qüalsevol acte de violència basada en el gènere que té o pot tenir com a resultat danys i/o patiments físics, sexuals i/o psicològics per a les dones, i que també té en compte les amenaces, la coacció o la privatització arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada”.

De totes maneres, tot i que la intenció és bona, l’expressió “violència de gènere” o “violència domèstica” segueix sent massa suau atenent a l’acció que intenten descriure. No es pot sutilitzar un acte tant degradant ni tampoc fer-la políticament correcte, les dues expressions amaguen que aquesta violència és exercida fonamentalment per homes a dones, per tant, diguem les coses pel seu nom: violència contra la dona.

En un primer moment es pensava que aquesta violència es resoldria de forma privada, és a dir, quan cada dona es prengués la llibertat de sortir de la seva situació de maltractament, quan cada dona maltractada decidís deixar d’aguantar. Però els fets parlen sols i veiem que aquest deixar d’aguantar s’ha convertit en un risc de ser assassinada. El problema no és d’àmbit privat sinó d’àmbit públic, implícit en la societat en la que ens trobem. És paradoxal que en plè segle XXI i en la pretesa democràcia en que vivim, en la qual teòricament estan garantits els drets humans encara es puguin sentir afirmacions com aquesta:

“ no hi ha cap regió al món, ni un país o cultura en la que estiguin assegurats els drets de les dones”- Louise Arbour, comisionada de la ONU, 25 de novembre de 2006.

Què passa? Doncs que en realitat vivim en una societat patriarcal, una societat d’homes feta per ells i per a ells on s’han utilitzat al llarg de la història mecanismes de control per posar la dona “al seu lloc”, és a dir, subordinada per imposició a l’home i aquest funcionament persisteix enquistat en la nostra societat i sobretot en els nostres costums. La relació entre els dos sexes està marcada per un sentit de poder i possessió que no reconeix la llibertat i l’autoritat al ser dona, d’aquí sorgeix la violència més encarnada i és aquí on evidenciem que la violència contra la dona és el crim més encobert i més nombrós del món.

L’home que no accepta que la dona tingui el seu propi món és l’home que tendeix a usar la violència per a destruir-lo. María-Milagros Rivera Garretas ho expressa així: la ment de l’home que usa la violència és com un laberint d’incapacitat d’entendre-la a ella, d’entrendre el sentit que ella li dona a la vida i a la relació.

Podem concloure d’aquesta manera que el que manca és el respecte per a que la dona dugui a terme la seva forma de vida. En aquest punt és on demanem igualtat. Igualtat no significa que les dones vulguin ser homes, es reclama igualtat com a persona en sentit de no ser tractades amb inferioritat, ser tractades dignament però sobretot igualtat en el reconeixement d’escollir lliurement la forma de vida.

És cert que ens els darrers anys hem viscut un procés de pressió que ha fet sorgir el problema davant la llei:

- el 29 de desembre de 2004 es va posar en vigor la “Llei intergral contra la violencia de gènere” a tot l’Estat espanyol (cal dir que la idea original va ser desdibuixada en la seva elaboració parlamentària i en la seva posterior posada en marxa, perdent així força i efectivitat). La qual ressalta en el primer preàmbul que la violència exercida sobre les dones és una problemàtica que afecta a arreu de manera transversal, i assenyala l’educació com un element bàsic per a la seva lluita.

Un altre exemple:

- el 17 de juliol es va aprovar com acord de govern al Parlament de Catalunya l’aprovació de l’avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l’erradicació de la violència masclista, el 17 de juliol de 2007. Recull el dret de les dones a desenvolupar la seva pròpia vida sense cap de les formes ni àmbits que pot produir-se la violència masclista.

Les lleis si que generen una perspectiva social i contribueixen a que fenòmens com la violència contra la dona es reconegui com a problema social però no ho solucionen tot ni tampoc estan del tot ben plantejades. Aquestes lleis en realitat no emparen a la dona, no emparen a la seva vida, la seva lluita sinó que la victimitzen, i vist així potser amaguem el rerafons de la situació i és que si un home amenaça, agredeix a una dona, per què no és ell el retirat a una casa d’acollida d’homes agressors? Per què no es retira ell de la feina mentre no abandoni la seva actitud violenta, agressiva i intolerant? Per què no és a ell a qui se li acredita una vigilància policial rigorosa? Per què és ella qui ha de deixar la casa, i en molts casos els fills, ella, que els ha cuidat i se n’ha preocupat? Per què ha de ser ella la que s’ha d’amagar? Com podem victimitzar a una dona la qual, la única cosa que ha fet ha estat acceptar un compromís? Potser si li donéssim el gir necessari , la violència contra la dona cauria al mateix nivell conceptual de l’incest (només a un pervertit se li pot acudir cometre tal acte); així seria possible enfonsar aquesta malaltia social del masclisme i reconèixer per fi el dret de gaudir d’una vida lliure i plena a la dona.

71è aniversari de la mort de Buenaventura Durruti

Buenaventura Durruti

Per commemorar el 71è aniversari de la mort de Buenaventura Durruti, lluitador anarcosindicalista, el Col·lectiu la Trinxera ha organitzat un acte d’homenatge. L’acte, que es realitzarà demà dissabte 24 de novembre a les 18.30 h a la Sala d’actes del Centre cívic l’Estació, consistirà en una xerrada sobre la vida de Durruti. Aquesta es discutirà des de dos punts de vista, d’una banda Raul Díaz, membre de la CNT i Wilebaldo Solano, exsecretari general de la Joventut Comunista Ibèrica i del POUM i president de la Fundació Andreu Nin.

Les llums de la zona del Botafoc

Com es pot comprvar la visibilitat era nul·la

Ja fa mesos que es va inaugurar el carrer que uneix l’Avinguda del Baix Penedès amb la Carretera de Valls, creuant tota la zona del Botafoc. Aquest nou carrer ha servit per facilitar l’accés, tant pels cotxes com per a les persones, a la zona del Tancat i ha ajudat a reduir el nombre de vehicles que circulen per carrers del centre del poble.

El problema va arribar quan setmanes després d’obrir el carrer al tràfic els llums que il·luminen el carrer es van deixar d’encendre. Això va provocar una forta inseguretat entre la gent que passa per aquella zona (ja sigui per estacionar el cotxe, passejar el gos o per anar caminant des de la zona del Tancat a la de Carretera de Valls) deguda a la gairebé nul·la visibilitat.

L’11 d’abril de 2007, des d’Alternativa Vendrellenca vam presentar una sol·licitud a l’Ajuntament del Vendrell (en aquell moment al govern hi havia el PSC i el PP), per demanar explicacions i sol·licitar que els llums es tornessin a encendre durant les hores sense sol.

Fins a dia d’avui no hem rebut cap resposta, ni de l’anterior govern ni de l’actual, i la situació continua igual. Al no tenir cap tipus d’informació no sabem quins són els motius perquè no s’encenguin, si és per estalviar, si és per raons tècniques...A més a més a mida que s’aproxima l’hivern cada dia és farà de nit més aviat i creiem que, per la comoditat i seguretat de tothom, és necessari que es tornin a encendre els llums de forma a immediata. Si les raons són tècniques considerem que, després de tant temps des de que es va inaugurar el carrer, ja és hora que aquests problemes es resolguin.

Així doncs, la setmana passada vam tornar a entrar una nova sol·licitud a l’Ajuntament del Vendrell per tal de demanar que els llums es torni a encendre de forma immediata. Sembla ser que aquesta vegada la nostra sol·licitud a sigut ben rebuda ja que, només un parell de dies després, ja tornen a encendre les llums. Això ens dóna entendre que no era cap tipus de problema tècnic el que impedia que els llums s’encenguessin sinó algun altre motiu que desconeixem.